Girona Futbol Club

club de futbol català

El Girona Futbol Club, S.A.D. és un club de futbol català, el més representatiu de la ciutat de Girona i de les comarques gironines. Actualment el seu equip masculí competeix en la Primera divisió, després que el 19 de juny del 2022 ascendís a aquesta categoria per segona vegada en la seva història[2] i esdevingués el vuitè equip català en assolir aquest mèrit esportiu.[3] Les seues fites històriques el situaven la posició número 50 de la classificació històrica de la primera divisió d'Espanya a mitjan 2022.[4]

Infotaula d'organitzacióGirona FC
Girona Futbol Club, S.A.D.
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
SobrenomBlanc-i-vermells
Gironistes
Gironins
Tipusclub de futbol
equip esportiu professional Modifica el valor a Wikidata
Creació25 de juliol de 1930 (1930-07-25) (93 anys)
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaPrimera divisió espanyola de futbol
Instal·lació esportiva del clubEstadi MontiliviGirona . 13.500  Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Presidència Delfí Geli i Roura
Entrenador principal Míchel Sánchez
Propietat de47% City Football Group
35% Marcelo Claure
16% Girona Football Group
1-2% altres[1]
Altres
Color          vermell, blanc
Equipament esportiu
Primera
Segona
Tercera

Lloc webgironafc.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: gironafc Twitter (X): GironaFC Instagram: gironafc Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

Va ser fundat el 25 de juliol de 1930 i el seu primer president fou Albert de Quintana de León. Els colors que identifiquen el club són el vermell i el blanc, utilitzats en forma de ratlles verticals en el seu uniforme titular des de la seva fundació. Des del 1970 juga com a local a l'estadi Municipal de Montilivi, de propietat de l'Ajuntament de Girona (cedit al club fins a l'any 2042 amb opció fins al 2062), i amb una capacitat de 11.810 espectadors —limitada a 9.286 seients sense l'addició de grades mòbils.

El club compta amb un important planter, on es formen jugadors des de la categoria prebenjamí. El filial del primer equip de futbol és el Girona FC B, que milita a la Tercera Divisió RFEF. En setze ocasions ha aconseguit el Trofeu Costa Brava, el torneig que organitza el mateix club cada estiu.

Història modifica

Naixement modifica

El futbol entrà a Girona a principis del segle xx. L'any 1908 un grup d'estudiants començaren a practicar el futbol. No arribaren a constituir cap entitat organitzada però jugaven sota el nom d'Athletic Club Gironí. A meitat del 1909 es fundà l'Strong FC, primer club organitzat de la ciutat i que tingué una vida d'uns vuit anys. A poc a poc anaren sorgint noves entitats com l'Sport FC (que agrupava els seminaristes), el Club Patronat (social-catòlic), l'Agrupación Juventud, l'Atlètic (de la classe obrera), i d'altres menys destacats com el Gerunda, Olímpic, Catalònia, Estudiantil i Industrial. Els primers partits de futbol a la ciutat es disputaren al camp de Mart de la Devesa.

Als anys vint el futbol agafa força amb clubs com el CE Gironí, fundat el 1921 i que més tard esdevingué FC Ateneu Social Democràtic, però sobretot per la Unió Deportiva Girona, fundada el 13 de febrer del mateix any, en unir-se els elements del Centre Deportiu Gironenc, hereus del dissolt Strong, amb altres entusiastes esportistes. El club aviat en convertí en el més fort de la ciutat. Vestia colors groc i blau marí i fou el constructor de l'estadi de Vista Alegre, l'any 1922. El club però desaparegué el 1929 pels problemes econòmics, arran d'un deute d'unes 200.000 pessetes (una autèntica fortuna per a aquells temps).[5]

Primers anys del Girona Futbol Club modifica

El 25 de juliol de 1930, al cafè Norat de la Rambla, es fundà el Girona Futbol Club, sobre les cendres del recentment desaparegut UE Girona gràcies a l'obstinació d'un grup d'entusiastes com: Albert de Quintana de León (primer president del Girona FC), Andreu de Benito, Manuel de Chopitea, Lluís Ribas, Josep María Pla Dalmau, Francesc Figueras, Joaquim Medrano, Antoni Güell, Rafael Portas, Amadeu Oliva, Coll, Poch i el doctor Roca Pinet. En poques setmanes es va aconseguir que a Girona hi hagués una autèntica febre pel futbol. L'1 d'agost, l'Ajuntament autoritzava al club per tal que pogués fer ús de l'escut de la ciutat en els seus distintius.

L'equip s'integrà a 2a categoria ordinària del campionat català la temporada 1930-31. El primer partit oficial va ser al camp de la Colònia Artigas (1-1, amb gol de Clara). La històrica primera alineació la van formar: Florenza, Teixidor, Farró, Flavià, Comas, Corradi, Ferrer, Escuder, Clara, Tarradellas i Torrellas.

La temporada 1935-36 fou un gran èxit. El seu primer any a la Segona Divisió espanyola, el Girona FC es classifica primer del seu grup i disputa la lligueta de promoció a Primera Divisió, juntament amb el Celta de Vigo, Saragossa, Arenas, Reial Múrcia i Xerez CD. El Girona, penúltim, es va quedar sense el premi de l'ascens.

En els anys de la Guerra Civil no es podia dir que hi havia lliga nacional, així que el Girona va ser inscrit en un torneig interregional, quedant segon per davant del València CF i el RCD Espanyol i per darrere del Barça. També es van disputar molts partits amistosos i benèfics. Després de la Guerra Civil l'equip va alternant la Segona amb la Tercera divisió fins a l'any 1959 en què el club baixa a Tercera on romandrà fins al 1977. El 1946 es funda el CD Girona, club que més tard esdevindrà filial del Girona FC.

