Viquipèdia

Ulster

Ulster (en irlandès Ulaidh o Cúige Uladh, Ulster Scots: Ulstèr[1][2][3] o Ulster)[4][5][6] és una "província històrica" de l'illa de Irlanda. L'Ulster consta de nou comptats. Els tres comtats de Cavan, Donegal i Monaghan pertanyen a la República d'Irlanda, i tenien 246.571 habitants (2002). Els altres sis comtats pertanyen a Irlanda del Nord (Regne Unit). El fet que gran part de l'Ulster formi part d'Irlanda del Nord ha propiciat que de vegades s'utilitzi el terme Ulster com a sinònim d'Irlanda del Nord, tot i que aquesta denominació no té base històrica.

Infotaula de geografia políticaUlster
Cúige Uladh (ga)
Flag of Ulster (en) Coat of arms of Ulster.svg
Flag of Ulster (en) Tradueix
Localització
Ulster locator map.svg
 54° 24′ N, 7° 00′ O / 54.4°N,7°O / 54.4; -7
EstatRepública d'Irlanda
CapitalBelfast
Geografia
Superfície21.432 km²
Limita amb
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2IE-U
Modifica les dades a Wikidata

Ulster-Scots és també el nom del dialecte de la llengua Scots parlat en aquesta part de l'illa.

Divisió administrativaModifica

ComtatsModifica

Comtat Població Àrea
Comtat d'Antrim (Contae Aontroma; Coontie Anthrim/Antrìm/Antrim/Entrim) 618.108 3.046 km2
Comtat d'Armagh (Contae Ard Mhacha; Coontie Airmagh/Armagh) 174.792 1.254 km2
Comtat de Cavan (Contae an Chabháin) 73.183 1.931 km2
Comtat de Donegal (Contae Dhún na nGall/Thír Chonaill; Coontie Dunnygal/Dinnygal) 161.137 4.861 km2
Comtat de Down (Contae an Dúin; Coontie Doon/Doun) 531.665 2.466 km2
Comtat de Fermanagh (Contae Fhear Manach; Coontie Fermanagh/Fermanay) 61.170 1.691 km2
Comtat de Derry (Contae Dhoire; Coontie Lunnonderrie) 247.132 2.075 km2
Comtat de Monaghan (Contae Mhuineacháin) 60.483 1.295 km2
Comtat de Tyrone (Contae Thír Eoghain; Coontie Tyrone/Owenslann) 177.986 3.263 km2
Total 2.105.656 km2

Els comtats en gris són de la República d'Irlanda. Els comtats en rosa són a Irlanda del Nord

Districtes d'Irlanda del NordModifica

  1. Antrim
  2. Ards
  3. Armagh
  4. Ballymena
  5. Ballymoney
  6. Banbridge
  7. Belfast
  8. Carrickfergus
  9. Castlereagh
  10. Coleraine
  11. Cookstown
  12. Craigavon
  13. Derry
  1. Down
  2. Dungannon i Tyrone Sud
  3. Fermanagh
  4. Larne
  5. Limavady
  6. Lisburn
  7. Magherafelt
  8. Moyle
  9. Newry i Mourne
  10. Newtownabbey
  11. North Down
  12. Omagh
  13. