Unió Esportiva Figueres

La Unió Esportiva Figueres és un club de futbol de la ciutat de Figueres, a l'Alt Empordà. Actualment juga al campionat de la Primera Catalana, grup primer.[1]

Infotaula d'organitzacióUE Figueres
Unió Esportiva Figueres
Dades
Nom curtUE Figueres Modifica el valor a Wikidata
SobrenomLa Unió
Tipusclub de futbol Modifica el valor a Wikidata
Creació1919
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaLliga Elit
Temporada en curs
Instal·lació esportiva del clubEstadi Municipal de VilatenimFigueres . 9.472  Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaDaniel Sala Peix
Entrenador principalRoger Vidal Corominas
Altres
Color          blau, blanc
Equipament esportiu

Lloc webuefigueres.net Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): UEFigueres Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

Història

modifica

Fundat el 1919 arran de la unió de les societats esportives Sport Club Català (secció del Casino Menestral) i Joventud Sportiva i Artística (secció del Casino Sport Figuerenc), Bernard Palmer en presidí la primera junta directiva.[2] El primer camp on jugà fou el de l'horta de l'Institut. El 1924 llogà el camp de l'antic velòdrom, el més gran de la província, i el 1931 es traslladà al camp municipal d'Esports, on jugà fins al 1950.

Durant els anys vint i trenta l'equip participà en el campionat regional, equivalent a la tercera categoria del Campionat de Catalunya. Després de la Guerra Civil, ascendí per primer cop a Tercera divisió espanyola l'any 1943,[3] encara que només hi romangué una temporada.

L'any 1950 passà a jugar al camp municipal del Far[4] i en l'edició de 1955-56 aconseguí pujar de nou a Tercera, i aquesta vegada s'hi mantingué set temporades (1956-63). La temporada 1959-60 es proclamà campió de grup i disputà la promoció d'ascens a Segona divisió.

Després d'un altre període a Tercera (1965-70), l'equip alternà aquesta categoria amb la preferent territorial fins que en l'edició de 1982-83 ascendí a Segona Divisió B. Tres temporades més tard (1985-86), es proclamà campió i assolí la Segona divisió A per primer cop.[5] Emili Bach n'ocupava la presidència i José Manuel Esnal Mané era l'entrenador d'un equip en què destacaven jugadors com Pere Gratacòs, Pitu Duran o Paco Martínez.

Aquest èxit fou seguit de la inauguració de l'estadi municipal de Vilatenim[6] —on continua jugant—, en un partit contra el Futbol Club Barcelona (25 d'agost de 1986).[7]

Romangué set temporades a la categoria d'argent, i la seva millor classificació fou el tercer lloc la temporada 1991-92. Aleshores disputà la promoció d'ascens a Primera divisió en què perdé amb el Cadis.[8] Aquell equip, l'entrenava Jorge d'Alessandro, i hi havia jugadors com Toni Jiménez, Gratacòs, Tito Vilanova, Tintín Márquez o Tab Ramos. La temporada següent el tècnic argentí deixà el club i també alguns dels jugadors clau. De resultes d'això es produí el descens a Segona B, on jugà fins a la temporada 2006-07.

Al juny del 2007, Enric Flix, president i màxim accionista de l'entitat, per raons econòmiques traslladà la seu a Castelldefels i en canvià el nom pel d'Unió Esportiva Miapuesta Figueres. Significava pràcticament la desaparició de vuitanta-vuit anys d'història i que Figueres es quedés sense futbol.[9]

Aleshores, una agrupació de petits accionistes refundà el club amb el nom d'Unió Esportiva Figueres i aconseguí que Flix els cedís els drets d'antiguitat per poder conservar el 1919 com la data de fundació. L'equip, tanmateix, hagué de començar a Tercera territorial en la temporada 2007-08 i anà escalant categories[10] fins que quedà campió de Primera catalana (2011-12) i tornà a Tercera divisió.[11]

Símbols

modifica

Evolució de l'uniforme

modifica
 
 
 
 
 
 
 
 
1922
 
 
 
 
 
 
 
 
1935
 
 
 
 
 
 
 
 
1943
 
 
 
 
 
 
 
 
1957
 
 
 