A Montilivi modifica

L'any 1968 es comença a construir l'estadi de Montilivi, el qual seria el primer camp de propietat del club. L'estadi de Montilivi s'inaugurà el 14 d'agost de 1970 amb un gran partit entre el FC Barcelona i el club local, que guanyaren els blau-grana per 3 a 1. Amb aquesta inauguració es deixava enrere l'estadi de Vista Alegre, que va ser el seu domicili durant quasi cinquanta anys. Els dies 15 i 16 del mateix any es disputà la primera edició del Torneig Costa Brava, amb un gran cartell: Borussia Neurnkirchen, València CF, RCD Espanyol i San Lorenzo de Almagro.

En el 1971 es va proclamar campió del Trofeu Finalíssima, trofeu que es va disputar en una sola edició, per tal de decidir quin seria el propietari de la copa i campió de campions del Trofeu Moscardó, fent una eliminatòria amb tots els equips que havien guanyat alguna vegada el torneig. A la final van arribar l'CE Europa i el Girona FC.

La temporada 1991-92 el club va realitzar una gran temporada, quedant tercer classificat del Grup III de Segona divisió B i classificant-se pels "play-off" d'ascens a Segona divisió. El sorteig va deixar al Girona enquadrat en el grup del UD Salamanca, Vila-real CF i la Real Balompedica Linense. En la darrera jornada de la lligueta el Girona depenia d'ell mateix per a pujar, però una derrota en el camp del UD Salamanca per 2-1, va deixar al Girona un any més a Segona B.

Després de diverses temporades en les quals l'equip gironí militava a Tercera i Segona Divisió B, el Girona FC encadenaria dos ascens consecutius entre el 2006 i 2008. La temporada 2006-2007, el Girona FC va acabar la competició quedant segon classificat del grup V de Tercera divisió, amb el qual es garantia disputar la promoció d'ascens, aconseguint una plaça per jugar a Segona divisió B al vèncer en el "play-off" a la RSD Alcalá.

 
Celebració de l'ascens a Segona Divisió el 2008

La temporada 2007-08, sota les ordres de Raül Agné, l'equip aconsegueix acabar primer en el Grup III de Segona B i ascendeix a Segona divisió, després de 49 d'absència, al vèncer en el "play-off" d'ascens, a semifinals al Barakaldo CF i en la final al AD Ceuta el 15 de juny de 2008.

Canvis constants de propietaris modifica

Degut a l'ascens de categoria, el club ha de fer una gran inversió en l'estadi per col·locar seients en totes les grades, condicionar els accessos al camp, les sortides d'emergència i construir la grada de preferent. L'Ajuntament invertí 1.200.000 € del fons estatal d'inversió local per a la remodelació de l'estadi. També es converteix en Societat Anònima Esportiva. El 30 de juliol de 2009 Josep Gusó, president de l'entitat, anuncia que la conversió queda realitzada gràcies a la venda d'accions, amb la qual el Girona aconsegueix reunir els 3.230.000 euros que li havia imposat el Consell Superior d'Esports. Gusó va passar a ser el primer propietari del Girona FC SAE, un càrrec que va mantenir fins a l'estiu de 2010, quan es va vendre la majoria accionarial que posseïa a Josep Delgado.[6]

El 22 de juliol de 2010 un grup d'empresaris de Girona encapçalats per Ramon Vilaró, Joaquim Boadas i Josep Delgado van comprar el 72% de les accions que tenien conjuntament l'antic president Josep Gusó i Josep Rofes passant així a ser els nous propietaris del Girona FC. Això els fa tenir la totalitat d'accions de Gusó i gairebé la totalitat de les de Rofes, que es queda amb una mica més del 6%. La resta d'accions queden repartides entre els petits accionistes. En la presentació del nou organigrama institucional i esportiu de l'entitat que tindrà com a president Ramon Vilaró, Joaquim Boadas tindrà un paper molt destacat en la gestió del club, mentre que en l'àrea esportiva es presenta com a nou director esportiu a Xavi Julià i Raül Agné com a entrenador.[cal citació]

El 2 de març de 2011 l'estadi presenta el seu primer ple absolut amb 9.286 espectadors, des de la construcció de seients en totes les grades. El 18 de març del mateix any la junta general extraordinària d'accionistes aprova una ampliació de capital,[7] que es concretaria amb l'emissió de 300.000 noves accions a raó de 10 € cadascuna. Prèviament a l'ampliació, es realitza una disminució del capital de 64.600 € (6.460 accions de 10 €) a causa de les pèrdues,[8] pel que el capital final quedà en 3.064.600 €. El 14 de maig, el club comunica que l'ampliació ha estat completada, gairebé totalment pel màxim accionista (Unió Esportiva Girona S.L.).[9]

L'any 2011 va absorbir el Club de Futbol Riudellots, fins aquell moment un club de futbol català del municipi de Riudellots de la Selva que la temporada 2011/2012 militava a la Segona Catalana. Va passar a ser l'equip filial del Girona FC B.[10] Es decideix crear un camp de gespa natural a Palau, d'uns 90 m x 45 m en una esplanada del GEiEG. El Girona FC i el GEiEG arriben a un acord per tal que el club gestioni tot el procés de les obres i el manteniment. D'aquesta manera, s'evitaria que jugadors i cos tècnic s'haguessin de desplaçar a fora de la ciutat per a entrenar.[cal citació] El club va optar llavors per blindar als seus jugadors, ja que abans qualsevol equip que pagués 30.000 € (que era la quantitat mitjana de les clàusules de rescissió dels jugadors) feia possible que aquests poguessin abandonar l'equip abans de finalitzar el seu contracte. La quantitat que haurien de pagar passava a ser d'entre 1.000.000 € i 3.000.000 €.[cal citació] Es van fer traspassos com el d'Hiroshi al Sevilla Atlético per 150.000 € o el de Ranko Despotović a l'Urawa Red Diamonds de la Primera divisió japonesa, per 700 000 €.[cal citació]

