La Jonquera

municipi de Catalunya

La Jonquera és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. En la legislatura de 2015 a 2019, l'alcaldessa fou Sònia Martínez Juli.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Jonquera
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 25′ 11″ N, 2° 52′ 31″ E / 42.419722222222°N,2.8752777777778°E / 42.419722222222; 2.8752777777778
EstatEspanya

Comunitat autònomaCatalunya

Àmbit funcional territorialComarques gironines

ComarcaAlt Empordà Modifica el valor a Wikidata
Capitalla Jonquera Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.387 (2023) Modifica el valor a Wikidata (59,53 hab./km²)
Llars22 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciJonquerenc, jonquerenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície56,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLlobregat d'Empordà Modifica el valor a Wikidata
Altitud110 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataMíriam Lanero Carrillo (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17700 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17086 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT170865 Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblajonquera.cat Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

Està situat a l'extrem nord de l’Alt Empordà, en el límit amb la comarca nord-catalana del Vallespir pel coll del Pertús, actual frontera entre els estats espanyol i francès. Accidentat per la serra de l'Albera. Hi predominen els boscos d'alzina surera.

L'antic terme de Requesens (a l'est del municipi) forma part, des del 1986, del Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera.

La carretera N-II i l'autopista AP-7 (sortida d'accés número 2) comuniquen la Jonquera amb la resta de la comarca i de Catalunya, i li donen accés a una de les principals vies de comunicació internacional entre els estats espanyol i francès.

Història

modifica

L'àrea sempre ha estat un pas important a través dels Pirineus. L'autopista contemporània AP-7 s'estén no gaire lluny de l'antiga calçada romana, la Via Augusta. A prop d'allà hi ha un altar erigit per Pompeu al Coll de Panissars. El nom prové precisament de la mansi romana de Iuncaria, que no es troba sota la població actual sinó a diversos quilòmetres, a Figueres.6

La Jonquera va ser l'escenari d'un conflicte que va involucrar els croats francesos en retirada el 1285 que van acabar en la derrota.

Des del segle XIII i fins a la fi del règim senyorial, a mitjans del segle XIX, fou possessió dels Rocabertí. El Tractat dels Pirineus (1659) va situar la nova frontera entre les monarquies hispànica i francesa a la serra de l'Albera, fet que va marcar la història posterior de la Jonquera.

Demografia

modifica
Entitat de població Habitants
Veïnat de Canadal 5
la Jonquera 3.032
el Portús 53
Requesens 0
Veïnat de Sant Julià 4


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
48 25 22 243 416 1.881 2.227 2.070 1.588 1.635

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.588 1.273 1.152 1.199 1.578 1.964 2.420 2.755 2.522 2.522

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.384 2.490 2.565 2.790 2.920 3.020 3.107 3.106 3.203
3.115

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
3.231
3.233
3.320
3.317 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Economia

modifica

L'agricultura de secà i la manipulació del suro van ser tradicionalment les activitats econòmiques més importants. En l'actualitat la base de l'economia municipal és l'activitat derivada de la duana d'el Portús ―denominació empordanesa del poble del Pertús, part del qual (el barri dels Límits) pertany a la Jonquera.

Fills il·lustres

modifica

Llocs d'interès

modifica

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona». Begoña Grigelmo, 07-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 70. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. Masanés, Cristina «Quan l'exili es fa tangible». Sàpiens [Barcelona], núm. 66, abril 2008, p.30 (annex monogràfic especial Catalunya sota les bombes). ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs

modifica