Manchester City Football Club

club de futbol anglès

El Manchester City Football Club és un club anglès de futbol, de la ciutat de Manchester, que juga actualment a la Premier League, competició que ha guanyat quatre vegades en l'actual format, més una cinquena i una sisena en un format anterior. Va ser fundat el 1880 sota el nom de St. Mark's (West Gorton), després va passar a anomenar-se Ardwick Association Football Club el 1887 i finalment el 16 d'abril de 1894 va esdevenir el Manchester City. El club disputa els seus partits a l'Estadi Ciutat de Manchester des de l'any 2003, tot i que abans havia jugat en el Maine Road (des de l'any 1923).

Infotaula d'organitzacióManchester City
(en) Manchester City Football Club Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata

HimneBlue Moon Modifica el valor a Wikidata
Dades
SobrenomCitizens, Sky Blues, City
Tipusclub de futbol Modifica el valor a Wikidata
Creació1880
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaFA Premier League
Instal·lació esportiva del clubCity of Manchester Stadiummunicipi de Manchester (Anglaterra) . 55.017  Modifica el valor a Wikidata
GènereVideojoc de futbol associatiu Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Presidència Khaldoon Al Mubarak
Entrenador principal Pep Guardiola
Entitat matriuCity Football Group Modifica el valor a Wikidata
Propietat deMansour bin Zayed Al Nahyan Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Altres
Color          blau, blanc
Premis
Equipament esportiu
Primera
Segona
Tercera
PatrocinadorEtihad Airways
Qnet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmancity.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: mancity Twitter (X): ManCity Instagram: mancity LinkedIn: manchester-city-football-club Youtube: UCkzCjdRMrW2vXLx8mvPVLdQ TikTok: mancity Musicbrainz: 18ae39b7-31fc-444b-a7ae-4856d43f0e0d Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Manchester City va guanyar el seu primer trofeu oficial el 1904. No obstant això, el club va gaudir del seu major període d'èxit a la fi dels anys 1960 i principis dels 1970, quan va guanyar el campionat de Lliga de la First Division, FA Cup, Copa de la Lliga i la Recopa d'Europa sota la conducció tècnica primer de Joe Mercer i després de Malcolm Allison. Després de perdre la final de la FA Cup de 1981, el club va passar per un període de decadència, que va culminar amb el descens a la tercera divisió del futbol anglès el 1998. Després de recuperar el seu lloc en la Premier League, l'1 de setembre de 2008, Abu Dhabi United Group for Development and Investment, un grup inversor dels Emirats Àrabs amb Mansour bin Zayed Al-Nahyan com a màxim accionista, va prendre el control del club per uns 250 milions d'euros, rellevant a Thaksin Shinawatra, fins llavors amo del club. Des de l'any 2011, el club ha obtingut un total de 22 títols oficials, guanyant la Premier League els anys 2012, 2014, 2018, 2019, 2021, 2022 i 2023, i la Lliga de Campions de la UEFA el 2023.

La temporada 2016-2017, el club era el cinquè del món en ingressos, amb 527,7 milions d'euros.[1] El 2017, la revista Forbes va calcular que era el cinquè club més valuós del món, amb 2.080 milions de US$.[2] El 2015, el CITIC Group va comprar una participació del 13.79% de l'empresa matriu del club, City Football Group (CFG) per 265 milions de lliures, cosa que atorgava un valor de $3.000 milions al club.[3]

Manté una rivalitat amb el seu veí de Manchester, el Manchester United FC, amb qui juga l'anomenat Derbi de Manchester: The Citizens contra The Red Devils.[4]

Història modifica

Les arrels del Manchester City les trobem el 1880 quan la St. Mark’s Church de West Gorton completà la seva secció de rugbi amb una de futbol amb el nom de West Gorton Saint Marks. El 1884 es fusionà amb el Gorton Athletic esdevenint Gorton FC. El club es va moure a Ardwick tres anys després (1887) i canvià de nom adoptant el d'Ardwick AFC. El club es refundà el 1894 després de fer fallida i adoptà l'actual nom de Manchester City. Durant els primers anys el club fou el primer de la ciutat, gràcies a jugadors com Billy Meredith. Posteriorment, problemes de pagaments il·legals permeteren els seus rivals (el United) esdevenir el primer club de la ciutat.

L'any 1937 l'equip aconsegueix el seu primer títol de lliga anglesa, però malgrat aquest èxit, el club ha sofert diferents alts i baixos al llarg de la seva història, amb la seva millor època als inicis dels 70, amb Joe Mercer com a mànager i l'obtenció d'una Recopa d'Europa, el seu únic títol continental fins al moment. El 10 d'agost de 2003 estrenà el seu nou estadi, el City of Manchester Stadium (actualment anomenat Etihad Stadium a causa de la compra dels drets del nom de l'estadi). Abans jugava a Maine Road (1923). Des del 2003, el Manchester City no permet l'ús del número 23 en honor del jugador camerunès Marc-Vivien Foé, que morí jugant un partit de Camerun essent jugador del club.

 
El Manchester City (de blau) contra el Wigan Athletic, el 2006.

L'1 de setembre del 2008, el grup Abu Dhabi United Group Investment and Development Limited va comprar el club anglès per 200 milions de lliures esterlines.[5] El nou propietari, va intentar obtenir els serveis dels jugadors Dimitr Berbàtov i Robinho, i va aconseguir el traspàs d'aquest darrer per uns 40 milions d'euros.[6]

El 13 de maig de 2012, després de 44 anys d'haver guanyat l'última Premier League el City es va proclamar campió en guanyar 3 a 2 al Queens Park Rangers amb gols de Zabaleta, Džeko i el Kun Agüero. En la lliga el Manchester United FC i el City van quedar empatats a punts, però el City tenia el goal-average a favor.