Al desembre de 2012, el club convoca una nova junta d'accionistes i una ampliació de capital, i s'anuncia per primera vegada des que està a la LFP, que el Girona FC acabarà la temporada amb un superàvit de 200.000 €, a causa de la reducció notòria del pressupost d'aquesta temporada passant de 8.000.000 € a només 4.494.711 €.[cal citació] Al maig de 2013, el consell d'administració sota el lema "El Girona FC també és meu", aprova l'ampliació de capital de 300.000 € en accions de 10 €, amb l'objectiu d'equilibrar el patrimoni del club. El mes de juliol el club sol·licita un concurs de creditors per a garantir la seva viabilitat.[cal citació]

Ascens a Primera modifica

Abans de l'ascens a Primera Divisió, el Girona va disputar en dos ocasions el Play-off d'ascens, els anys 2013 i 2015. A la temporada 2012-2013 va fer una gran temporada amb una banqueta dirigida per Joan Francesc Ferrer "Rubí". Una quarta posició va fer que afrontessin la primera eliminatòria del Play-off d'ascens contra l'AD Alcorcón. En el primer partit van empatar 1-1 i a la tornada a Montilivi la il·lusió dels gironins va derrotar els madrilenys guanyant per 3-1. Això feia que tinguessin la possibilitat de jugar l'eliminatòria definitiva, contra l'U.D.Almeria. I l'experiència dels andalusos va derrotar els inexperts gironins en els dos partits jugats, 0-1 i 3-0.

Durant la temporda 2014-2015 ho van tornar a provar, amb Pablo Machín dirigint l'equip. L'equip va estar molt a prop de l'ascens directe, però un empat a Montilivi en l'última jornada davant del CD Lugo el va deixar en tercera posició, quedant després eliminat a la primera ronda del play-off pel R. Zaragoza (amb els sorprenents resultats de 0-3 a la Romareda a favor del Girona i 1-4 a Montilivi favorable a l'equip aragonès).

La temporada 2015-2016, també amb Machin a la banqueta, el Girona FC va acabar en quarta posició, jugant novament el playoff, on va eliminar el Córdoba CF en primera ronda (2-1 a la capital andalusa i 3-1 a Montilivi), però sent eliminat a la final per part del CA Osasuna (2-1 a Pamplona i 0-1 a Montilivi)

En acabar la temporada 2016-2017 el Girona de Machin va aconseguir l'ascens a la primera divisió per primer cop en la seva història (4 de juny de 2017), en empatar 0-0 amb el Reial Saragossa a l'Estadi Municipal de Montilivi, a manca d'una jornada per finalitzar la temporada en què va acabar en segon lloc.[11] El club fou així el vuitè equip català de la història en jugar a la primera divisió.[12]

Primera divisió modifica

 
Victòria 6-0 contra la UD Las Palmas.

El 19 d'agost de 2017, continuant Pablo Machin a la banqueta, va debutar a la Primera divisió a Montilivi, davant l'Atlètic de Madrid, en un partit que va acabar en empat a dos, sent ambdós gols obra de Christian Stuani.[13] A la segona jornada de lliga van aconseguir la primera victòria a Primera, guanyant el Màlaga a Montilivi per 1 a 0, amb gol de Pedro Alcalá.[14]

Abans d'acabar el mes d'agost, el 88,6% de les accions del club van ser comprades a parts iguals per les societats City Football Group i Girona Football Group, aquesta última dirigida per Pere Guardiola, germà de l'entrenador del Manchester City, Josep Guardiola. Així doncs el Girona FC va passar a formar part del City Football Group, juntament amb el Manchester City de la Premier League, el Melbourne City FC de la Lliga australiana, el Club Atlético Torque de la Lliga d'Uruguai, el 80% del New York City FC de la MLS, així com acords amb altres clubs d'arreu del món.[15]

Un dels seus millors resultats d'aquesta primera temporada a primera divisió seria la victòria a Montilivi contra el R. Madrid (2-1). El novembre de 2017 l'equip es va confirmar com al millor debutant a la Lliga dels últims 27 anys, amb quinze punts en les onze primeres jornades.[16] El 3 de març de 2018 es va convertir en el millor debutant en la història de primera divisió amb 40 punts en la jornada 27.[17]

La temporada 2018-19 el Girona va accedir per primer cop a quarts de final de la Copa del Rei després dels empats contra l'Atlètic de Madrid, amb els resultats d'1-1 a casa i 3-3 de visitant, essent eliminat pel Reial Madrid als quarts de final. Al març va guanyar la seva primera Supercopa de Catalunya a l'imposar-se a l'F.C. Barcelona per 0-1 amb un gol de Cristhian Stuani.[18] Tanmateix, a la segona temporada a la primera divisió, i malgrat alguns resultats brillants com un 2-2 al Nou Camp contra el Barça, les victòries a domicili contra el València CF a Mestalla (0-1) i especialment contra el R. Madrid al Bernabeu (1-2), l'equip gironí va acabar baixant a la Segona Divisió, després d'un desastrós final de temporada en que va arribar a perdre sis partits seguits i només va aconseguir una meritòria victòria contra el Sevilla CF (1-0) a Montilivi.

Retorn a Segona Divisió modifica

La temporada 2019-2020, amb Juan Carlos Unzué, Josep Lluís Martí i Francisco com a entrenadors, l'equip va acabar en cinquena posició, jugant el playoff d'ascens, on va eliminar l'UD Almeria en primera ronda (1-0 a Montilivi i 1-2 a la capital andalusa), però va ser eliminat a la final per part de l'Elx CF (0-0 a fora i 0-1 a Montilivi).

