Aliança Lliure Europea

Partit polític europeu

L'Aliança Lliure Europea (EFA per les seves sigles en anglès) és un partit polític europeu de caràcter progressista i proeuropeu que agrupa a diverses formacions polítiques autonomistes, regionalistes i nacionalistes que defensen el dret a l'autodeterminació dels pobles i el respecte a les minories, els drets humans, civils i polítics així com la diversitat cultural i lingüística.[1][2] En 2019 van escollir com a presidenta a la Lorena López de Lacalle (Solidaritat Basca) i com a secretari general en Jordi Solé (Esquerra Republicana).[3]

Infotaula d'organitzacióAliança Lliure Europea
(en) European Free Alliance Modifica el valor a Wikidata
European Free Alliance.svg
Dades
Nom curtEFA Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític europeu
metaorganització Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaprogressisme
nacionalisme
independentisme
autonomisme regional
regionalisme
europeisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentreesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació9 juliol 1981 Modifica el valor a WikidataBrussel·les Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deregistre de partits polítics europeus (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaLorena López de Lacalle Arizti (en) Tradueix (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalJordi Solé i Ferrando (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Líder al Parlament EuropeuJordi Solé i Ferrando (2020)
JoventutsAliança Lliure Europea de Joves
Grup al Parlament EuropeuEls Verds/Aliança Lliure Europea
Parlament Europeu (2021)
9 / 705 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webe-f-a.org Modifica el valor a Wikidata

L'EFA és un dels 10 partits reconeguts per la Unió Europea (UE) i té 9 diputats en el Parlament Europeu, la majoria pressents al Grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea amb l'excepció dels 3 diputats de la Nova Aliança Flamenca que formen part dels Conservadors i Reformistes Europeus. Al Grup Greens-EFA, que compta amb 73 diputats, comparteixen grup amb els partits membres del Partit Verd Europeu, del Partit Pirata Europeu i de Volt Europa entre d'altres.[4][5]

Amb 47 partits repartits en 21 països d'Europa, formen part del Grup de l'Aliança Europea a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa amb 26 membres titulars i suplents, al costat d'altres partits com el Partit Nacionalista Basc, que forma part del Partit Demòcrata Europeu, i independents d'Irlanda, entre d'altres.[6]

L'Aliança Lliure Europea inclou partits importants als seus estats com la Nova Aliança Flamenca, Esquerra Republicana de Catalunya, Solidaritat Basca, que forma part d'EH Bildu, o el Partit de la Nació Corsa junt amb d'altres de molt desconeguts com el Partit de Jutlàndia, Futur d'Åland o diversos partits autonomistes i independentistes d'Itàlia com L'Altre Sud, Llibertat Sudtirolesa o Per la Independència de Llombardia.[7]

HistòriaModifica

Els regionalistes han estat representats durant molt de temps en el Parlament Europeu. A les eleccions de 1979 quatre partits regionalistes van obtenir escons: el Partit Nacional Escocès, la Unió del Poble flamenc, el Front Democràtic dels Francòfons de Brussel·les i el Partit Popular del Tirol del Sud. Si bé, els partits van decidir sumar-se a grups diferents, des del Grup del Partit Popular Europeu al Grup Tècnic d'Independents.[8]

El 1981, la Unió del Poble flamenc, el Partit Nacional Frisó, el Fianna Fáil Independent, el Partit dels belgues de parla alemanya, el Partit per l'Organització d'una Bretanya Lliure i l'Associació Nacional d'Alsàcia-Lorena, més Convergència Democràtica de Catalunya, el Partit Occità i la Unió del Poble Cors com a observadors, van decidir sumar forces i fundar l'Aliança Lliure Europea com una associació de partits polítics.[9][10] En aquella declaració a Brussel·les, el partit va declarar que la millor manera d'accedir a la dimensió europea és construint una Europa basada en els pobles. Els diputats escollits al Parlament Europeu, però van continuar formant part de diferents grups.[11]