L'11 de maig de 2014, el City va guanyar 2 a 0 el West Ham United, gols de Nasri i Kompany. Gràcies a aquest triomf guanyaren la seva quarta lliga a les ordres de l'entrenador Manuel Pellegrini, que va esdevenir el primer entrenador no europeu en guanyar la FA Premier League.

El 15 d'abril de 2018, el club va guanyar la lliga amb més punts de la història de la Premier League. L'any següent, el club va mantenir el títol, guanyant la lliga l'última jornada.[7]

Orígens modifica

 
Sant Marc (Gorton) el 1884 – el motiu de la creu de Malta és ara desconegut.
 
Plantilla del Manchester City que va guanyar la FA Cup el 1904.

L'origen del club es remunta a l'any 1880, quan Anna Connell i dos membres de l'Església de St. Mark que treballaven en una fàbrica de ferro a l'est de Manchester van fundar el St. Mark's. El 1887 el club es va traslladar a un nou camp a Hyde Road (abans un abocador) i va passar a anomenar-se Ardwick A.F.C. per reflectir la seva nova localització. L'Ardwick es va unir a la Lliga de Futbol anglesa com a membre fundador de la Second Division el 1892. Finalment, problemes financers en la temporada 1893–94 li van portar a realitzar una completa reestructuració que va afectar a tots els aspectes de la institució, passant així a anomenar-se Manchester City Football Club.

Debut professional modifica

El City va obtenir èxits importants en els seus primers anys. Va aconseguir l'ascens a la First Division —màxima categoria aleshores— en la temporada 1898–99. El seu primer títol oficial el va guanyar el 23 d'abril de 1904, en vèncer en la final de la FA CupCopa d'Anglaterra— al Bolton Wanderers a Crystal Palace National Sports Centre; aquesta mateixa temporada el club va estar a prop de guanyar el títol de lliga, però va finalitzar segon. Malgrat això, va esdevenir el primer club de Manchester a guanyar un títol oficial.[8] En les temporades següents al triomf en la FA Cup, el club es va veure afectat per irregularitats financeres, que van culminar amb la suspensió de disset jugadors el 1906, entre ells el capità Billy Meredith, que posteriorment va passar a jugar pel Manchester United FC.[9] Un incendi a Hyde Road el 1920 va destruir la graderia principal, per la qual cosa el 1923 el club es va traslladar al seu nou estadi Maine Road.

 
Escultura a Bert Trautmann, porter del Manchester City entre 1949 i 1964.

En els anys 1930, el Manchester City va arribar a dues finals consecutives de la FA Cup, perdent davant l'Everton FC el 1933 i guanyant al Portsmouth el 1934. Cal destacar que durant aquesta FA Cup, el Manchester City va establir el rècord d'assistència més alta de qualsevol club en la història del futbol anglès, ja que 84.569 afeccionats van omplir Maine Road per a la sisena ronda eliminatòria de la competició davant l'Stoke City, rècord que segueix vigent fins a l'actualitat.[10] La temporada 1936–37, va guanyar per primera vegada el títol de lliga, encara que en la temporada següent l'equip va descendir a la Second Division, malgrat haver estat el club amb més gols a favor en aquesta temporada.[11] Vint anys més tard, el City va utilitzar un sistema tàctic innovador, conegut com «Pla Revie», amb el qual el club va arribar novament a dues finals consecutives de la FA Cup, el 1955 i 1956; i igual que en la dècada de 1930, va perdre la primera, davant el Newcastle United, i va guanyar la segona. La Final de la FA Cup de 1956, en la qual el Manchester City va vèncer al Birmingham City per 3-1, és una de les finals més famoses de tots els temps, i és recordada perquè el porter Bert Trautmann va jugar sense saber que tenia el coll trencat.[12]

L'època d'or i anys 1970 modifica

Després del descens a la Second Division el 1963, el futur del club semblava fosc, ja que, entre altres coses, va succeir el registre d'assistència en un partit com a local més baix en tota la història del club davant el Swindon Town FC, amb la presència de 8.015 espectadors el gener de 1965.[13] A la meitat de la temporada, va ser contractat un nou equip tècnic format per Joe Mercer com a entrenador i Malcolm Allison com a assistent. En la primera temporada sota les ordres de Mercer, el club va acabar la temporada de la Second Division com a campió, i va realitzar una forta inversió en jugadors com Mike Summerbee i Colin Bell.[14] Dues temporades després, en la temporada 1967–68, el Manchester City va aconseguir el seu segon títol de lliga, en vèncer en l'últim partit de la temporada al Newcastle United per 4-3 i relegant al seu veí el Manchester United FC al subcampionat.[15] Els títols van seguir en aquests anys: el 1969 va obtenir la seva quarta FA Cup guanyant la final al Leicester City, obtenint una plaça per participar en la Recopa d'Europa 1969–70, en la qual el club anglès es va imposar en la final davant el Górnik Zabrze de Polònia per 2-1 a Viena.[16] Aquest seria el primer títol del Manchester City a nivell europeu. El club va guanyar en aquesta mateixa temporada la Copa de la Lliga, convertint-se en el segon club anglès a guanyar un títol internacional i un de nacional en la mateixa temporada.