 
 
 
 
 
1966
 
 
 
 
 
 
 
 
1978
 
 
 
 
 
 
 
 
1989
 
 
 
 
 
 
 
 
1993
 
 
 
 
 
 
 
 
2003
 
 
 
 
 
 
 
 
2012
 
 
 
 
 
 
2018

L'himne de la Unió Esportiva Figueres va ser enregistrat, en la seva versió cantada, el 1978, amb la música del compositor Josep Maria Surrell Alabert i la lletra de Narcís Pijoan:[12]

«


Unió, Unió, Unió!
Ja ressona l'ovació,
el Figueres ha fet gol,
el nostre és un club de pilotes
quan juga a futbol.

Tots cantem victòria,
endavant jugadors!
La tramuntana ens arrauxa
i ens omple els cors.

Visca la Unió!
Quan surt al camp, s'escolta aquest clam.
Visca la Unió!
Tothom ho diu, amb molta passió.
Visca la Unió!
Petits i grans es van aixecant.
Visca la Unió!
Que és el millor,
ja criden tots amb emoció.

Unió, Unió, Unió!
Tenim un club de primera
ferm i gran batallador,
el nostre Empordà et proclama
el nou rei del futbol.

Figueres Unió Esportiva,
un equip gloriós,
les teves victòries sacsegen
tots els marcadors.

Visca la Unió!
Quan surt al camp, s'escolta aquest clam.
Visca la Unió!
Tothom ho diu, amb molta passió.
Visca la Unió!
Petits i grans es van aixecant.
Visca la Unió!
Que és el millor,
ja criden tots amb emoció.

»

El Municipal de Vilatenim és l'estadi on l'equip de la Unió Esportiva Figueres disputa els seus partits de futbol. Està ubicat a l'eixida est de la ciutat de Figueres, al barri de Vilatenim.[6]

Es va inaugurar oficialment el 25 d'agost de 1986 amb un partit contra el Futbol Club Barcelona.[13]

Des de la temporada 2009-2010 la superfície és de gespa artificial. Té unes dimensions de 105x70 m i una capacitat de 9.472 espectadors.[14]

El Municipal de Vilatenim és el cinquè terreny de joc que ha trepitjat la Unió com a local, després de l'Horta de l'Institut, l'Horta d'en Macau, el Camp de les Monges i el camp del Far.[14][15]

Futbol base

modifica

Actualment, la Unió compta amb equips juvenils, cadets, infantils i alevins en diferents categories del futbol base.[16]

Des de 1996 a 2008 era la Fundació Esportiva Figueres qui gestionava el futbol base del club.[17]

Però el 2007, amb la Unió Esportiva Figueres havent-se de refundar i començar de zero, i sent la FEF, en aquell any jugant a Primera Catalana, el màxim representant del futbol a la ciutat, va provocar la intervenció de l'alcalde de la ciutat, Santi Vila, per a intervenir una col·laboració entre ambdues entitats,[18] precipitant la dissolució de la FEF en acabar-se la temporada 2007-2008 per decisió dels socis.[19]

Com a resultat, la Fundació va cedir a la Unió els seus deu equips de futbol base (d'alevins a juvenils) i només li va quedar la gestió de la seva escola per a nens de cinc a deu anys (fins a benjamins).[20]

Temporades

modifica

Fins a l'any 2023, el club ha militat 7 temporades a Segona Divisió, 17 a Segona Divisó B i 29 a Tercera Divisió.[21]

  • 1943-44: 3a Divisió 10è
  • 1956-57: 3a Divisió 16è
  • 1957-58: 3a Divisió 6è
  • 1958-59: 3a Divisió 5è
  • 1959-60: 3a Divisió 1r
  • 1960-61: 3a Divisió 7è
  • 1961-62: 3a Divisió 3r
  • 1962-63: 3a Divisió 12è
  • 1965-66: 3a Divisió 14è
  • 1966-67: 3a Divisió 10è
  • 1967-68: 3a Divisió 10è
  • 1968-69: 3a Divisió 17è
  • 1969-70: 3a Divisió 9è
  • 1977-78: 3a Divisió 2n
  • 1978-79: 3a Divisió 8è

Palmarès

modifica
No oficials

Jugadors destacats

modifica
Categoria principal: Futbolistes de la UE Figueres

Nota: aquesta llista inclou jugadors que han jugat amb l'equip almenys 70 partits de lliga i/o han aconseguit l'estatus internacional.