La temporada 2020-2021, també amb Francisco com a entrenador, l'equip va acabar en cinquena posició, jugant novament el playoff, on va tornar a eliminar l'UD Almeria (3-0 a Montilivi i 0-0 a la capital andalusa), però també va caure eliminat a la final contra el Rayo Vallecano (1-2 a Vallecas i 0-2 a Montilivi).[19]

Nou ascens a Primera Divisió modifica

La temporada 2021-2022, amb Michel a la banqueta, el Girona FC va quedar sisè a la classificació general, cosa que li va permetre jugar una final a quatre per determinar el tercer equip que pujaria a primera divisió. Després d'eliminar l'SD Eibar en una primera ronda (0-1 a Montilivi i 0-2 a l'estadi d'Ipurúa) i d'empatar a casa amb el CD Tenerife al partit d'anada disputat l'11 de juny de 2022, va vèncer per 1-3 a Tenerife i va aconseguir un nou ascens a primera divisió.[20]

Durant la temporada 2022-2023 va aconseguir alguns grans resultats, entre ells un empat amb el R. Madrid a l'Estadi Bernabeu (1-1), una memorable victòria a Montilivi contra el mateix equip (4-2), un empat al Nou Camp amb el Barcelona FC (0-0) i altres importants victòries en ambdós camps contra el Sevilla FC o l'Athletic Club, acabant la temporada en 10à posició [21]

Celebracions modifica

50è aniversari modifica

Segons el mateix club, per a la celebració del cinquantè aniversari es van organitzar dos partits. El 9 d'agost de 1980 contra la Reial Societat de Celayeta, Bakero, Zamora i Satrústegui que guanyà per 1-2, en la 11à edició del trofeu Costa Brava. I el 21 d'agost de 1980, contra el Reial Madrid d'Agustín, Gallego, Stielike, Del Bosque, Juanito, Santillana i Cunningham que guanyà 1-4, en el IV Trofeu Immortal de Girona.

75è aniversari modifica

Per el 75è aniversari, el Girona FC es va enfrontar al FC Barcelona de Víctor Valdés, Carles Puyol, Andrés Iniesta, Xavi Hernández, Samuel Eto'o i Ronaldinho en un partit amistós amb victòria blaugrana per 1-2.

Símbols modifica

Himne modifica

El 6 de novembre de 2010 s'estrena el nou himne del Girona FC, compost per Josep Thió, excomponent de Sopa de Cabra i interpretat per The Gruixut's. Aquest substitueix a la sardana "Girona m'enamora" que el club feia servir com antic himne.[22]

Evolució de l'uniforme[23] modifica

 
 
 
 
 
 
 
 
Primera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2023/24

Proveïdors i patrocinadors [cal citació] modifica

Període Marca Proveïdor Patrocinador
1983-1984   Adidas Gerio
1987-1988 Espaisol
1988-1989   Massana Formigons Girona
1989-1990   Adidas
1990-1991   Massana
1991-1992 Casa Darnés
1992-1993   Puma
1994-1995
1999-2000 Argal
2001-2003   Adidas Cotec
2003-2005   Rondo
2005-2006   Royal Cap
2006-2007   Mercury Diari de Girona
2007-2008   Macron Codere
2008-2009   Diadora
2009-2010   Elements Play Pinnacle
2010-2011 Consorci Costa Brava
2011-2012   Nike La flor del café
2012-2013   Luanvi RDI
2013-2014   Kedeke Tamesol
2014-2015   Kappa La Bruixa d'Or
2015-2017 CITYLIFT Ascensores
2017-2018   Umbro Cap
2018-2019 Marathonbet
2019-2020   Puma
2020-2021 Cap
2021 Gosbi

Mascota modifica

Sota el lema: Tots som Girona el club busca mascota a través d'un concurs de dibuix que finalitzà l'1 de desembre de 2010 i que va rebre 2038 propostes. La mascota que havia de ser presentada a Montilivi, en el primer partit de 2011, es va retardar fins que el 5 de febrer de 2011 i muntada a un cavall blanc, es va presentar davant el seu públic amb el nom de Carmany, inspirat en el Rei Carlemany.

Revista Tots som Girona modifica

El 13 d'agost de 2011, el club llança una revista amb les notícies recents del Girona FC i un informe complet i estadístic sobre l'equip que visita aquella setmana l'estadi, en un concurs on l'aficionat havia de buscar nom a aquesta publicació. Aquesta era entregada de manera gratuïta, a tots els aficionats que visitaven l'estadi els dies de partit. Posteriorment, es va passar a una edició mensual amb el resum dels partits que s'havien disputat i més tard, només es realitzava en format digital podent ser visitada des del web del club.

Afició modifica

El club compta en total amb 15 penyes oficials. La Plaça de Catalunya és el lloc de celebració dels triomfs de l'equip.

Estadi modifica

 
Vista general de Montilivi l'any 2010

L'Estadi Municipal de Montilivi és l'estadi on juga els partits com a local el Girona FC. Està ubicat al barri de Montilivi de Girona (Av. Montilivi, 141), amb una capacitat de 9.286 espectadors i les seves dimensions són de 100 x 68 m. Els seients són de color vermell en honor dels colors del club i posseeix gespa natural.

El 14 d'agost de 1970, en un amistós contra el FC Barcelona, es va inaugurar l'Estadi Municipal de Montilivi. És el segon camp que disposa el Girona FC després que l'anterior, Vista Alegre, hagués servit durant gairebé 50 anys. A principis de la temporada 1967-68 la directiva va projectar la construcció d'un nou camp que, a més d'oferir quatre vegades més espai que el de Vista Alegre, fos patrimoni del club.

