Ulster
Ulster (en irlandès Ulaidh o Cúige Uladh, Ulster Scots: Ulstèr[1][2][3] o Ulster)[4][5][6] és una "província històrica" de l'illa de Irlanda. L'Ulster consta de nou comptats. Els tres comtats de Cavan, Donegal i Monaghan pertanyen a la República d'Irlanda, i tenien 246.571 habitants (2002). Els altres sis comtats pertanyen a Irlanda del Nord (Regne Unit). El fet que gran part de l'Ulster formi part d'Irlanda del Nord ha propiciat que de vegades s'utilitzi el terme Ulster com a sinònim d'Irlanda del Nord, tot i que aquesta denominació no té base històrica.
 Ulster | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Cúige Uladh (ga) | |||||
|
|||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | República d'Irlanda | ||||
| Capital | Belfast | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 8.275 sq mi (21.430 km2) | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | IE-U | ||||
 | |||||
Ulster-Scots és també el nom del dialecte de la llengua Scots parlat en aquesta part de l'illa.
Divisió administrativaModifica
ComtatsModifica
| Comtat | Població | Àrea |
|---|---|---|
| Comtat d'Antrim (Contae Aontroma; Coontie Anthrim/Antrìm/Antrim/Entrim) | 618.108 | 3.046 km2 |
| Comtat d'Armagh (Contae Ard Mhacha; Coontie Airmagh/Armagh) | 174.792 | 1.254 km2 |
| Comtat de Cavan (Contae an Chabháin) | 73.183 | 1.931 km2 |
| Comtat de Donegal (Contae Dhún na nGall/Thír Chonaill; Coontie Dunnygal/Dinnygal) | 161.137 | 4.861 km2 |
| Comtat de Down (Contae an Dúin; Coontie Doon/Doun) | 531.665 | 2.466 km2 |
| Comtat de Fermanagh (Contae Fhear Manach; Coontie Fermanagh/Fermanay) | 61.170 | 1.691 km2 |
| Comtat de Derry (Contae Dhoire; Coontie Lunnonderrie) | 247.132 | 2.075 km2 |
| Comtat de Monaghan (Contae Mhuineacháin) | 60.483 | 1.295 km2 |
| Comtat de Tyrone (Contae Thír Eoghain; Coontie Tyrone/Owenslann) | 177.986 | 3.263 km2 |
| Total | 2.105.656 | km2 |
Els comtats en gris són de la República d'Irlanda. Els comtats en rosa són a Irlanda del Nord
Districtes d'Irlanda del NordModifica
|
|
Principals ciutatsModifica
1. Belfast (480.000)
2. Derry (105.000)
3. Craigavon (65.000)
4. Bangor (58.400)
5. Ballymena (28.700)
6. Newtownards (27.800)
7. Newry (27.400)
8. Carrickfergus (27.200)
9. Coleraine (24.000)
10. Antrim (20.000)
11. Omagh (19.800)
12. Letterkenny (19.600)
13. Larne (18.200)
14. Banbridge (14.700)
15. Armagh (14.500)
16. Portrush/Portstewart (14.200)
LlengüesModifica
La majoria dels habitants de l'Ulster parlen anglès. L'irlandès és la següent llengua més parlada. L'anglès és la llengua vehicular a les escoles de la província, i l'irlandès és ensenyat a totes les escoles dels comtats de la República i algunes escoles d'Irlanda del Nord, principalment a les escoles d'ambients catòlics. Segons el cens del 2001 el 10% de la població d'Irlanda del Nord té “alguns coneixements d'irlandès”,[7] i el 4,7% de "parlar, llegir, escriure i entendre” irlandès.[7] Moltes parts del comtat de Donegal forma part de les àrees Gaeltacht on l'irlandès és la llengua materna, com la d'algunes persones de l'àrea oest de Belfast, l'anomenat 'Gaeltacht Quarter'.[8] El dialecte de l'irlandès (Gaeilge) més parlat a l'Ulster (especialment a Irlanda del Nord i el comtat de Donegal) és Gaeilge Thír Chonaill o irlandès de Donegal, també conegut com a Gaeilge Uladh o irlandès d'Ulster. L'irlandès de Donegal té moltes similituds amb el gaèlic escocès.
El cantonès és la tercera llengua més parlada a causa de la considerable comunitat xinesa de Belfast. L'escocès d'Ulster, a vegades conegut amb el neologisme Ullans, també és parlat als comtats de Down, Antrim, Londonderry i Donegal.[9]
Hi ha uns 30.000 parlants d'irlandès als comtats de Donegal, Cavan i Monaghan, inclosos els 17.132 parlants nadius de la Gaeltacht de Donegal. Hi ha 5.339 a les 44 Gaelscoileanna (escoles primàries en irlandès) i set Gaelcholáiste (escoles secundàries en irlandès) arreu de la província. Segons el cens de República d'Irlanda de 2011 hi ha 7.713 parlants quotidians fora del sistema educatiu a Donegal, Cavan i Monaghan.
ReferènciesModifica
- ↑ Ulster Scots - Ulstèr-Scotch NI Department for Regional Development.
- ↑ Ulster's Hiddlin Swaatch – Culture Northern Ireland Dr Clifford Smyth
- ↑ Guide to Monea Castle – Ulster-Scots version Department of the Environment.
- ↑ North-South Ministerial Council: 2010 Annual Report in Ulster Scots
- ↑ North-South Ministerial Council: 2009 Annual Report in Ulster Scots
- ↑ Tourism Ireland: 2008 Yearly Report in Ulster Scots
- ↑ 7,0 7,1 Northern Ireland Statistics and Research Agency Census 2001 Output
- ↑ CAIN: Key Issue: Language: Pritchard, R.M.O. (2004) Protestants and the Irish Language: Historical Heritage and Current Attitudes in Northern Ireland
- ↑ Gregg, R. J.. «The Scotch-Irish Dialect Boundaries in Ulster». A: Wakelin, Martyn F. (ed). Patterns in the Folk Speech of the British Isles. London: Athlone Press, 1972. ISBN 0-485-11128-4.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ulster |
- BBC Nations Història d'Irlanda
- Census 2011 - Ulster Irish language stats
- Census 2011 - Donegal Gaeltacht stats
PDF Inconvenient Peripheries: Ethnic Identity and the United Kingdom Estate The cases of “Protestant Ulster” and Cornwall, by Professor Philip Payton- Mercator Atlas of Europe Mapa d'Irlanda ("Irlandia") circa 1564
- Placenames Database of Ireland per Fiontar