Entrenadors destacats

modifica
Categoria principal: Entrenadors de la UE Figueres

Referències

modifica
  1. «FCF | FIGUERES, U.E.». Arxivat de l'original el 2023-04-02. [Consulta: 5 juny 2022].
  2. «Unió Esportiva Figueres». EsportpèdiaCat, 2014. Arxivat de l'original el 29 de gener 2021. [Consulta: 2 abril 2017].
  3. «Una circular de la Federación Española de Fútbol. Cómo quedan constituídas la II y III División.» (en castellà). Mundo Deportivo - Hemeroteca, 03-09-1943. Arxivat de l'original el 2017-04-11. [Consulta: 10 abril 2017].
  4. Bernils, Josep M. de. «El futur de la plaça de braus de Figueres, que es vol convertir en poliesportiu». Diari de Girona, 09-03-2008. Arxivat de l'original el 2017-04-11. [Consulta: 10 abril 2017].
  5. «De ascensos y descensos» (en castellà). ABC - Hemeroteca, 20-05-1986. Arxivat de l'original el 11 d’abril 2017. [Consulta: 22 maig 2017].
  6. 6,0 6,1 «Estadi Municipal de Vilatenim». Enciclopèdia.cat. Arxivat de l'original el 2017-04-11. [Consulta: 10 abril 2017].
  7. Puigbert, Josep. «El Figueres inauguró su estadio ganando a un Barça devaluado (3-1)» (en castellà). La Vanguardia - Hemeroteca, 26-08-1986. Arxivat de l'original el 15 d’agost 2018. [Consulta: 22 maig 2017].
  8. Zárate, Oscar. «El Figueres se queda sin ascenso» (en castellà). La Vanguardia, 22-06-1992. Arxivat de l'original el 30 d’agost 2020. [Consulta: 11 abril 2017].
  9. «Desaparece la histórica Unió Esportiva Figueres» (en castellà). La Vanguardia, 28-06-2007. Arxivat de l'original el 23 de maig 2017. [Consulta: 22 maig 2017].
  10. Garreta, Àngel. «Un Figueres de Primera». Ara, 11-04-2011. Arxivat de l'original el 23 de maig 2017. [Consulta: 22 maig 2017].
  11. «La UE Figueres ja és equip de Tercera Divisió, després de guanyar el Guíxols (1-4)». Tramuntana TV. Arxivat de l'original el 2017-04-11. [Consulta: 10 abril 2017].
  12. «Himnes de luxe al futbol català». Sport - Hemeroteca, 21-01-2014. Arxivat de l'original el 2017-04-11. [Consulta: 10 abril 2017].
  13. «Unió Esportiva Figueres, S.A.D.» (en castellà). La Futbolteca. Enciclopedia del Fútbol Español. Arxivat de l'original el 2017-06-30. [Consulta: 13 abril 2017].
  14. 14,0 14,1 «UEFigueres.cat - Camps». Arxivat de l'original el 2019-12-25. [Consulta: 11 abril 2017].
  15. Bernils, Josep Maria. «Apunts per a la història de l'esport figuerenc» p. 240. Institut d'Estudis Empordanesos, 1999. Arxivat de l'original el 7 de setembre 2018. [Consulta: 22 maig 2017].
  16. «UEFigueres.cat - Equips». Arxivat de l'original el 2017-04-13. [Consulta: 13 abril 2017].
  17. «UEFigueres.cat - Historia». Arxivat de l'original el 2016-04-14. [Consulta: 13 abril 2017].
  18. «Un relleu pactat». Hora Nova, 15-12-2014. Arxivat de l'original el 16 de maig 2017. [Consulta: 22 maig 2017].
  19. «La FEF se retira» (en castellà). Mundo Deportivo - Hemeroteca, 27-06-2008. Arxivat de l'original el 2016-04-03. [Consulta: 13 abril 2017].
  20. «La Fundació cedeix els seus equips de futbol base a la Unió». Empordà, 11-06-2008. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2016. [Consulta: 22 maig 2017].