En el 1984 el Girona FC va perdre el patrimoni amb la municipalització de Montilivi, des de llavors l'ajuntament ha hagut d'invertir en aquest per adaptar-lo a les exigències de la LFP. El 12 de març de 2012 l'ajuntament de Girona cedeix el camp a favor del club per 30 anys, prorrogable a 50 en total. L'estiu de 2017 s'anuncià l'ampliació de l'estadi fins als 13.500 espectadors, a causa de l'ascens de l'equip a primera divisió.[24]

Estadis anteriors modifica

Seccions modifica

El 2010, amb la presidència de Ramon Vilaró i la iniciativa de Rotor Buisness, el Girona FC va entrar a patrocinar el Club Bàsquet Sant Josep Girona, de bàsquet masculí, militant a la Lliga LEB Oro, que va adoptar els colors, el nom i l'escut del "Girona FC".[25]

També l'equip de bàsquet femení Uni Girona Club de Bàsquet, militant a l'elit del bàsquet femení, es va incorporar a la marca "Girona FC" canviant així els seus colors pel blanc-i-vermell i el seu escut. De la mateixa forma que amb el bàsquet l'equip, Girona Club Hoquei va ajuntar-se a la iniciativa, en aquest cas prioritzant l'equip femení d'hoquei patins, que milita a la OK Lliga femenina. L'equip de bàsquet amb cadira de rodes MIFAS, també es va adherir en aquest projecte del patrocini del "Girona FC", acceptant canviar els colors de l'equipació, el nom i incorporant l'escut de l'equip gironí.[26]

Palmarès modifica

Temporades modifica

Lliga catalana modifica

  • 1930-31 2a categoria ordinària
  • 1931-32 2a categoria preferent
  • 1932-33 2a categoria preferent
  • 1933-34 1a categoria
  • 1934-35 1a categoria
  • 1935-36 1a categoria
  • 1936-37 1a categoria i Lliga Mediterrània
  • 1937-38 1a categoria
  • 1938-39 No hi ha competicions oficials
  • 1939-40 1a categoria

Lliga espanyola modifica

Des de la temporada 1933-34 fins a la 2023-24, el Girona FC, ha competit 4 vegades a la Primera Divisió, 24 a la Segona Divisió A, 13 a la Segona Divisió B, 44 a Tercera Divisió, 2 a l'antiga categoria de Primera Catalana i 1 a la ja desapareguda Regional Preferent. A continuació es mostra la posició que ha ocupat l'equip en finalitzar cada temporada:

  • 1933-34: 3a Divisió 1r  
  • 1934-35: 2a Divisió 4t
  • 1935-36: 2a Divisió 1r
  • 1939-40: 2a Divisió 3r
  • 1940-41: 2a Divisió 4t
  • 1941-42: 2a Divisió 5è
  • 1942-43: 2a Divisió 6è  
  • 1943-44: 3a Divisió 5è
  • 1944-45: 3a Divisió 3r
  • 1945-46: 3a Divisió 6è
  • 1946-47: 3a Divisió 4t
  • 1947-48: 3a Divisió 1r  
  • 1948-49: 2a Divisió 10è
  • 1949-50: 2a Divisió 9è
  • 1950-51: 2a Divisió 16è  
  • 1951-52: 3a Divisió 6è
  • 1952-53: 3a Divisió 8è
  • 1953-54: 3a Divisió 2n
  • 1954-55: 3a Divisió 1r
  • 1955-56: 3a Divisió 2n  
  • 1956-57: 2a Divisió 9è
  • 1957-58: 2a Divisió 9è
  • 1958-59: 2a Divisió 15è  
  • 1959-60: 3a Divisió 11è
  • 1960-61: 3a Divisió 4t
  • 1961-62: 3a Divisió 2n
  • 1962-63: 3a Divisió 4t
  • 1963-64: 3a Divisió 6è
  • 1964-65: 3a Divisió 7è
  • 1965-66: 3a Divisió 7è
  • 1966-67: 3a Divisió 3r
  • 1967-68: 3a Divisió 8è
  • 1968-69: 3a Divisió 11è
  • 1969-70: 3a Divisió 3r
  • 1970-71: 3a Divisió 2n
  • 1971-72: 3a Divisió 8è
  • 1972-73: 3a Divisió 2n
  • 1973-74: 3a Divisió 3r
  • 1974-75: 3a Divisió 6è
  • 1975-76: 3a Divisió 3r
  • 1976-77: 3a Divisió 2n  
  • 1977-78: 2a Divisió B 6è
  • 1978-79: 2a Divisió B 13è
  • 1979-80: 2a Divisió B 19è  
  • 1980-81: 3a Divisió 7è
  • 1981-82: 3a Divisió 18è  
  • 1982-83: Regional Preferent 1r  
  • 1983-84: 3a Divisió 9è
  • 1984-85: 3a Divisió 7è
  • 1985-86: 3a Divisió 2n
  • 1986-87: 3a Divisió 7è  
  • 1987-88: 2a Divisió B 19è  
  • 1988-89: 3a Divisió 1r  
  • 1989-90: 2a Divisió B 12è
  • 1990-91: 2a Divisió B 7è
  • 1991-92: 2a Divisió B 3r
  • 1992-93: 2a Divisió B 15è
  • 1993-94: 2a Divisió B 15è
  • 1994-95: 2a Divisió B 18è  
  • 1995-96: 3a Divisió 13è
  • 1996-97: 3a Divisió 19è  
  • 1997-98: 1a catalana 5è
  • 1998-99: 1a catalana 1r  
  • 1999-00: 3a Divisió 7è
  • 2000-01: 3a Divisió 8è
  • 2001-02: 3a Divisió 9è

Jugadors destacats [cal citació] modifica

Plantilla 2023-24 modifica

A 8 setembre 2023[27]
N. Pos. Nac. Jugador
1 POR   Juan Carlos
2 DEF   Bernardo Espinosa
3 DEF   Miguel Gutiérrez
4 DEF   Arnau Martínez
5 DEF   David López
6 MIG   Ibrahima Kebe
7 DAV   Cristhian Stuani (capità)
8 MIG   Víktor Tsihankov
9 DAV   Artem Dòvbik
10 MIG   Borja García
11 DEF   Valery Fernández
13 POR   Paulo Gazzaniga
N. Pos. Nac. Jugador
14 MIG   Aleix García
15 DEF   Juanpe (2n capità)
16 DAV   Sávio Moreira de Oliveira (cedit pel Troyes)
17 DEF   Daley Blind
18 MIG   Pablo Torre (cedit pel FC Barcelona)
19 MIG   Toni Villa
20 DEF   Yan Couto (cedit pel Manchester City FC)
21 MIG   Yangel Herrera
22 MIG   Jhon Solís
23 MIG   Iván Martín
24 DAV   Portu
20 DEF   Eric García (cedit pel FC Barcelona)
26 POR   Toni Fuidias

