Raül Agné i Montull
Raül Agné i Montull (Mequinensa, 24 de maig de 1970) és un exfutbolista i entrenador de futbol de la Franja de Ponent. Jugà de defensa central i actualment entrena el Reial Saragossa. Serà recordat sempre per ser l'entrenador que va retornar el Girona FC a la divisió de plata del futbol espanyol, després de 50 anys.
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | Raül Agné i Montull 24 de maig de 1970 Mequinensa, Baix Cinca, Franja de Ponent | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | futbolista, entrenador de futbol  | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | futbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Posició a l'equip | Defensa central (retirat) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Trajectòria
modificaCom a futbolista jugà en la demarcació de defensa central. Va jugar al Reial Saragossa B, i posteriorment va realitzar tota la seva trajectòria com a jugador en clubs catalans com la UE Figueres, el Girona FC i el Palamós CF. També va passar pel Club Esportiu Binèfar on al seu torn (com també va fer el seu germà Vidal Agné) entrenà a les categories inferiors del futbol base d'aquesta localitat.
Després de la seva retirada com a futbolista, en la temporada 2003/04 es va fer càrrec del Peralada CF, amb el qual va militar tres temporades a Tercera Divisió. A la primera campanya l'equip va quedar cinquè a un lloc de disputar la promoció d'ascens a Segona B. Posteriorment, a la temporada 2006/07 va entrenar al Palamós a Tercera Divisió, i després de l'ascens del Girona FC a Segona Divisió B, l'estiu de 2007, el llavors entrenador del Girona FC, Ricardo Rodríguez, va fitxar pel Màlaga B, pel que el club gironí va apostar per Agné per a la temporada 2007/08. L'aposta va ser retornada amb escreix per l'entrenador menquinensà, que va realitzar una temporada de somni quedant-se campió del Grup III de Segona B i ascendint a Segona Divisió després de derrotar a la promoció d'ascens al Barakaldo CF i l'AD Ceuta. Va ser un gran èxit per al club, en una temporada marcada pels problemes econòmics, ja que va estar a prop de la desaparició.[1] A la temporada 2008/09, després d'una meritòria primera volta, el Girona FC va entrar en una inèrcia perillosa en la segona volta, i a falta de 5 jornades per a la conclusió de la Lliga, amb l'equip a 5 punts del descens, Agné va ser destituït a la recerca d'una reacció de l'equip matalasser.[2]
El gener de 2010, Agné es va incorporar al Recreativo de Huelva, de Segona Divisió, després del cessament de Javi López.[3] Després de finalitzar la temporada, aconseguint la permanència còmodament, va anunciar la seva marxa del club degà "per motius personals"[4] i liderà de nou el Girona FC de cara a la temporada 2010/11.[5]
El 12 de febrer de 2011 sorgí la polèmica amb els periodistes espanyols quan Agné abandonà una roda de premsa, després del partit entre el Girona i el SD Huesca, per no poder expressar-se en català.[6] La topada tingué un gran impacte mediàtic i desencadenà onades de solidaritat amb la seva decisió.[7] L'expressió de suport més controvertida fou l'article d'opinió de Quim Monzó publicat el 15 de febrer a La Vanguardia sota el títol "! تحيا كاتالونيا حرة", traducció a l'àrab de la proclama independentista Visca Catalunya Lliure!.[8]
El 15 de gener de 2012 va ser acomiadat del Girona FC per la mala situació de l'equip a la lliga.[9] El desembre del mateix any es va incorporar al Cadis CF.[10]
El 28 de maig de 2021, el Nàstic de Tarragona anuncia que Agné es farà càrrec de l'equip durant la temporada 2021-2021, a la nova categoria de la RFEF, amb una temporada més opcional.
Clubs
modificaCom a jugador
modifica| Club | Any |
|---|---|
| Reial Saragossa B | 1992-1993 |
| Girona FC | 1993-1995 |
| UE Figueres | 1995-1998 |
| CE Binèfar | 1999-2001 |
| Palamós CF | 2001-2002 |
| Girona FC | 2002-2003 |
Com a entrenador
modifica| Club | Any |
|---|---|
| Peralada CF | 2003-2006 |
| Palamós CF | 2006-2007 |
| Girona FC | 2007-2009 |
| RC Recreativo de Huelva | 2009-2010 |
| Girona FC | 2010-2012 |
Referències
modifica- ↑ Retortillo, Santi. «El idilio perfecto de Agné» (en castellà). El Periódico de Aragón, 30-10-2008. [Consulta: 21 febrer 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Raúl Agné es destituido como técnico el Girona» (en castellà). El Mundo Deportivo, 18-05-2009. [Consulta: 21 febrer 2011].
- ↑ «Raúl Agné, nuevo técnico del Recre» (en castellà). Marca, 01-12-2009. [Consulta: 21 febrer 2011].
- ↑ «Raúl Agné no continuará en el banquillo del Recre "por motivos personales"» (en castellà). diari As, 14-06-2010. [Consulta: 21 febrer 2011].
- ↑ «Raúl Agné vuelve como entrenador al Girona» (en castellà). Marca, 21-07-2010. [Consulta: 21 febrer 2011].
- ↑ «Raül Agné marxa de la roda de premsa perquè no el deixen parlar en català». Avui, 13-02-2011. [Consulta: 21 febrer 2011].
- ↑ «Raül Agné fa furor a la xarxa després de plantar els periodistes per no poder parlar en català». 3cat24.cat, 18-02-2011. [Consulta: 21 febrer 2011].
- ↑ Monzó, Quim. «! تحيا كاتالونيا حرة (Visca Catalunya Lliure!)» (en castellà). La Vanguardia, 15-02-2011. [Consulta: 21 febrer 2011].
- ↑ «El Girona fa oficial la destitució d'Agné». Girona: elperiodico.cat, 15-01-2012. [Consulta: 15 gener 2012].
- ↑ «Agné fitxa pel Cadis i s'endú Rodri que deixa penjat l'Olot». Girona: elpuntavui.cat, 11-12-2012. [Consulta: 11 desembre 2012].