El club va continuar lluitant per títols en el futbol nacional, acabant un punt per darrere dels campions de lliga en dues ocasions i va ser subcampió de la Copa de la Lliga el 1974.[17] Un dels partits més recordats pels afeccionats és l'últim partit de la temporada de Lliga 1973–74, davant el Manchester United FC, que necessitava guanyar per eludir el descens a la Second Division. L'exjugador del United Denis Law va marcar amb el taló per al triomf 0-1 del City i va confirmar el descens del Manchester United FC.[18] L'últim títol d'aquesta època d'èxit va ser el 1976, en derrotar el Newcastle United 2-1 en la final de la Copa de la Lliga.

Declivi, crisi financera i reconstrucció modifica

 
Gràfic de posicions en la Lliga.

Un llarg període de declivi va seguir a l'èxit dels anys 1960 i 1970. Malcolm Allison es va reincorporar al club per convertir-se en gerent, per segona vegada el 1979, però va malgastar grans sumes de diners en fitxatges fallits, com el d'Steve Daley.[19] El club va arribar a tenir set gerents solament en la dècada de 1980, sota la direcció tècnica de John Bond, el City va arribar a la final de la FA Cup de 1981, que acabaria perdent en el partit de desempat davant el Tottenham Hotspur FC. El club va descendir dues vegades de la màxima categoria en la dècada de 1980 (el 1983 i 1987), però va tornar a la màxima categoria de nou el 1989. Va finalitzar cinquè en les temporades 1990–91 i 1991–92 sota la direcció de Peter Reid.[20] El club va ser un dels membres fundadors de la Premier League el 1992. Després de la sortida de Reid, el Manchester City va decaure, ja que va passar tres temporades lluitant por no descendir a la segona categoria —ara anomenada First Division, un fet que finalment es va concretar el 1996. El Manchester City va caure al punt més baix de la seva història en descendir a la tercera categoria del futbol anglès en la temporada 1997–98 —anomenada des de 1992, Second Division— sent el segon equip amb títols europeus a descendir a aquesta categoria, després que a Alemanya es concretés uns anys abans el descens del 1. FC Magdeburg. Després del descens, va arribar un nou president, David Bernstein, que va introduir al club canvis importants, entre ells una nova política econòmica.[21] Amb la conducció tècnica de Joe Royle, el Manchester City va aconseguir ascendir en el seu primer intent després de vèncer en els playoffs al Gillingham. Estant ja a la segona divisió, un segon ascens consecutiu va veure al club ascendir a la Premier League, però això va resultar haver estat un pas massa precipitat per a l'estabilització del club, i en conseqüència, el 2001, el club va tornar a descendir a la segona categoria. Per a la següent temporada, és contractat Kevin Keegan com a nou entrenador, i l'equip aconseguiria ascendir com a campió obtenint 99 punts i 108 gols a favor durant la temporada, aconseguint l'ascens directe.[22] La temporada 2002-03 va ser l'última que es jugaria a Maine Road, que va incloure una victòria de 3-1 davant els seus rivals del Manchester United FC, posant fi a una ratxa de 13 anys sense guanyar. Aquesta mateixa temporada es va classificar per a competicions europees després de 25 anys a través del Rànquing de Fair Play de la UEFA.[23] La temporada 2003-04 el club es va traslladar a l'Estadi Ciutat de Manchester, inaugurat a l'estiu en un amistós contra el FC Barcelona.[24] En les seves quatre primeres temporades en el nou estadi, el club va finalitzar en la meitat de la classificació o en els llocs propers al descens, cosa que va provocar la renúncia de Kevin Keegan el 2005.[25] L'exentrenador de la Selecció de futbol d'Anglaterra Sven-Göran Eriksson va esdevenir el primer entrenador estranger del club, en ser contractat el 2007. Un any després, al juliol de 2008, el tècnic suec va ser acomiadat i reemplaçat per Mark Hughes.[26]

Compra del club modifica

L'any 2008, el club estava en una precària situació financera. Thaksin Shinawatra, exprimer ministre de Tailàndia, havia comprat el club un any abans per 121 milions d'euros,[27] però els seus problemes polítics van fer que se li embarguessin els seus béns, a més de ser acusat al seu país de corrupció i blanqueig de diners.[28] No obstant això, l'1 de setembre de 2008, Abu Dhabi United Group for Development and Investment, un grup inversor dels Emirats Àrabs amb Sulaiman Al-Fahim com a part visible del grup, i amb Mansour bin Zayed Al-Nahyan com a màxim accionista, va prendre el control del club per uns 250 milions d'euros.[29] La compra va ser seguida immediatament per un al·luvió d'ofertes per jugadors d'alt nivell; el club va batre el rècord de fitxatges a la Lliga Anglesa amb el fitxatge de Robinho del Reial Madrid per uns 40 milions d'euros,[30] en el qual seria el preludi de l'astronòmica inversió en fitxatges que vindria per situar a l'equip entre els grans d'Europa.[31] No obstant això, les actuacions del club no mostraven millores pel que fa a la campanya anterior malgrat l'afluència de diners, no obstant això, malgrat acabar desè en la Premier League,[32] el club va aconseguir els quarts de final de la Copa de la UEFA.

Durant l'estiu de 2009, el club va realitzar una despesa en fitxatges a un nivell sense precedents, amb un desemborsament de més de 150 milions d'euros per a la contractació de jugadors com Gareth Barry, Roque Santa Cruz, Kolo Touré, Emmanuel Adebayor, Carlos Tévez i Joleon Lescott. Al desembre de 2009, amb l'equip com 6è classificat després de 18 jornades, Mark Hughes, que entrenava al Manchester City des de poc abans de l'arribada del grup inversor àrab, va ser destituït com a entrenador i en el seu lloc es va contractar a Roberto Mancini.[33] El City va acabar la temporada en cinquena posició de la Premier League, classificant-se per disputar la Copa de la UEFA (anomenada ara com Lliga Europa de la UEFA).[34]

 
El Manchester City davant el Bayern de Múnic en la Lliga de Campions de la UEFA el 2011.