Equip filial modifica

N. Pos. Nac. Jugador
28 MIG   Selvi Clua
29 DEF   Marc Aznar
30 MIG   Iker Almena
N. Pos. Nac. Jugador
31 DAV   Jastin García
34 DAV   Minsu Kim
36 MIG   Ricard Artero

Cedits a altres equips modifica

N. Pos. Nac. Jugador
 — DEF   Alexander Callens (al AEK Atenes FC fins al 30 de juny de 2024)
 — MIG   Álex Sala (al Córdoba CF fins al 30 de juny de 2024)
 — MIG   Pau Víctor (al Barcelona Atlètic fins al 30 de juny de 2024)
 — DAV   Arnau Ortiz (al CD Eldense fins al 30 de juny de 2024)
N. Pos. Nac. Jugador
 — DAV   Gabri Martínez (al CD Mirandés fins al 30 de juny de 2024)
 — DAV   Oscar Ureña (al CD Leganés fins al 30 de juny de 2024)
 — DAV   Ilyas Chaira (al CD Mirandés fins al 30 de juny de 2024)
24 DAV   Manu Vallejo (al Zaragoza fins al 30 de juny de 2024)

Presidents modifica

El Girona FC ha tingut, comptant l'actual, 35 presidents al llarg de la seva història.[cal citació] El primer president fou Albert de Quintana i de León, que tan sols va estar 2 anys al càrrec del club. El president amb major durada en un mandat a la història del club fou Benjamí Colomer i Pous, que va ostentar el càrrec durant 8 anys, entre 1959 a 1967. L'actual president del Girona FC és Delfí Geli.

  • Albert de Quintana i de León (1930-1932)
  • Lluís Ribas i Crehuet (1932-1939)
  • Ramon Sanllehí i Masdevall (1939-1940)
  • Vicente Albeverio Caracciola (1940-1944)
  • Joan Capdevila i Corominas (1944-1945)
  • Albert de Quintana i Vergés (1945-1948)
  • Vicente Albeverio Caracciola (1948-1949)
  • Joan Andreu i Frigola (1949-1951)
  • Robert Mas i Ruhí (1951-1952)
  • Pablo García Del Amo (1952-1956)
  • Francisco J. Baldrich Gutiérrez (1956-1957)
  • Jaume Juher i Carreras (1957-1958)
  • Josep Maria de Llobet i Llavari (1958-1959)
  • Benjamí Colomer i Pous (1959-1967)
  • Pere Saguer i Burjó (1967-1968)
  • Narcís Codina i Surós (1968-1973)
  • Francesc Rebled i Sarrà (2013-2015)
  • Patxi Otamendi López (2015)
  • Delfí Geli i Roura (2015-Actualitat)

Entrenadors [cal citació] modifica

  • 1930-31 (2ª ordinària) Pitu Viñas
  • 1931-32 (2ª preferent) Pitu Viñas
  • 1932-33 (2ª preferent) Pitu Viñas
  • 1933-34 (1ª catalana i 3a divisió nacional) Pitu Viñas
  • 1934-35 (1ª catalana i 2ª divisió nacional) José Luis Zabala
  • 1935-36 (1ª catalana i 2ª divisió nacional) José Luis Zabala
  • 1936-37 (1ª catalana i Lliga Mediterrània) J. Santpere
  • 1937-38 (1ª catalana) Paco Bru
  • 1938-39 (No hi ha competicions oficials) Paco Bru
  • 1939-40 (1ª catalana i 2ª divisió nacional) Pitu Viñas
  • 1940-41 (2ª divisió) Rafael González,[28] José Luis Zabala
  • 1941-42 (2ª divisió) José Luis Zabala
  • 1942-43 (2ª divisió) Cristòfol Martí
  • 1943-44 (3ª divisió) J. Abad
  • 1944-45 (3ª divisió) Soldevila, Emili Tarradellas
  • 1945-46 (3ª divisió) Emili Tarradellas
  • 1946-47 (3ª divisió) Romans, Enrique
  • 1947-48 (3ª divisió) Robert Mas
  • 1948-49 (2ª divisió) Carlos Platko
  • 1949-50 (2ª divisió) Hilario Marrero
  • 1950-51 (2ª divisió) Josep Sastre
  • 1951-52 (3ª divisió) Enrique Bescós
  • 1952-53 (3ª divisió) Domènec Balmanya, Josep Espada, Medina
  • 1953-54 (3ª divisió) Pere Arcas
  • 1954-55 (3ª divisió) Enrique Bescós
  • 1955-56 (3ª divisió) Emilio Aldecoa
  • 1956-57 (2ª divisió) Emilio Aldecoa
  • 1957-58 (2ª divisió) Patricio Caicedo
  • 1958-59 (2ª divisió) Josep Maria Burset, Ricard Gallart, Medina
  • 1959-60 (3ª divisió) Emilio Aldecoa
  • 1960-61 (3ª divisió) Juan Lidón, Lluís Pujolràs
  • 1961-62 (3ª divisió) Enrique Bescós
  • 1962-63 (3ª divisió) Juan A. Ortega
  • 1963-64 (3ª divisió) Juan A. Ortega, Lluís Pujolràs
  • 1964-65 (3ª divisió) Lluís Pujolràs
  • 1965-66 (3ª divisió) Dagoberto Moll, Lluís Pujolràs
  • 1966-67 (3ª divisió) Lluís Pujolràs
  • 1967-68 (3ª divisió) Emilio Aldecoa
  • 1968-69 (3ª divisió) Luis Méndez
  • 1969-70 (3ª divisió) Martín Vences
  • 1970-71 (3ª divisió) Martín Vences
  • 1971-72 (3ª divisió) Martín Vences
  • 1972-73 (3ª divisió) Vicenç Sasot
  • 1973-74 (3ª divisió) Vicenç Sasot
  • 1974-75 (3ª divisió) Emilio Aldecoa
  • 1975-76 (3ª divisió) Emilio Aldecoa, Lluís Coll
  • 1976-77 (3ª divisió) Lluís Pujolràs
  • 1977-78 (2ª divisió B) Gerard Gatell
  • 1978-79 (2ª divisió B): Gerard Gatell, Vicenç Sasot
  • 1979-80 (2ª divisió B): Vicenç Sasot, Pepe Pinto
  • 1980-81 (3ª divisió): Pepe Pinto
  • 1981-82 (3ª divisió): Alfons Muñoz, Pepe Pinto, Emilio Aldecoa, Luis Costa
  • 1982-83 (Reg. Preferent): Alfons Muñoz
  • 1983-84 (3ª divisió): Alfons Muñoz
  • 1984-85 (3ª divisió): Alfons Muñoz, Waldo Ramos
  • 1985-86 (3ª divisió): Waldo Ramos
  • 1986-87 (3ª divisió): Santi Carrasco
  • 1987-88 (2ª divisió B): Alfons Muñoz, Pepe Hatero, José Manuel, Antonio Lagunas
  • 1988-89 (3ª divisió): Xavi Agustí
  • 1989-90 (2ª divisió B): Xavi Agustí
  • 1990-91 (2ª divisió B): Xavi Agustí
  • 1991-92 (2ª divisió B): Xavi Agustí
  • 1992-93 (2ª divisió B): Pep Mercader, Paco Martínez
  • 1993-94 (2ª divisió B): Alfons Muñoz