Només després de les eleccions al Parlament Europeu de 1989 els membres de l'EFA formaren un grup parlamentari propi anomenat Arc de Sant Martí com el seu predecessor verd. Consistia en tres diputats italians (dos de la Lliga Llombarda i un del Partit Sard d'Acció), dos diputats espanyols (un del Partit Nacionalista Basc i un del Partit Andalusista), un diputat belga per la Unió del Poble, un de francès per la Unió del Poble Cors, un diputat del Regne Unit pel Partit Nacional Escocès i un d'irlandès independent. A ells es van sumar els quatre diputats danesos de l'euroescèptic Moviment Popular contra la UE, mentre que la resta de partits regionalistes, com el Partit Popular del Tirol del Sud, Batasuna i Convergència i Unió van decidir no adherir-se.[12]

A les eleccions al Parlament Europeu de 1994 els regionalistes van perdre molts escons. A més, l'EFA havia suspès un dels seus principals partits, la Lliga Nord d'Itàlia, per haver unit forces en el govern amb l'Aliança Nacional postfeixista. A més, el PNV va optar per canviar al Grup del Partit Popular Europeu. Els tres eurodiputats de l'EFA restants (representants del Partit Nacional Escocès, la Unió del Poble i Coalició Canària) van formar el Grup de l'Aliança Radical Europea amb la llista francesa Energia Radical i Llista Marco Pannella d'Itàlia.[13] Aquell mateix any, l'EFA es va constituir oficialment en federació de partits, d'acord amb les disposicions de l'article 138A del Tractat de la Unió Europea.

Després de les eleccions al Parlament Europeu de 1999, en les quals els partits de l'EFA van augmentar la seva representació, van formar un grup conjunt amb el Partit Verd Europeu sota el nom d'Els Verds/Aliança Lliure Europea, on el partit va sumar deu diputats: dos del Partit Nacional Escocès i un del Partit Gal·lès, de la Unió del Poble flamenc, del Partit Nacionalista Basc, de Solidaritat Basca, del Partit Andalusista i del Bloc Nacionalista Gallec.[14] L'any següent es va crear l'Aliança Lliure Europea de Joves (EFAy per les seves sigles en anglès) com a ala juvenil de l'EFA, agrupant a les diverses organitzacions polítiques juvenils lligades als partits de l'Aliança.

El 26 de març de 2004, a Barcelona, l'Aliança Lliure Europea es va refundar com a partit polític europeu, segons la nova reglamentació europea (EC 2004/2003; decisió del Consell Europeu i del Parlament Europeu del 4/11/2003), sent reconeguda oficialment el 13 d'octubre d'aquell mateix any.[15] El 2007, i després de la revisió del Reglament de la Unió Europea que regulava els partits polítics, l'EFA va constituir la seva Fundació sota el nom de Centre Maurits Coppieters.[16]

La col·laboració entre l'Aliança Lliure Europea i el Partit Verd Europeu va continuar en els següents anys, amb la presència de tots els partits de l'EFA amb l'excepció de la Nova Aliança Flamenca, que va decidir passar al Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus després de la seva creació. L'aportació d'eurodiputats de l'Aliança Lliure Europea al grup parlamentari va ser de quatre al 2004, de sis al 2009, de quatre al 2014 i de vuit al 2019, si bé, una vegada consumada la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, la presència de l'EFA al Grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea es va reduir a sis eurodiputats.

Prioritats polítiquesModifica

L'Aliança Lliure Europea aposta, des de la seva fundació, per una Unió Europea de pobles lliures i solidaris, basada d'acord amb el principi de subsidiarietat. Les seves prioritats polítiques, fixades en el programa de les eleccions europees de 2019, són les següents:[17]

