Fianna Fáil

Fianna Fáil
	;
Dades
Nom curt	FF
Tipus	partit polític
Ideologia	Nacionalisme irlandès, Republicanisme irlandès, Liberalisme, Populisme
Alineació política	centrisme ; centredreta
Història
Creació	23 de març de 1926, Capitol Cinema (en)
Fundador	Éamonn de Valera
Activitat
Membre de	Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (2009–); Unió per l'Europa de les Nacions (–2009)
Membres	21.600 (2015)
Governança corporativa
Seu	65–66 Lower Mount Street, Dublín 2, Irlanda;
Presidència	Micheál Martin
Persona rellevant	Micheál Martin, TD
Afiliació internacional	Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Altres
Color
Lloc web	fiannafail.ie

Fianna Fáil (en irlandès, soldats del destí), o també anomenat Partit Republicà, és el partit polític més important de la República d'Irlanda.

Fou fundat el 1926 per Éamonn de Valera. Els seus seguidors foren un nombrós grup de militants del Sinn Féin que s'oposaven totalment al Tractat Angloirlandès del 1921, en el qual es preveia la independència de pràcticament tota l'illa d'Irlanda, menys l'Ulster.

A les eleccions de 1932 assolí el poder, que ha mantingut de manera quasi ininterrompuda fins als nostres dies, un total de 61 anys des d'aquella data. Tots els seus dirigents han ocupat alguna vegada el càrrec de Taoiseach (Primer Ministre). Malgrat que diverses coalicions formades pel Fine Gael i pel Partit Laborista l'apartaren del govern, el Fianna Fáil pot presumir d'haver guanyat totes les eleccions generals des de 1932, essent sempre el grup més nombrós al Dáil Éireann.

Compta amb les joventuts del partit, Ógra Fianna Fáil, formada a mitjans dels 70 molt actives. Al Parlament Europeu ha format part del grup parlamentari Unió per l'Europa de les Nacions, amb l'Alleanza Nazionale italiana i el grup letó Pàtria i Llibertat, però des del 2004 és membre de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa.

Després de la greu crisi econòmica dels anys 2008-2011, el govern presidit per Brian Cowen va perdre el suport de la majoria parlamentària i es veié obligat a avançar les eleccions legislatives al 25 de febrer, després d'haver aplicat una sèrie de retallades en despesa social i reformes impopulars manades des de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional. Aquests fets van dur el partit a passar a ser la tercera força politica i que el seu gran contrincant, el Fine Gael, guanyés per primera vegada unes eleccions generals.

Els republicans de Sinn Féin van ser la força més votada a la República d'Irlanda en les eleccions al Dáil Éireann de 2020, encara que no van poder governar, i a les eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2022 amb el 29% dels vots en primera opció i 27 diputats es convertiren en el partit més votat per primer cop en 101 anys.^[1] Micheál Martin del Fianna Fáil va ser nomenat Taoiseach amb un govern de coalició entre el Fine Gael, Fianna Fáil i el Partit Verd amb Leo Varadkar com a Tánaiste, intercanviant-se els papers el 2022.^[2]

A les eleccions al Dáil Éireann de 2024, Fianna Fáil es mantingués com el partit més votat, augmentant el seu nombre d'escons a 48,^[3] i el seu soci de govern Fine Gael va obtenir 38 escons, i entre els dos partits van obtenir 86 escons, a dos de la majoria absoluta.^[4]

Resultats electorals

Dáil Éireann

Any	Líder	Vots	%	Escons	±	Govern
1927 (I)	Éamon de Valera	299,486	26.2 (#2)	44 / 153	44	Oposició
1927 (II)		411,777	35.2 (#2)	57 / 153	13	Oposició
1932		566,498	44.5 (#1)	72 / 153	15	Minoria
1933		689,054	49.7 (#1)	77 / 153	5	Minoria
1937		599,040	45.2 (#1)	69 / 138	8	Minoria
1938		667,996	51.9 (#1)	77 / 138	8	Majoria
1943		557,525	41.9 (#1)	67 / 138	10	Minoria
1944		595,259	48.9 (#1)	76 / 138	9	Majoria
1948		553,914	41.9 (#1)	68 / 147	8	Oposició
1951		616,212	46.3 (#1)	69 / 147	1	Minoria
1954		578,960	43.4 (#1)	65 / 147	4	Oposició
1957		592,994	48.3 (#1)	78 / 147	13	Majoria
1961	Seán Lemass	512,073	43.8 (#1)	70 / 144	8	Minoria
1965	Seán Lemass	597,414	47.7 (#1)	72 / 144	2	Majoria
1969	Jack Lynch	602,234	45.7 (#1)	75 / 144	3	Majoria
1973		624,528	46.2 (#1)	69 / 144	6	Oposició
1977		811,615	50.6 (#1)	84 / 148	15	Majoria
1981	Charles Haughey	777,616	45.3 (#1)	78 / 166	6	Oposició
1982 (I)		786,951	47.3 (#1)	81 / 166	3	Minoria
1982 (II)		763,313	45.2 (#1)	75 / 166	6	Oposició
1987		784,547	44.1 (#1)	81 / 166	6	Minoria
1989		731,472	44.1 (#1)	77 / 166	4	Coalició
1992	Albert Reynolds	674,650	39.1 (#1)	68 / 166	9	Coalició (1992–94)
1992	Albert Reynolds	674,650	39.1 (#1)	68 / 166	9	Oposició (1994–97)
1997	Bertie Ahern	703,682	39.3 (#1)	77 / 166	9	Coalició
2002		770,748	41.5 (#1)	81 / 166	4	Coalició
2007		858,565	41.6 (#1)	77 / 166	4	Coalició
2011	Micheál Martin	387,358	17.5 (#3)	20 / 166	57	Oposició
2016		519,356	24.3 (#2)	44 / 158	23	Suport extern
2020		484,315	22.2 (#1)	38 / 160	6	Coalició
2024		481,417	21.8 (#1)	48 / 174	10	Per determinar