La inversió va continuar en les temporades successives, i els resultats van començar a coincidir amb el repunt de la qualitat dels jugadors.[35][36][37] El Manchester City va arribar a la Final de la FA Cup de 2011, després de derrotar en semifinals al Manchester United FC. Va derrotar 1-0 a l'Stoke City en la final, guanyant la seva cinquena FA Cup[38] i obtenint el seu primer títol oficial des de 1976. Aquesta mateixa setmana certificava la seva classificació després de 43 anys per la Lliga de Campions de la UEFA 2011-12 després de guanyar 1-0 al Tottenham Hotspur FC.[39]

 
Seguidors del Manchester City envaeixen el terreny de joc després de guanyar la Premier League 2011/12.
 
El capità Vincent Kompany amb el títol de la Premier League guanyada en la temporada 2011–2012.

Les grans actuacions van continuar en la temporada següent, derrotant 1-5 al Tottenham Hotspur FC en el seu estadi, i humiliant al Manchester United FC per un marcador d'1-6.[40] El 13 de maig de 2012, guanya el seu tercer títol de la Premier League al seu etern rival, el United, en retallar un avantatge de vuit punts en contra. En l'últim partit de lliga van haver de remuntar marcant dos gols en el descompte contra el Queens Park Rangers en un èpic final, amb un gol d'Edin Džeko (el 2-2) i el gol definitiu marcat pel davanter argentí Sergio Agüero (el definitiu 3-2) fent-los campions.[41]

La temporada 2012–13 va ser bastant decebedora. Va començar guanyant la Community Shield al Chelsea FC,[42] sent aquest l'únic títol de la temporada. El City va fracassar en la Lliga de Campions, ja que va ser eliminat en la fase de grups sense guanyar cap partit,[43] no va revalidar el títol de campió de la Premier League i va perdre la final de la FA Cup davant el Wigan.[44] El 13 de maig, l'endemà passat de perdre la final, la directiva va optar per acomiadar a Roberto Mancini.[45] El va substituir el segon entrenador Brian Kidd per dirigir els dos últims partits de lliga, certificant el subcampionat.

 
El Manchester City el 2013.

La temporada 2013–14 es va fitxar com a entrenador a Manuel Pellegrini.[46] El City va començar la Premier League amb alguns problemes en els partits jugats fora de casa, sent derrotat per rivals teòricament molt inferiors com el Cardiff City o l'Aston Villa; però en canvi es mostrava intractable en el seu estadi, on va golejar al Tottenham Hotspur FC (6-0), al Manchester United FC (4-1) i a l'Arsenal FC (6-3).[47] Finalment l'equip va trobar la regularitat i va acabar la primera volta en segon lloc,[48] al mateix temps que va aconseguir passar a vuitens de final de la Champions League per primera vegada en la seva història.[49] El 2 de març, aconsegueix guanyar la Copa de la Lliga en derrotar el Sunderland en la final per 3-1;[50] però deu dies després, és eliminat de la Lliga de Campions pel FC Barcelona.[51] Com a colofó a la temporada, l'equip aconsegueix el seu quart títol de campió de la Premier League en l'última jornada, després de retallar 6 punts d'avantatge al Liverpool.[52]

L'era Guardiola modifica

Per a la temporada 2016–2017, es va confirmar el fitxatge de Josep Guardiola com a entrenador de l'equip i es van fer oficials els fitxatges d'İlkay Gündoğan,[53] Leroy Sané,[54] Gabriel Jesus, John Stones, Nolito i el porter Claudio Bravo.[55]

Durant la primera temporada, els resultats van ser discrets. Van aconseguir el tercer lloc a la Premier League i van arribar a semifinals de la FA Cup. En Lliga de Campions van quedar eliminats a vuitens de final pel Monaco. A la Copa de la Lliga no van poder revalidar el títol de l'any abans, caient també a vuitens contra el United.

2017-2018. La temporada dels rècords modifica

Van haver-hi força canvis a la plantilla. No van renovar Willy Caballero, Clichy, Jesús Navas ni Pablo Zabaleta. Nolito, Samir Nasri i Bony, entre d'altres, van ser traspassats. S'hi van incorporar Bernardo Silva (per £43m[56]), el porter Ederson (per £34,9m[57]), Kyle Walker (per £45m[58]), Danilo (per £26,5m[59]) i Benjamin Mendy (per £49.3m[60]).

En la Premier League, el City va fer una temporada històrica i va batre una colla de rècords:[61]

  • Nombre de victòries consecutives: 18
  • Gols a favor en una temporada: 106
  • Passades completades en un partit: 942 de 1015 intents, contra el Swansea.[62]
  • Victòries en una temporada: 32
  • Victòries fora de casa: 16
  • Punts: 100
  • Diferència de gols: +79
  • Diferència de punts amb el segon: +19

També es va guanyar la Carabao Cup. En la FA Cup, van caure a vuitens, i a la Lliga de Campions van ser eliminats pel Liverpool a quarts.

2018-2019. Remuntada i triplet domèstic modifica

La següent lliga va ser molt més disputada. El Liverpool era líder amb 7 punts de diferència el 3 de gener,[63] però el City va remuntar i va acabar guanyant per un punt de diferència, 98 a 97.[64] El 24 de febrer havien repetit victòria a la Carabao Cup contra el Chelsea FC i van acabar la temporada guanyant la FA Cup a Wembley per 6-0 contra el Watford.[65] Va ser la primera vegada que un equip de futbol masculí guanyava els tres títols principals d'Anglaterra en una sola temporada.