  • Autodeterminació: aposten per no acontentar-se amb el fet que la Unió Europea sigui una unió d'Estats nacionals que promoguin els seus propis interessos, defensant una visió més àmplia i integradora, basada en el desig de reconèixer i fomentar la seva diversitat. Volen reforçar el paper dels pobles i nacions a escala subestatal i proposen una alternativa a l'actual Comitè de les Regions.
  • Una Europa de tots els pobles: proposta per una Europa diferent, que reconegui la universalitat i el benestar de totes les persones i les seves diferents identitats. Una Europa que accepti i inclogui a tots els pobles en el procés de presa de decisions, per a construir una Unió democràtica de pau, respecte i solidaritat.
  • Pau i llibertat per Europa: construcció d'una Unió Europea per ajudar a totes les minories, nacions, nacionals sense estat i regions que aspirin pacíficament a un reconeixement polític, cultural i lingüístic i de les seves institucions, tant a la Unió com a la resta de món.
  • Construcció d'un món sostenible: aposta per una major protecció del medi ambient, limitant l'impacte de les activitats humanes sobre la natura i la protecció de les persones davant qualsevol risc mediambiental per la salut, com la prohibició d'organismes modificats genèticament o el glifosat. També aposten per les energies netes davant les fòssils.
  • Justícia lingüística: aposta per defendre i fomentar la diversitat lingüística d'Europa, davant el foment de l'ús de les llengües oficials. Exigeixen el reconeixement oficial de totes les llengües minoritàries i plans per la seva protecció.
  • Promoció de la igualtat de gènere: propostes per garantir la lluita contra el sistema estructural de dominació masculina i de les tradicions patriarcals i heteronormatives en suport a les dones i les persones LGBTI, tant en l'esfera pública com la privada. També hi ha propostes per garantir la paritat a tots els àmbits de la vida.
  • Justícia social: l'EFA aposta perquè totes les persones, en tota la seva diversitat, gaudeixen de la mateixa dignitat, lluitant per tant contra tota mena de discriminació i pel foment d'una distribució mes igualitària de la riquesa. És fonamental, diuen, la igualtat entre pobles per enfortir econòmica, social, cultural i políticament les regions i nacions sense estat.
  • Totes les persones decideixen: defensa de la revisió del projecte europeu per compensar el seu dèficit democràtic, especialment en qüestions com la democràcia participativa i la implicació dels pobles en el seu procés de presa de decisions. Asseguren que només la democratització de les institucions europees garantirà la confiança i la implicació públiques en el projecte europeu.
  • Solidaritat entre pobles: aposta per una Europa inclusiva, que respecti la diversitat i basteixi ponts entre els pobles de tot el món en comptes de reforçar les fronteres que els separen, començant pel reconeixement de totes les nacions com iguals i el respecte a la seva identitat. Aposta clara pel reforç de totes les minories a Europa i el món sencer.
  • Per l'ocupació juvenil: junt amb EFAy, foment de l'autodeterminació perquè els joves puguin actuar per si mateix. Garantir la igualtat d'oportunitats per tothom per fomentar polítiques que abordin l'ocupació juvenil, la fuga de talents o la pobresa, especialment a les regions més desfavorides i perifèriques d'Europa.

GovernançaModifica

L'EFA opera com una associació internacional sense ànim de lucre segons la llei belga. Els estatuts de l'Aliança Lliure Europea s'han modificat diverses vegades, sent la darrera versió l'aprovada el 31 de març de 2017 a la ciutat de Katowice.

L'organització interna de l'Aliança Lliure Europea es compon de dos estaments estatutaris: la Presidència i l'Assemblea General.[18]

PresidènciaModifica

L'Aliança Lliure Europea té una presidència que s'encarrega de la gestió del dia a dia de l'EFA entre assemblees i que està formada per un mínim de 3 persones (o de 2 en cas de necessitat) i sempre amb un president, un secretari general i un tresorer. Els càrrecs s'escullen per l'Assemblea General per un període de tres anys.[18]

Actualment la direcció electa es compon de les següents persones:[19]

  • Lorena Lopez de Lacalle (presidenta)
  • Jordi Solé i Ferrando (secretari general)
  • Anke Spoorendonk (tresorera)
  • Marta Bainka
  • Olrik Bouma
  • Peggy Eriksson
  • Jill Evans
  • Fernando Fuente Cortina
  • Victor Gallou
  • David Grosclaude
  • Wouter Patho
  • Nelida Pogačić
  • Anne Tomasi

Assemblea GeneralModifica

A l'Assemblea General participen tots els membres del partit, amb dret a veu i vot els plens i només amb dret a veu els observadors, associats i individuals, així com el president i l'Aliança Lliure Europea de Joves. Són competències de l'Assemblea General, que es convoca com a mínim una vegada a l'any, el canvi d'estatuts i presidència, fixar les línies polítiques i els programes electorals, aprovar els comptes, etc.[18]

Presència a les institucionsModifica

L'Aliança Lliure Europea té presència en algunes de les principals institucions europees, si bé no té cap representant ni al Consell Europeu ni a la Comissió Europea, però si grup propi al Parlament Europeu i presència a les cambres del Comitè Europeu de les Regions i del Consell d'Europa.

