Michael D. Higgins
Michael Daniel Higgins (en irlandès: Micheál D. Ó hUigínn, Limerick, Irlanda, 18 d'abril de 1941) és un polític irlandès. Va guanyar les eleccions a President electe d'Irlanda del 2011, i va esdevenir el novè polític en assolir el càrrec.
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
(en) Michael Daniel Higgins 18 d'abril de 1941 Limerick, Comtat de Limerick, Irlanda |
 9è President d'Irlanda | |
| En el càrrec des de 11 de novembre de 2011 | |
 Ministre d'Art, Cultura i Joventut | |
| 12 de gener de 1993 – 17 de novembre de 1994 | |
|
← John Wilson Bertie Ahern → | |
| Ministre d'Art, Cultura i Joventut | |
| 15 de desembre de 1994 – 26 de juny de 1997 | |
|
← Bertie Ahern Síle de Valera → | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Irlandès |
| Grup ètnic | Irlandesos |
| Religió | Catolicisme |
| Educació |
Universitat d'Indiana a Bloomington Universitat d'Indiana Universitat de Manchester Universitat Nacional d'Irlanda, Galway |
| Activitat | |
| Ocupació | Polític, poeta, escriptor, professor i politòleg |
| Partit |
Laborista (fins al 2011) Independent (a partir de 2011) |
| Família | |
| Cònjuge | Sabina Coyne |
|
Premis
| |
 | |
|
| |
   | |
 | |
Ha estat president del Partit Laborista (fins que en dimití un cop guanyà les eleccions presidencials), parlamentari a les dues cambres irlandeses (tant al Dáil Éireann com al Seanad Éireann) i ministre d'Art, Cultura i Joventut d'Irlanda.
El Partit Laborista el va escollir el 19 de juny de 2011 com a candidat a les eleccions com a President d'Irlanda, per davant d'altres candidats com l'antic senador Kathleen O'Meara o Fergus Finlay. Les votacions es van celebrar el dia 27 d'octubre de 2011, i Higgins fou proclamat guanyador (per davant de l'independent Seán Gallagher i de Martin McGuinness, del Sinn Féin i antic líder de l'IRA Provisional) al cap de dos dies. Prengué possessió del càrrec el dia 11 de novembre de 2011.
Durant la presidència de Higgins es van produir diversos actes que evidencien un cert acostament, si més no diplomàtic, entre la República d'Irlanda i el Regne Unit. El més destacat, sens dubte, és la visita que va fer el president d'Irlanda a la reina d'Anglaterra Elisabet II,[1] la primera vegada que un cap de l'estat irlandès anava al Regne Unit, des que el país va assolir la independència, als anys 20 del segle XX. Més enllà del discurs que Higgins va dirigir als representants de les cambres britàniques, també va ser molt simbòlica la presència de Martin McGuinness en el banquet oficial que la reina va oferir a Higgins, al castell de Windsor. McGuiness hi assistia com a vicepresident del govern autònom d'Irlanda del Nord, però el republicà havia estat membre del comandament de l'Exèrcit Republicà Irlandès, un fet carregat de simbolisme.
ReferènciesModifica
- ↑ Aranda, Quim. «La història no s'atura». El Punt Avui.cat, 09-04-2014. [Consulta: 19 abril del 2014].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michael D. Higgins |