A la Lliga de Campions, van caure en quarts de final contra el Tottenham Hotspur FC en un partit de tornada vibrant, amb un gol que classificava el City anul·lat pel VAR al minut 93.[66]

2019-2020. Segons darrere el Liverpool modifica

La temporada 19/20, el Liverpool, que venia de guanyar la Lliga de Campions, va agafar un avantatge decisiu, fins i tot abans de la suspensió de la lliga per la pandèmia de COVID-19. El City va quedar segon, a 18 punts del líder, però a 15 del tercer classificat, el Manchester United FC. L'únic títol de la temporada va ser la Carabao Cup, la tercera consecutiva. La Lliga de Campions també es va aturar per la pandèmia, i el City va ser eliminat en quarts de final per l'Olympique de Lió.

Cronologia de mobilitat interdivisional modifica

L1 = Màxima categoria del Sistema de lligues de futbol d'Anglaterra; L2 = Segona categoria del Sistema de lligues de futbol d'Anglaterra; L3 = Tercera categoria del Sistema de lligues de futbol d'Anglaterra.

Símbols modifica

Escut modifica

L'actual escut de l'equip va ser presentat oficialment el 3 de juliol de 2016 durant el Cityzens Weekend, sent adoptat en la temporada 2016–2017. El nou símbol està inspirat en els escuts clàssics que havien representat als citizens durant la seva història. L'elecció del nou disseny va ser realitzada a través d'una enquesta entre els afeccionats que acudien a l'Etihad Stadium, els quals han expressat haver-lo triat perquè és mes representatiu per al club sent alhora modern i original.

« «Aquest club sap com n'és d'important la seva tradició i es va assegurar de consultar afeccionats que tinguessin realment coneixement sobre els símbols. Jo estic agraït d'haver fet part d'aquest procés. Una insígnia moderna i autèntica per al Club i la ciutat. Personalment estic encantat que per primera vegada hi aparegui la data de naixement del Club […] És una afirmació perfecta del temps que fa que existeix el club i que lluny que ha arribat» Gary James, historiador del futbol de Manchester, sobre la nova insígnia de l'equip.[67] »

El major canvi és que el disseny és rodó, com ha estat en dos dels tres últims escuts. L'escut és dominat pel blau (94%) i blanc (68%). Sent els dos colors més populars. L'escut posseeix tres símbols. La nau de Manchester (85%) que apareix en els tres escuts anteriors del Club. Els tres rius (67%), l'Irwell, el Medlock i l'Irk són l'ànima de la ciutat, i apareixen en dues de les tres insígnies anteriors del Club. La rosa vermella (60%) simbolitza l'herència històrica del Club i la seva connexió amb Lancashire. Els tres símbols estan continguts en una versió evolucionada en l'escut actual, que és més gran i compta amb un pla superior. L'escut es veu tocant l'anell exterior per portar modernitat a tota la insígnia i permetre que l'escut sigui reconegut com un símbol. Manchester i City són visibles en la part de fora del text, en un anell exterior blanc com apareix en l'última insígnia del Club. Finalment l'any de fundació del Club, 1894, és inclòs per primera vegada, en recordatori a l'herència i la constància del Club.

L'escut que el Manchester City va utilitzar fins a la temporada 2015–2016 va ser adoptat el 1997, com a resultat que l'escut anterior era impossible de registrar-ho com a marca. L'escut es basa en l'escut d'armes de Manchester i està format per una àliga reial. L'àguila és un antic símbol heràldic de la ciutat de Manchester. Va ser introduïda a l'escut del club una àliga d'or el 1958 (però ja s'ha eliminat), en representació de la creixent indústria d'aviació. L'escut compta amb un vaixell en la seva meitat inferior que representa el canal de Manchester i tres franges blanques diagonals en la seva meitat inferior que simbolitzen els rius Irwell, Irk i Medlock. Sota l'escut, porta una cinta amb el lema en llatí Superbia in Proelio, 'Orgull en la batalla'. Per sobre de l'àguila reial, porta tres estels que són purament decoratives. Es va donar fi al seu ús en la temporada 2015–2016.

El City ha tingut altres escuts: el primer, presentat el 1970, es va basar en els dissenys que s'havien utilitzat en la documentació oficial del club des de mitjan 1960; consistia en una placa circular que feia servir el mateix escut actual, dins d'un cercle que portava el nom del club. El 1972, va ser canviat per una variació que va substituir la part inferior de l'escut per la rosa vermella de Lancashire.

Uniforme modifica

Els colors del Manchester City per als seus partits disputats com a local són el blau cel i el blanc. D'altra banda, els colors tradicionals per als seus partits com a visitant han estat el color marró o el color vermell i negre. No obstant això, en els últims anys s'han utilitzat diversos uniformes amb gran varietat de colors. Els orígens dels colors de l'uniforme per als partits de local no estan clars, però hi ha evidències que el City ha jugat de blau des de 1892 o abans. Un informe titulat Famous Football Clubs – Manchester City publicat en els anys 1940 indica que West Gordon ha disputat els seus primers partits amb els colors escarlata i negre, mentre que altres informes que daten de 1884 descriuen l'equip utilitzant una indumentària consistent en samarretes negres que porten una creu blanca, que mostra els orígens del club relacionats amb l'església de Manchester.[68] Els colors per als partits de visitant tradicionalment des de 1960 han estat el vermell i el negre, no obstant això en els últims anys han sofert diverses modificacions. Provenen de l'assistent Malcolm Allison, qui creia que l'adopció dels colors de l'AC Milan inspiraria al City a la glòria.[69] Aquesta teoria d'Allison va resultar ser correcta, ja que el club va aconseguir guanyar la FA Cup el 1969 i un doblet en la temporada 1969–70, coronant la Copa de la Lliga i la Recopa d'Europa.