Presidencials

Any	Candidat	Vots	%	+/–	Resultat
1938	Van donar suport a Douglas Hyde com independent
1945	Seán T. O'Kelly	537,965	49.5%	—	Victòria
1952	Van donar suport a Seán T. O'Kelly com independent
1959	Éamon de Valera	538,003	56.3%	—	Victòria
1966	Éamon de Valera	558,861	50.5%	5.8	Victòria
1973	Erskine H. Childers	635,867	52%	1.5	Victòria
1974	Cearbhall Ó Dálaigh	Sense oposició	N/A	N/A	Victòria
1976	Patrick Hillery	Sense oposició	N/A	N/A	Victòria
1983	Van donar suport a Patrick Hillery com independent
1990	Brian Lenihan	694,484	44.1%	—	Derrota
1997	Mary McAleese	574,424	45.2%	1.1	Victòria
2004	Van donar suport a Mary McAleese com independent
2018	Van donar suport a Michael D. Higgins com independent

Parlament Europeu

Any	Líder	Vots	%	Escons	+/−	Grup PE
1979	Jack Lynch	464,451	34.68 (#1)	5 / 15	Nou	EPD
1984	Charles Haughey	438,946	39.18 (#1)	8 / 15	3	EDA
1989	Charles Haughey	514,537	31.51 (#1)	6 / 15	2	EDA
1994	Albert Reynolds	398,066	35.00 (#1)	7 / 15	1	UFE
1999	Bertie Ahern	537,757	38.64 (#1)	6 / 15	1	UEN
2004	Bertie Ahern	524,504	29.45 (#2)	4 / 13	2	UEN
2009	Brian Cowen	440,562	24.08 (#2)	3 / 12	1	ALDE
2014	Micheál Martin	369,545	22.31 (#1)	1 / 11	2	ALDE
2019		277,705	16.55 (#2)	2 / 13	1	RE
2024		356,794	20.44 (#2)	4 / 14	2	RE

Líders i caps Fianna Fáil

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fianna Fáil

Arnold, Bruce. Jack Lynch: Hero in Crisis. ISBN 1903582067.
Coogan, Tim Pat. Eamon de Valera. ISBN 009175030X.
Dwyer, Thomas Ryle. Nice Fellow: A Biography of Jack Lynch. ISBN 1856353680.
Dwyer, Thomas Ryle. Short Fellow: A Biography of Charles J. Haughey. ISBN 1860231004.
Dwyer, Thomas Ryle. Fallen Idol: Haughey's Controversial Career. ISBN 1856352021.
Joyce, Joe; Murtagh, Peter. The Boss: Charles J. Haughey in Government. ISBN 0905169697.
Lyons, Francis Steward Leland. Ireland Since the Famine.
McCardle, Dorothy. The Irish Republic.
Ryan, Tim. Albert Reynolds - The Longford Leader: The Unauthorised Biography. ISBN 0861215494.
Smith, Raymond. Haughey and O'Malley: The Quest for Power. ISBN 1870138007.
Walsh, Dick. The Party. ISBN 0717114465.

Web

Web oficial de Fianna Fáil

↑ Aranda, Quim. «El Sinn Féin desafia la història i guanya les eleccions d'Irlanda del Nord». Ara, 07-05-2022. [Consulta: 29 maig 2022].
↑ BBC. «Leo Varadkar: I am no longer best person to be Irish PM» (en anglès). Finn Purdy, 20-03-2024. [Consulta: 10 abril 2024].
↑ «Fianna Fáil emerges as largest party in Irish election» (en anglès). BBC, 02-12-2024. [Consulta: 17 desembre 2024].
↑ Balcells, Anna. «El Fianna Fáil i el Fine Gael, més a prop de tornar a governar junts a Irlanda». El Punt Avui, 02-12-2024. [Consulta: 17 desembre 2024].

[1] Aranda, Quim. «El Sinn Féin desafia la història i guanya les eleccions d'Irlanda del Nord». Ara, 07-05-2022. [Consulta: 29 maig 2022].

[2] BBC. «Leo Varadkar: I am no longer best person to be Irish PM» (en anglès). Finn Purdy, 20-03-2024. [Consulta: 10 abril 2024].

[BBC-3] «Fianna Fáil emerges as largest party in Irish election» (en anglès). BBC, 02-12-2024. [Consulta: 17 desembre 2024].

[4] Balcells, Anna. «El Fianna Fáil i el Fine Gael, més a prop de tornar a governar junts a Irlanda». El Punt Avui, 02-12-2024. [Consulta: 17 desembre 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]