Estadístiques [cal citació] modifica

A favor modifica

Concepte Valor Període
Major golejada a casa 6 - 0 Temp. 1957/58 - Avilés, Temp. 2013/14 - CD Lugo, Temp. 2017/18 - UD Las Palmas
Major golejada a domicili 1 - 5 Temp. 2012/13 - Guadalajara
Partits consecutius sense perdre 10 Temp. 2010/11 - Jor. 18 a la 27, Temp. 2011/12 - Jor. 34 a la 42 + Jor. 30 aplaz.
Partits consecutius guanyant 7 Temp. 2020/21 - de la Jor. 34 a la 41
Partits guanyats en una temporada 24 Temp. 2014/15
Partits guanyats a casa en una temporada 15 Temp. 2012/13
Partits guanyats a domicili en una temporada 13 Temp. 2014/15
Gols marcats en una temporada 74 Temp. 2012/13
Màxima puntuació en una temporada 82 Temp. 2014/15

En contra modifica

Concepte Valor Període
Major golejada a casa 0 - 4 Temp. 2009/10 - Llevant UE
Major golejada a domicili 8 - 1 Temp. 1958/59 - Reial Valladolid
Partits consecutius sense guanyar 12 Temp. 2013/14 - de la Jor. 14 a la 25
Partits consecutius perdent 6 Temp. 2018/19 - de la Jor. 29 a la 34
Partits perduts en una temporada 19 Temp. 2018/19
Partits perduts a casa en una temporada 10 Temp. 2018/19
Partits perduts a domicili en una temporada 14 Temp. 1950/51, Temp. 1957/58
Gols encaixats en una temporada 69 Temp. 1949/50
Mínima puntuació en una temporada 37 Temp. 2018/19