 
 
 
 
 
 
1884
(primera)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2022-23
(actual)

Marques i patrocinadors modifica

Període Proveïdor Patrocinador
1975–1982  

Umbro

cap
1982–1984  

Saab

1984–1987  

Philips

1987–1997  

Brother

1997–1999

Kappa

1999–2002

Le Coq Sportif

Eidos
2002–2003 First Advice
2003–2004  

Reebok

2004–2007 Thomas Cook
2007–2009

Le Coq Sportif

2009–2013  

Umbro

Etihad
2013–2019  

Nike

2019– Puma

Estadi modifica

L'estadi on el Manchester City juga els seus partits com a local és l'Etihad Stadium, anomenat així per raons de patrocini, situat a l'est de la ciutat, inaugurat durant els Jocs de la Mancomunitat de 2002, i en el qual el club juga des de la temporada 2003-04. Compta amb capacitat per 55.097 persones. Abans de traslladar-se al nou estadi es van escometre reformes per adaptar el terreny a un camp de futbol. El partit inaugural del nou estadi va ser davant el FC Barcelona amb victòria pel City per 2-1. Durant l'estiu de 2011, el club va aconseguir un acord amb l'aerolínia Etihad Airways perquè l'estadi portés el seu nom.

Al llarg de la seva història, el Manchester City ha jugat en altres terrenys. Després de jugar en cinc camps diferents entre 1880 i 1887, l'equip va marxar a Hyde Road, estadi en el qual va jugar durant 36 anys fins que el 1920 un incendi va destruir la graderia principal. El 1923, l'equip va marxar a un estadi amb capacitat per 84.000 persones, Maine Road, que va ser qualificat pels seus dissenyadors com el Wembley del Nord. El camp va sofrir diferents remodelacions per adaptar la capacitat a la normativa europea, quedant finalment en 32.000 espectadors. En ell va jugar fins a l'any 2003.

Vista de l'Etihad Stadium.

Jugadors modifica

Plantilla 2023-24 modifica

A 26 gener 2024[70]
N. Pos. Nac. Jugador
2 DEF   Kyle Walker (capità)
3 DEF   Rúben Dias (2n capità)
5 DEF   John Stones
6 DEF   Nathan Aké
8 MIG   Mateo Kovačić
9 DAV   Erling Haaland
10 MIG   Jack Grealish
11 MIG   Jérémy Doku
16 MIG   Rodri (2n capità)
17 MIG   Kevin De Bruyne (2n capità)
18 POR   Stefan Ortega
N. Pos. Nac. Jugador
19 DAV   Julián Álvarez
20 MIG   Bernardo Silva (2n capità)
21 DEF   Sergio Gómez
24 DEF   Joško Gvardiol
25 DEF   Manuel Akanji
27 MIG   Matheus Nunes
31 POR   Ederson
33 POR   Scott Carson
47 MIG   Phil Foden
52 MIG   Oscar Bobb
82 DEF   Rico Lewis

Cedits a d'altres equips modifica

N. Pos. Nac. Jugador
4 MIG   Kalvin Phillips (al West Ham United FC fins al 30 de juny de 2024)
7 DEF   João Cancelo (al FC Barcelona fins al 30 de juny de 2024)
32 MIG   Máximo Perrone (a la UD Las Palmas fins al 30 de juny de 2024)
N. Pos. Nac. Jugador
87 MIG   James McAtee (al Sheffield United FC fins al 30 de juny de 2024)
97 DEF   Josh Wilson-Esbrand (al Cardiff City FC fins al 30 de juny de 2024)
 — MIG   Claudio Echeverri (al River Plate fins al 31 de sembre 2024)

Números retirats modifica

23   Marc-Vivien Foé, Migcampista (2002–03) – pòstumament.

Des de 2003, el Manchester City no juga amb el número 23. El van retirar per honorar Marc-Vivien Foé, que estava cedit al club pel Olympique de Lió quan va morir al camp mentre jugava per al Camerun en la Copa Confederacions de 2003.[71]

Jugadors històrics modifica

Màxims golejadors
Més partits disputats
1.   Sergio Agüero 260 1.   Alan Oakes 680
2.   Eric Brook 177 2.   Joe Corrigan 603
3.   Tommy Johnson 166 3.   Mike Doyle 570
4.   Colin Bell 153 3.   Bert Trautmann 545
5.   Joe Hayes 152 5.   Colin Bell 501
6.   Billy Meredith 152 6.   Eric Brook 493
7.   Francis Lee 148 7.   Tommy Booth 491
8.   Tommy Browell 139 8.   Mike Summerbee 451
9.   Fred Tilson 132 9.   Paul Power 445
10.   Billie Gillespie 132 10.   David Silva 436
Actualizat el 18 de maig de 2023.