Parlament EuropeuModifica

L'Aliança Lliure Europea forma part del Grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea junt amb els diputats del Partit Verd Europeu, del Partit Pirata Europeu i de Volt Europa entre d'altres. Greens/EFA té 73 diputats i és el sisè més gran de la cambra. Al grup estan adscrits 6 dels 9 diputats de l'EFA, ja que els 3 diputats de la Nova Aliança Flamenca estan adscrits al Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus.[4][5]

El Grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea està liderat per Ska Keller i Philippe Lamberts, ambdós del Partit Verd Europeu. El subgrup de l'EFA està liderat per Jordi Solé i Ferrando, que a la vegada és el primer vicepresident del Grup.

Comitè de les RegionsModifica

L'Aliança Lliure Europea no té grup propi al Comitè de les Regions de la Unió Europea, però els representants dels seus membres participen, majoritàriament, al Grup de l'Aliança Europea al costat d'altres partits com el Partit Nacionalista Basc, que forma part del Partit Demòcrata Europeu, i independents d'Irlanda, entre d'altres. El grup té 26 membres i suplents.[6]

Consell d'EuropaModifica

A l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, els representants dels partits membre de l'EFA no pertanyen a cap grup polític, menys els dos representants d'Esquerra Republicana de Catalunya, que forma part del Grup de l'Esquerra Unitària Europea

MembresModifica

L'Aliança Lliure Europea defineix als seus estatuts quatre tipus de filiació: efectius, observadors, individuals i honoraris. La pertinença o no de l'estat dels membres a la Unió Europea no afecta els drets dels partits. També existeixen els membres individuals, que poden accedir a la militància al partit si els accepta l'Assemblea General.[18]

Partits políticsModifica

L'EFA compta amb 41 partits de 18 països de la Unió Europea, així com els partits independentistes del Regne Unit, com són el Partit Nacional Escocès o el Partit Gal·lès, la Lliga de Socialdemòcrates de Voivodina de Sèrbia i el Partit Democràtic d'Artsakh d'Azerbaidjan.[7]

Estat Nació / minoria ètnica Nom (català) Nom (llengua del país) abr. Eurodiputats
  Alemanya   Baviera Partit de Baviera Bayernpartei BP
0 / 96
  Danesos d'Alemanya

  Frisis

Associació de Votants de Schleswig Meridional Sydslesvigsk Vælgerforening

Südschleswigscher Wählerverband

SSW
0 / 96
  Lusàcia / Sòrabs Aliança Lusaciana Łužiska Alianca

Lausitzer Allianz

0 / 96
  Azerbaidjan   República d'Artsakh

/ Comunitat armenia

Partit Democràtic d'Artsakh Արցախի ժողովրդավարական կուսակցություն ԱԺԿ Fora de l'UE
  Àustria   Comunitat eslovena Llista Unitat Enotna lista

Einheitsliste

EL
0 / 19
  Bèlgica   Flandes Nova Aliança Flamenca Nieuw-Vlaamse Alliantie N-VA
3 / 21
  Bulgària   Comunitat macedònia Organització Macedònia Unida Ilinden–Pirin Обединена македонска организация: Илинден–Пирин OMO
0 / 17
  Croàcia   Rijeka Llista per Rijeka Lista za Rijeku

Lista per Fiume

0 / 12
  Dinamarca   Comunitat germànica Partit de Jutlàndia Slesvigsk Parti

Schleswigsche Partei

0 / 14
  Eslovàquia   Comunitat d'hongaresos Associació Demòcrata Cristiana Hongaresa Maďarská Kresťanskodemokratická Aliancia