Dates destacades modifica

Data Esdeveniment
23 de juliol de 1930 Es crea el Girona Futbol Club.
1 d'agost de 1930 L'Ajuntament autoritza l'ús de l'escut de la ciutat en els distintius del Girona F. C.
19 d'octubre de 1930 Balbí Clara marca el primer gol oficial del Girona F. C.
14 d'agost de 1970 S'inaugura l'Estadi de Montilivi, amb el partit Girona-Barcelona, amb victòria visitant per 1-3.[29]
15 d'agost de 1970 1a edició del Torneig Costa Brava.
19 d'agost de 1971 Campió de campions del Trofeu Moscardó-Finalíssima.
25 d'agost de 1974 Guanya el Torneig Costa Brava per primera vegada.
2 de gener de 2009 Primer jugador extracomunitari, Ibusuki Hiroshi.
30 de juliol de 2009 El Girona F. C. es converteix en Societat Anònima Esportiva.
2 de març de 2011 Primer ple amb 9.286 espectadors des que les grades tenen seients individuals.
29 de juny de 2011 Es traspassa Ranko Despotović per 700.000 , quantitat més alta mai pagada al Girona per un traspàs.
18 de maig de 2013 Major nombre d'aficionats desplaçats, 1.800 a Vila-real.
30 de maig de 2015 Rècord absolut de victòries a domicili en tota la història de la Segona Divisió, amb 13.[30]
4 de juny de 2017 Ascendeix per primera vegada a la història a Primera Divisió.
19 d'agost de 2017 Christian Stuani marca el primer gol del club en Primera Divisió.
26 d'agost de 2017 Primera victòria a Primera Divisió, 1-0 contra el Málaga.
29 d'octubre de 2017 Derrota a Montilivi el Reial Madrid 2-1 en el primer enfrontament a Primera Divisió.
29 de juny de 2018 Es fitxen Johan Mojica i Marc Muniesa per 5.000.000 cadascun, quantitat més alta mai pagada pel Girona per un fitxatge.[31]
18 de maig de 2019 El Girona F.C. descendeix per primer cop a la història de 1a divisió a 2a divisió
12 d'agost de 2019 El Girona F.C. assoleix el rècord d'abonaments del club amb la xifra de 9.501
5 d'agost de 2019 Es ven Pedro Porro per 12.000.000 , quantitat més alta mai pagada al Girona per un fitxatge.[32]
19 de juny de 2022 El Girona venç el Tenerife FC i retorna a 1a divisió[20]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. «Marcelo Claure reforça el projecte del Girona FC | Girona - Web Oficial». [Consulta: 20 juny 2022].
  2. «El Girona derriba las puertas del cielo y asciende a Primera División» (en castellà). La Vanguardia, 04-06-2017. [Consulta: 6 juny 2017].
  3. «El Girona es converteix en el vuitè equip català que jugarà a la Primera Divisió». 324.cat, 05-06-2017. [Consulta: 6 juny 2017].
  4. «Clasificación histórica LaLiga» (en castellà). [[Marca (diari)|]], 18-06-2022. [Consulta: 2 juny 2017].
  5. «Pequeño historial del fútbol gerundense». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 20 agost 2012].
  6. Roura, Jordi «Quatre propietaris en 8 anys». Diari de Girona, 24-08-2017 [Consulta: 24 agost 2017].
  7. «BOE.es - Documento BORME-C-2011-3415».
  8. «BOE.es - Documento BORME-C-2011-24295».
  9. Agencia EFE. «El Girona cubre el 100% de la ampliación de capital». Diario Sport, 14-05-2011. Arxivat de l'(en castella) original el 2011-05-17. [Consulta: 16 agost 2013].
  10. «El Girona compra el Riudellots i tindrà un filial a Segona Catalana». Diari de Girona, 01-07-2011. [Consulta: 15 agost 2015].
  11. «El Girona derriba las puertas del cielo y asciende a Primera División» (en castellà). La Vanguardia, 04-06-2017. [Consulta: 6 juny 2017].
  12. «El Girona es converteix en el vuitè equip català que jugarà a la Primera Divisió». 324.cat, 05-06-2017. [Consulta: 6 juny 2017].
  13. «Debut agridulce del Girona ante un Atlético con 10». Mundo Deportivo, 19-08-2017 [Consulta: 24 agost 2017].
  14. «El Girona ilusiona con su triunfo histórico ante el Málaga». La Vanguardia, 26-08-2017 [Consulta: 27 agost 2017].
  15. Rosell, Carles «El nou Girona del City i Pere Guardiola aspira a «créixer» a Primera». Diari de Girona, 24-08-2017 [Consulta: 24 agost 2017].
  16. «El Girona és el millor debutant a la Lliga en els últims 27 anys». 324.cat. [Consulta: 6 novembre 2017].
  17. Rodríguez, Miguel Á. «El Girona, la sensación de LaLiga: de recién ascendido a candidato a la Europa League» (en castellà). Marca, 03-03-2018. [Consulta: 17 agost 2018].
  18. «Stuani da la primera Supercopa de Catalunya al Girona» (en castellà), 06-03-2019. [Consulta: 29 juny 2021].
  19. «El Girona jugará su cuarta final de 'playoff'» (en castellà), 06-06-2021. [Consulta: 28 juny 2021].
  20. 20,0 20,1 «El Girona torna a la primera divisió de futbol gràcies a una nit històrica a Tenerife». [Consulta: 19 juny 2022].
  21. Bofill, Jordi. «Delfí Geli: «La temporada ha sigut molt bona, però tenim deures»», 06-06-2023. [Consulta: 4 juliol 2023].
  22. El nou himne del Girona té gust de Sopa de Cabra; Diari de Girona, 4 de novembre de 2010
  23. «Futbol Club Girona». La Futbolteca. [Consulta: 20 maig 2012].
  24. «El Girona ampliarà l'aforament de Montilivi en 2.500 localitats». Ara.cat.
  25. Ferrer, J.; J. Danés, J. Prat «Assistència al bàsquet». El 9 Esportiu, 31-08-2010 [Consulta: 10 desembre 2011].
  26. Roura, Jordi «El Girona vol mantenir i ampliar la col·laboració amb d'altres clubs». Diari de Girona, 09-02-2011 [Consulta: 10 desembre 2011].
  27. «First team». Girona FC. [Consulta: 4 febrer 2023].
  28. «Ojeando el coto». Mundo Deportivo, 22-07-1940.
  29. Duran, Molla «1-3: El Barcelona ganó sin convencer». Mundo Deportivo, 15-08-1970, pàg. 7.
  30. Masach, X. «Un rècord que mereix un gran premi» (en catalán). L'Esportiu, 01-06-2015.
  31. «Girona FC - Fichajes más caros» (en castellà). [Consulta: 15 agost 2021].
  32. «Pedro Porro se marcha al City por 12 millones y luego irá cedido al Valladolid» (en castellà), 08-08-2019. [Consulta: 15 agost 2021].

Bibliografia modifica

  • Álbum Nacional de Fútbol. Ediciones Álvarez y López (1947).
  • Enciclopedia Fútbol 1950/51. Ángel Rodríguez y Francisco Narbona (1951).
  • Cinquantenari del Girona F.C. Gerunda de Publicitat (1980).
  • Historial Girona F.C.: 1930-1984. Jaume Curbet i Boj. Gerunda de Publicitat (1984).
  • Història d'un lustre del Girona F.C. 1984 / 1989. Vicenç Saurina i Lloveras. Gerunda de Publicitat (1989).
  • Història del futbol a Girona. Jaume Curbet i Boj. Ajuntament de Girona (1992).
  • Història dels clubs de futbol. Jordi Finestres y Salvador Giménez. Edicions del País Valencià. Col·leccionable: El Temps (1999).
  • Historia y estadística del fútbol español. Vicente Martínez Calatrava. Fundación Zerumuga (2002).
  • 75 anys del Girona F.C.: història gràfica. Jaume Curbet i Boj. CCG Edicions (2006).
  • Historia básica de los principales clubs de fútbol españoles. Vicent Masià Pous (2009).
  • Anuarios de la RFEF.
  • Girona FC. Camí cap a Primera. Editorial Base (2017).

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Girona Futbol Club