Aralar

Aralar és un partit independentista i socialista basc encapçalat per Patxi Zabaleta i creat el 2001, després de la ruptura per part d'Herri Batasuna de la coalició electoral Euskal Herritarrok i dintre del procés Batasuna.

Aralar

Dades
Tipus	Partit polític
Ideologia política	Independentisme, socialisme
Història
Separat de	Euskal Herritarrok
Creació	2001
Fusionat a	Euskal Herria Bildu
Data de dissolució o abolició	2 desembre 2017
Activitat
Àmbit	Hegoalde
Membre de	Aliança Lliure Europea
Governança corporativa
Seu	Pamplona (Navarra)
Presidència	Patxi Zabaleta
Afiliació nacional	Euskal Herria Bildu
Representació	4 diputats al Parlament basc 5 diputats al Parlament de Navarra
Altres
Color
Lloc web	www.aralar.eus

Història

2003

El 2003 es va presentar a les seves primeres eleccions en solitari. Aralar es va convertir en primera força nacionalista basca a Navarra, amb 24.068 vots i 4 parlamentaris i a la seva capital Pamplona amb 9.437 vots i 2 regidors. En aquesta mateixa comunitat va aconseguir també 3 ajuntaments (Altsasu, Luzaide i Leitza) i 26 regidories. A la Comunitat Autònoma Basca Aralar va obtenir 36.091 vots en les juntes generals, amb una representant a Guipúscoa per la comarca de Deba-Urola, que va ocupar al principi l'actual regidora de Getaria i parlamentària al Parlament Basc Aintzane Ezenarro, qui després va ser substituïda com a juntera per la regidora d'Elgeta Rebeka Ubera. A les eleccions municipals Aralar va aconseguir a la Comunitat Autònoma Basca una representació de 30 regidors i una alcaldia a Zaldibia (Guipúscoa).

2004

Es va presentar a les eleccions generals al Congrés dels Diputats d'Espanya de març de 2004 en coalició amb Zutik per les circumscripcions del País Basc sense aconseguir escons i amb el 3,09% dels vots vàlids.

Per a la circumscripció de Navarra van participar en la coalició Nafarroa Bai (NaBai), juntament amb Eusko Alkartasuna, Batzarre, Partit Nacionalista Basc i independents, obtenint la llista un escó per a la independent Uxue Barkos i un 18,04% del total de vots vàlids, sent la segona vegada que una opció basquista arribava a un dels cinc diputats de la Comunitat Foral a les eleccions generals, i el major percentatge i de nombre de vots. Es va presentar a les eleccions europees de juny de 2004 en solitari, sense aconseguir escons i amb l'1,26% pel país Basc i el 4,43% a Navarra.

Al novembre de 2004 va tenir lloc a Sant Sebastià el 'II. Kongresua', en el qual el navarrès Patxi Zabaleta va tornar a ser triat com coordinador general del partit. Es van constituir les joventuts del partit, Iratzarri Arxivat 2017-05-29 a Wayback Machine. (Desperta! en èuscar).

La irrupció d'Aralar va provocar un cert moviment en el sector il·legalitzat de l'"esquerra abertzale" expressat en l'anomenada "Declaració d'Anoeta", però els militants d'Aralar van decidir continuar pel seu propi camí com a partit independent.

2005

El 2005 va aconseguir 28.180 vots en la Comunitat Autònoma Basca i una parlamentària per Guipúscoa: Aintzane Ezenarro.

2007

A les eleccions municipals de 2007, Aralar es va presentar en coalició amb Ezker Batua en 112 municipis de la comunitat autònoma basca i en les Juntes Generals del mateix territori i en altres 26 en solitari o en plataformes. Aralar va aconseguir 56 regidors propis, (sense treure els que serien de les llistes il·legalitzats d'ANV) anant en solitari o amb la coalició. Aralar també va obtenir 4 diputats propis del grup de 12 de la coalició a Biscaia, Àlaba i Guipúscoa.

A Navarra, i dintre de la coalició electoral Nafarroa Bai van aconseguir 77.625 vots i 5 dels 12 parlamentaris al Parlament de Navarra i 4 de 8 a Pamplona El cap de llista de la coalició al parlament va ser el cap d'Aralar Patxi Zabaleta, i la candidata a alcaldessa de Pamplona Uxue Barkos.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aralar

• Aralar Arxivat 2015-06-27 a Wayback Machine. (basc) (anglès) (francès) (castellà)