Magyar Kereszténydemokrata Szövetség

MKDA

MKDSZ

0 / 14
  Eslovènia   Ístria eslovena Partit de l'Olivera - Partit de l'Ístria Eslovena Oljka Party - Stranka Slovenske Istre
0 / 8
  Espanya   Andalusia Andalusia per Si Andalucía por Sí AxSi
0 / 59
  Euskadi Solidaritat Basca Eusko Alkartasuna EA
0 / 59
  Galícia Bloc Nacionalista Gallec Bloque Nacionalista Galego BNG
0 / 59
  Illes Canàries Nova Canàries Nueva Canarias NCa
0 / 59
  Països Catalans Esquerra Republicana de Catalunya ERC
2 / 59
Més Compromís
0 / 59
Partit Socialista de Mallorca-Entesa PSM
0 / 59
  Finlàndia   Illes Åland Futur d'Åland Ålands Framtid
0 / 14
  França   Alsàcia La Nostra Terra Unser Land
0 / 79
  Bretanya Unió Democràtica de Bretanya Unvaniezh Demokratel Breizh

Union Démocratique Bretonne

UDB
0 / 79
  Còrsega Partit de la Nació Corsa Partitu di a Nazione Corsa PNC
1 / 79
Per Còrsega Pè a Corsica
0 / 79
  Euskadi Solidaritat Basca Eusko Alkartasuna EA
0 / 79
  Occitània Partit Occità Partit Occitan POC
0 / 79
  Països Catalans Unitat Catalana UC
0 / 79
  Savoia Moviment Regió Savoia Mouvement Région Savoie MRS
0 / 79
  Grècia   Comunitat macedònia Arc de Sant Martí Виножито Vinožito

Ουράνιο Τόξο Ouránio Tóxo

0 / 21
  Comunitat turca Partit de l'Amistat, la Igualtat i la Pau Dostluk-Eşitlik-Barış Partisi

Κόμμα Ισότητας, Ειρήνης και Φιλίας

ΚΙΕΦ
0 / 21
  Itàlia   Comunitat eslovena Unió Eslovena Slovenska skupnost

Unione Slovena

SSk

US

0 / 76
  Friül Pacte per l'Autonomia Pat pe Autonomie

Pakt za Avtonomijo

Pakt für die Autonomie

Patto per l'Autonomia

PpA
0 / 76
Patria Friül Patrie Furlane
0 / 76
  Itàlia meridional L'Altre Sud L'Altro Sud
0 / 76
  Llombardia Per la Independència de Llombardia Pro Lombardia Indipendenza
0 / 76
  Tirol del Sud Llibertat Sudtirolesa Süd-Tiroler Freiheit STF
0 / 76
  Toscana Comitè de Llibertat de la Toscana Comitato Libertà Toscana
0 / 76
  Vall d'Aosta Aliança Vall d'Aosta Alliance Valdôtaine
0 / 76
  Vèneto Lliga Vèneta República Łiga Vèneta Republica LVR
0 / 76
  Letònia   Comunitat russa Unió Russa de Letònia Latvijas Krievu savienība

Русский союз Латвии

LKS
1 / 8
  Països Baixos   Frísia Partit Nacional Frisó Fryske Nasjonale Partij FNP
0 / 29
  Polònia   Alta Silèsia Moviment d'Autonomia Silesiana Ruch Autōnōmije Ślōnska

Bewegung für die Autonomie Schlesiens Ruch Autonomii Śląska

RAS
0 / 52
  Caixúbia Associació Caixúbia Kaszëbskô Jednota

Wspólnota Kaszubska

0 / 52
  Regne Unit   Cornualla Fills de Cornualla Mebyon Kernow Fora de l'UE
  Escòcia Partit Nacional Escocès Pàrtaidh Nàiseanta na h-Alba

Scottish National Party

SNP Fora de l'UE
  Gal·les Partit Gal·lès Plaid Cymru

Party of Wales

Fora de l'UE
  Yorkshire Partit de Yorkshire Yorkshire Party Fora de l'UE
  Romania   Comunitat hongaresa Partit Popular Hongarès de Transsilvània Partidul Popular Maghiar din Transilvania