Jugadors destacats modifica

Entrenadors modifica

  • 1880–1882   Frederick Hopkinson
  • 1882–1884 Desconegut
  • 1884–1887   Kitchen Edward
  • 1887–1889   Walter Chew
  • 1889–1893   Lawrence Furniss
  • 1893–1895   Joshua Parlby
  • 1895–1902   Sam Omerod
  • 1902–1906   Tom Maley
  • 1906–1912   Harry Newbould
  • 1912–1924   Ernest Mangnall
  • 1924–1925   David Ashworth
  • 1925–1926   Albert Alexander
  • 1926–1932   Peter Hodge
  • 1932–1946   Wilf Wild
  • 1946–1947   Sam Cowan
  • 1947   Wilf Wild
  • 1947–1950   Jock Thomson
  • 1950–1963   Les McDowall
  • 1963–1965   George Poyser
  • 1965–1971   Joe Mercer
  • 1971–1973   Malcolm Allison
  • 1973   Johnny Hart
  • 1973   Tony Book
  • 1973–1974   Ron Saunders
  • 1974–1979   Tony Book
  • 1979–1980   Malcolm Allison
  • 1980   Tony Book
  • 1980–1983   John Bond
  • 1983   John Benson
  • 1983–1986   Billy McNeill
  • 1986–1987   Jimmy Frizzell
  • 1987–1989   Mel Machin
  • 1989   Tony Book
  • 1989–1990   Howard Kendall

Entrenadors destacats modifica

 
Estadi Ciutat de Manchester

Palmarès modifica

Clubs afiliats modifica

Co-propietat modifica

El 23 de gener de 2014 es va anunciar que el Manchester City s'havia associat amb l'equip de la lliga de rugbi australiana Melbourne Storm per fer-se càrrec de l'equip Melbourne Heart FC que juga a l'A-League. El club va canviar el seu nom al de Melbourne City Football Club.
El 20 de maig de 2014 es va anunciar que el Manchester City s'havia associat amb l'empresa japonesa Nissan per convertir-se en un accionista minoritari del Yokohama Marinos de la J-League.
El 21 de maig de 2013 es va anunciar que el Manchester City FC s'havia associat amb l'equip de beisbol New York Yankees per crear un equip de futbol de la Major League Soccer. L'equip va començar a jugar en la temporada 2015
El 23 d'agost de 2017 es va anunciar que el Manchester City FC s'havia associat amb la societat Girona Football Group per convertir-se en accionista majoritari del Girona FC de la Liga. Amb un 44'3 % de les accions.