  21. «Dossier Centenari de la UEF 2018-19» (PDF) p. 37. UE Figueres, 21-05-2018. Arxivat de l'original el 5 d’agost 2019. [Consulta: 5 agost 2019].
  22. «La Unión Esportiva de Figueras campeón de Cataluña de la Liga Amateur» (en castellà). La Vanguardia, 15-04-1930. Arxivat de l'original el 15 d’agost 2018. [Consulta: 22 maig 2017].
  23. «Un hurra! a la Unió Esportiva, i un altre, més viril encara, al seus braus equipiers, campions de Catalunya de 2a categoria ordinària». Empordà Federal, 04-03-1933, pàg. 5. Arxivat de l'original el 2023-07-01 [Consulta: 5 agost 2019].
  24. «Liga Regional Catalana. Segunda División. Grupo A. Clasificación final» (en castellà). Mundo Deportivo, 26-05-1941. Arxivat de l'original el 18 d’agost 2018. [Consulta: 18 agost 2018].
  25. «Más emoción que juego manteniéndose indeciso el resultado hasta la segunda mitad» (en castellà). Mundo Deportivo, 19-02-1947. Arxivat de l'original el 14 d’agost 2018. [Consulta: 14 agost 2018].
  26. «La U. D. Figueras se proclama campeón de Cataluña de III División Nacional» (en castellà). Ampurdán: semanario comarcal de F.E.T. y de las J.O.N.S., 25-06-1960, pàg. 9. Arxivat de l'original el 2023-07-01 [Consulta: 5 agost 2019].
  27. «Temporada 1985-86 Segona Divisió B Grup I». BDFutbol. [Consulta: 5 agost 2019].
  28. Pagès, Dani. «El Figueres aconsegueix l´ascens a Segona Regional». Diari de Girona, 27-04-2008. Arxivat de l'original el 11 d’abril 2017. [Consulta: 22 maig 2017].
  29. «Puja l'equip, creix l'exigència». El Punt Avui, 13-05-2009. Arxivat de l'original el 11 de juny 2023. [Consulta: 22 maig 2017].
  30. «El Figueres celebra el tercer ascens seguit des de la refundació». Diari de Girona, 09-05-2010. Arxivat de l'original el 11 d’abril 2017. [Consulta: 22 maig 2017].
  31. «El Figueres bat la Rapitenca i s´endú el Trofeu dels Campions de Primera Catalana». Diari de Girona, 18-06-2012. Arxivat de l'original el 11 d’abril 2017. [Consulta: 22 maig 2017].
  32. «El trofeo General Moscardó, para el Figueras» (en castellà) p. 6. Mundo Deportivo, 07-07-1969. Arxivat de l'original el 5 d’agost 2019. [Consulta: 5 agost 2019].
  33. «Un torneo azul... ¿y blanco?» (en castellà) p. 23. Mundo Deportivo, 25-08-1990. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2020. [Consulta: 5 agost 2019].
  34. «La història del trofeu Costa Brava» (PDF). L'Esportiu - ed. Girona, 03-08-2019. Arxivat de l'original el 5 d’agost 2019. [Consulta: 5 agost 2019].
  35. Soldado, Josep. «El Figueres supera el Palamós per la mínima i s'endú el trofeu Gaspar Matas». El Punt, 08-08-1999. Arxivat de l'original el 2023-05-19. [Consulta: 22 juny 2023].
  36. Soldado, Josep. «El Figueres s’emporta el Gaspar Matas guanyant el Palamós per la mínima». 9 Esportiu, 15-08-2005. Arxivat de l'original el 2023-06-21. [Consulta: 22 juny 2023].
  37. Subirana, Pere. «El Figueres s’imposa al Palamós en els penals». 9 Esportiu, 11-08-2006. Arxivat de l'original el 2023-06-22. [Consulta: 22 juny 2023].
  38. «Torneig de l'Estany | enciclopèdia.cat». Arxivat de l'original el 2019-08-05. [Consulta: 5 agost 2019].

Enllaços externs

modifica