Erdélyi Magyar Néppárt

PPMT

EMNP

0 / 33
  Sèrbia   Voivodina Lliga de Socialdemòcrates de Voivodina Лига социјалдемократа Војводине

Liga socijaldemokrata Vojvodine

ЛСВ

LSV

Fora de l'UE
  Txèquia   Moràvia Moviment de la Terra de Moràvia Moravské Zemské Hnutí MZH
0 / 21

Membres individualsModifica

Actualment formen part com a membres individuals l'eurodiputat italià Piernicola Pedicini, escollit a les llistes del Moviment 5 Estrelles però actualment declarat independent,[20] i l'eurodiputada alemanya, del Partit Ecològic Democràtic, Manuela Ripa.[21]

ReferènciesModifica

  1. «Qui som» (en anglès). Aliança Lliure Europea. [Consulta: 2 octubre 2019].
  2. Nordsieck, Wolfram. «La base de dades sobre les eleccions parlamentàries i partits polítics a Europa» (en anglès). Parties and Elections in Europe. [Consulta: 12 juliol 2021].
  3. «Lorena López de Lacalle (EA), designada presidenta de l'Aliança Lliure Europea» (en castellà). Europa Press, 10-03-2019. [Consulta: 11 juliol 2021].
  4. 4,0 4,1 «Eurodiputats del Grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 12 juliol 2021].
  5. 5,0 5,1 «El nostre grup» (en anglès). Els Verds/Aliança Lliure Europea. [Consulta: 11 juliol 2021].
  6. 6,0 6,1 «Membres i suplents del Grup de l'Aliança Europea» (en anglès). Aliança Europea. [Consulta: 12 juliol 2021].
  7. 7,0 7,1 «Partits membres» (en anglès). Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus. [Consulta: 23 gener 2021].
  8. Nordsieck, Wolfram. «Partits i eleccions a Europa: grups de 1979» (en anglès), 10-05-2014. Arxivat de l'original el 2014-05-12. [Consulta: 12 juliol 2021].
  9. «L'internacionalisme de l'EFA» (en anglès). Aliança Lliure Europea, 09-05-2014. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 12 juliol 2021].
  10. Gould, Andrew C.; Messina, Anthony M. Les identitats d'Europa: supranacionalisme, etnoregionalisme, religió i nou nacionalisme (en anglès). Cambridge University Press, 2014-02-17, p. 132. ISBN 978-1-107-03633-8. 
  11. Nordsieck, Wolfram. «Partits i eleccions a Europa: grups de 1984» (en anglès). [Consulta: 12 juliol 2021].
  12. Nordsieck, Wolfram. «Partits i eleccions a Europa: grups de 1989» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-05-12. [Consulta: 12 juliol 2021].
  13. Nordsieck, Wolfram. «Partits i eleccions a Europa: grups de 1994» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-05-12. [Consulta: 12 juliol 2021].
  14. Nordsieck, Wolfram. «Partits i eleccions a Europa: grups de 1999» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-05-12. [Consulta: 12 juliol 2021].
  15. «L’Aliança Lliure Europea celebra l’assemblea a Barcelona i es constitueix en Partit Polític Europeu». Esquerra Republicana de Catalunya, 24-03-2004. [Consulta: 12 juliol 2021].
  16. «Presentació» (en anglès). Coppieters Foundation. [Consulta: 12 juliol 2021].
  17. «Manifest 2019» (en anglès). Aliança Lliure Europea. [Consulta: 12 juliol 2021].
  18. 18,0 18,1 18,2 18,3 «Estatuts de l'Aliança Lliure Europea» (PDF) (en francès). Autoritat per als partits polítics europeus i fundacions polítiques europees, 31-03-2017. [Consulta: 12 juliol 2021].
  19. «Membres de la presidència» (en anglès). Aliança Lliure Europea. [Consulta: 12 juliol 2021].
  20. «Historial de la novena legislatura de Piernicola Pedicini» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 11 juliol 2021].
  21. «Membres del Parlament Europeu» (en anglès). Aliança Lliure Europea. [Consulta: 11 juliol 2021].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aliança Lliure Europea