Referències modifica

  1. «Deloitte Football Money League 2018». Deloitte, 23-01-2018. [Consulta: 23 gener 2018].
  2. «The World's Most Valuable Soccer Teams 2017», 06-06-2017. [Consulta: 16 juliol 2017].
  3. «Manchester City owners announce £265m deal with Chinese investors». The Guardian, 01-12-2015.
  4. Aragón, Andrés. «El City humilia al United». El Mundo, 22-09-2013.
  5. Investment in MCFC - further statement Arxivat 2008-09-03 a Wayback Machine. (anglès)
  6. Robinho joins City - Web oficial del Manchester City Arxivat 2008-09-04 a Wayback Machine. (anglès)
  7. Fernández, Adrià. «El Manchester City de Pep Guardiola revalida la Premier League». Ara.cat, 12-05-2019. [Consulta: 15 maig 2019].
  8. James, Manchester City – The Complete Record, p32
  9. James, Manchester:The Greatest City, pp 59–65.
  10. James, Gary. «FA Cup special: Thrills, spills and a cast of thousands at Maine Road». menmedia.co.uk, 22-04-2011. Arxivat de l'original el 2012-11-12. [Consulta: 17 octubre 2016].
  11. «England 1937/38». league table from RSSSF.
  12. Rowlands, Trautmann – The Biography, pàg. 178–184
  13. Ward, The Manchester City Story, p. 57
  14. Penney, Manchester City – The Mercer-Allison Years, pàg. 27–36
  15. Penney, Manchester City – The Mercer-Allison Years, pàg. 37–56
  16. Gardner, The Manchester City Football Book No. 2, pàg. 13–22
  17. James, Manchester City – The Complete Record, pàg. 410–420
  18. Ward, The Manchester City Story, p. 70
  19. Tossell, Big Malament, Chapter 18
  20. James, Manchester City – The Complet Record, p. 68
  21. Buckley. Blue Moon Rising: The Fall and Rise of Manchester City. Milo, 2000. ISBN 0-9530847-4-4.  p. 177
  22. Guillén, Imanol «Arsenal i MANU sofreixen però segueixen el seu pols» (PDF). Mundo Deportivo, 07-04-2002, pàg. 32. Arxivat de l'original el 2016-03-05 [Consulta: 22 octubre 2016].
  23. «Fair play nets Man City Uefa Cup place» (en anglès). BBC Sport. BBC, 02-06-2003.
  24. Poquí, Joan «Toc d'atenció» (PDF). Mundo Deportivo, 11-08-2003, pàg. 2. Arxivat de l'original el 2016-03-05 [Consulta: 22 octubre 2016].
  25. «Kevin Keegan marxa del City abans que l'acomiadin». El Mundo, 11-03-2005.
  26. Agència EFE. «Manchester City confirma a Mark Hughes com a nou entrenador» (en castellà). La Vanguardia, 04-06-2008. Arxivat de l'original el 2014-08-02. [Consulta: 22 octubre 2016].
  27. Agència EFE. «'Invasió' tailandesa en el Manchester City d'Eriksson». El Mundo, 11-11-2007.
  28. Winrow, Ian «Thaksin Shinawatra's crisi ends Manchester City's European dream» (en anglès). Daily Telegraph [Londres], 12-08-2008 [Consulta: 3 agost 2015].
  29. Reuters. «Abu Dhabi United Group compra el Manchester City». El País, 01-09-2008.
  30. Colino, Carmen. «Robinho, al Manchester City per 40 milions». AS, 02-09-2008.
  31. Rincón, Jaime. «El xeic es juga els 'diners'». Marca, 17-02-2014.
  32. «Premier League 2008-09». Marca, 25-05-2009.
  33. «Mancini substitueix a Hughes en el Manchester City». El Mundo, 19-12-2009.
  34. Archs, Jordi; Pericet, Javier «El Chelsea passa la pàgina de 'Mou'» (PDF). Mundo Deportivo, 10-05-2010, pàg. 38.
  35. Balagué, Guillem. «Agüero va signar per sis temporades amb el City». AS, 28-07-2011.
  36. García, Andrés. «El Manchester City paga 33 milions per Silva». Superdeporte, 05-07-2010.
  37. Europa Press. «El City arriba a un acord amb el Barça per Touré». Marca, 05-07-2010.
  38. «Manchester City guanya la FA Cup». El Informador (Mèxic), 14-05-2011. Arxivat de l'original el 2017-07-10. [Consulta: 22 octubre 2016].
  39. Europa Press. «El City venç al Tottenham i jugarà la 'Champions'». Marca, 10-05-2011.
  40. Mentruit, Imma; Guillén, Imanol «El City ridiculitza al United» (PDF). Mundo Deportivo, 24-10-2011, pàg. 26. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 22 octubre 2016].
  41. «Agüero fa campió al Manchester City en un final històric». SportYou, 13-05-2012.
  42. Mentruit, Imma «Torres marca, però la Community és pel City» (PDF). Mundo Deportivo, 13-08-2012, pàg. 42. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 22 octubre 2016].
  43. Agència EFE. «El Manchester City torna a decebre». Marca, 04-12-2012.
  44. «Apoteosi del Wigan en la FA Cup». Marca, 11-05-2013.
  45. Agència EFE. «El City destitueix a Mancini després d'un ´fracàs´ d'any». Superdeporte, 13-05-2013.
  46. «Pellegrini és confirmat com DT de Manchester City: "Estic emocionat"». La Tercera, 14-06-2013. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 22 octubre 2016].
  47. Maldonado, Julio. «Manchester City: el millor atac, però vulnerable defensa». AS, 11-12-2013. Arxivat de l'original el 2018-07-11. [Consulta: 22 octubre 2016].
  48. Malagón, Manuel. «El City no està per a bromes». Marca, 28-12-2013.
  49. Agència EFE. «Negredo i el seu ´hat-trick´ classifiquen al City». Superdeporte, 05-11-2013.
  50. Agència EFE. «El Manchester City remunta i guanya la Copa de la Lliga». Sport, 02-03-2014.
  51. Díaz, Juan Manuel. «El Barça segueix viu per passar a quarts». Sport, 12-03-2014.[Enllaç no actiu]
  52. Ros, Cayetano. «El City, campió». El País, 11-05-2014.
  53. «Gündogan, primer fitxatge del City de Guardiola» (en castellà). marca, 02-06-2016.
  54. «Leroy Sané es converteix en el quart fitxatge de l'estiu del Manchester City» (en castellà). euronews, 02-02-2016.
  55. «Manchester City - Fitxatges 16/17» (en castellà). Transfermarket.
  56. «Bernardo Silva: Manchester City agree £43m deal for Monaco midfielder». BBC Sport, 25-05-2017 [Consulta: 26 maig 2017].
  57. «Ederson Moraes: Manchester City sign goalkeeper from Benfica for £35m». BBC Sport, 25-05-2017 [Consulta: 8 juny 2017].
  58. «City announce signing of Kyle Walker». , 14-07-2017 [Consulta: 14 juliol 2017].
  59. «Danilo joins Manchester City». , 23-07-2017 [Consulta: 23 juliol 2017].
  60. «Man City sign Benjamin Mendy». Manchester City Official Website, 24-07-2017 [Consulta: 24 juliol 2017].
  61. «City Centurions — Records tumble in stunning season», 13-05-2018. [Consulta: 13 maig 2018].
  62. «Manchester City set Premier League landmark after becoming first team to complete over 1,000 passes in a single match against Swansea», 22-04-2018. [Consulta: 13 maig 2018].
  63. «Premier League title race: Liverpool look to make history and overhaul Man City». BBC Sport, 11-05-2019. [Consulta: 15 maig 2019]. «Liverpool were seven points clear of Manchester City until the champions beat them 2–1 on 3 gener in what remains the Reds' only league defeat all season.»
  64. Emlyn Begley «Premier League: The numbers behind remarkable title battle». BBC Sport, 12-05-2019.
  65. «Man City 6-0 Watford: City clinch historic domestic treble», 18-05-2019. [Consulta: 12 març 2021].
  66. «Man City 4-3 Spurs (4-4 agg, Spurs win on away goals): Champions League – as it happened», 17-04-2019. [Consulta: 12 març 2021].
  67. Booth Mark MCFC. «Nou escut del City». Manchester City, 26-12-2015. Arxivat de l'original el 2016-06-28. [Consulta: 3 febrer 2018].
  68. James, Manchester: The Greatest City pàg. 14–15
  69. Turner, Georgina «Nicking the shirts off their backs» (en anglès). The Guardian, 23-11-2005 [Consulta: 19 agost 2015].
  70. «Squads: Men's team». Manchester City F.C.. [Consulta: 29 juny 2023].
  71. «Man City retire number 23 shirt». BBC Sport, 27-06-2003 [Consulta: 30 setembre 2008].
  72. «City Top Tens - Manchester City FC». Arxivat de l'original el 4 d'agost de 2008. [Consulta: 9 setembre 2019].
  73. «Manchester City Top Scorers – Who scored most scored in Man City history?» (en anglès), 13-07-2022.
  74. «Man City by Numbers» (en anglès), 01-03-2021.
  75. James. Manchester City - The Complete Record, p. 155-167. 
  76. Danés, Jordi «Pere Guardiola i el City Group, a punt de fer-se visibles». L'Esportiu de Catalunya.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manchester City Football Club