Obre el menú principal

Albert de Quintana i Vergés

polític espanyol

Albert de Quintana i Vergés (Girona 1904 - 1999) fou un advocat i polític gironí

Infotaula de personaAlbert de Quintana i Vergés
Biografia
Naixement 1904
Girona
Mort 1999 (94/95 anys)
Escut de Girona.svg  Alcalde de Girona
23 d'octubre de 1939 – 1946
COA Spain under Franco 1938 1945.svg  Procurador en Corts
per l'Administració local
(com a Alcalde de Girona)
16 de març de 1943 (1943-03-16) – 29 de novembre de 1946 (1946-11-29)
600px Banderagironafc.png  6è president del Girona FC
1945 – 1948
Activitat
Ocupació Advocat
Partit CEDA, FET y de las JONS i UCD
Modifica les dades a Wikidata

De Quintana era descendent d'una nissaga de polítics contemporanis de diverses ideologies –era nét d'Albert de Quintana i Combis, diputat a Corts pel Partit Liberal de Práxedes Mateo Sagasta durant diverses legislatures de 1876 a 1891; era fill d'Albert de Quintana i Serra, alcalde de Girona per la Lliga Regionalista el 1917 i el 1920; i era cosí d'Albert de Quintana i de León, governador civil de Girona per ERC el 1931– que actuà dins les circumscripcions de Girona i Torroella de Montgrí.

De Quintana i Vergés fou tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona per la CEDA en l'etapa de suspensió de l'autonomia de Catalunya durant el Bienni negre de la Segona República Espanyola (1934 - 1936). Participà en l'aixecament armat contra la República, en tant que oficial de complement, el 19 de juliol a Girona, durant la declaració d'Estat de guerra a la ciutat. Per aquest motiu fou condemnat per un Tribunal Popular i empresonat a diverses presons durant tota la Guerra Civil espanyola.
Després de la guerra fou alliberat i ingressà a la FET i de les JONS. Immediatament, el febrer de 1939 es convertí en tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Girona, sota la breu alcaldia de Joan Tarrús i Bru. Pocs mesos més tard, fou nomenat alcalde de Girona. Es convertí en el segon alcalde franquista de la ciutat (1939 - 1946) durant la reconstrucció d'aquesta i la repressió política que s'hi aplicà. Cessà amb tota la seva corporació arran d'un enfrontament amb el governador civil Luis Mazo Mendo. Dins les FET i de les JONS fou delegat provincial d'antics captius (1941 - 1948). Ostentà també els càrrecs de president del Girona Futbol Club (1945 - 1948),[1] el de secretari de la Cambra de Comerç de Girona (1940 - 1975), el deganat del Col·legi d'advocats de Girona i fou procurador a Corts franquistes per la circumscripció de Girona (1943 - 1946). El 1966 rebé la comanda senzilla de l'Ordre de Cisneros, una condecoració falangista. El 1977 fou candidat al Senat per la circumscripció de Girona sota l'UCD.

BibliografiaModifica

  • CLARA, Josep, El personal polític de l'Ajuntament de Girona (1917-1987). Girona: Cercle d'Estudis Històrics i Socials, 1987. ISBN 84-505-4982-5
  • CLARA, Josep, Girona sota el franquisme, 1939-1976. Girona: Ajuntament i Diputació de Girona, 1991. ISBN 84-86812-24-0
  • CLARA, Josep, El partit únic. La Falange i el Movimiento a Girona (1935-1977). Girona: Cercle d'Estudis Històrics i Socials, 1999. ISBN 84-920161-5-9

ReferènciesModifica

  1. «Història del Girona FC». Galeria de Presidents del Girona FC. Web oficial del Girona FC. [Consulta: 29 juny 2013].

Enllaços externsModifica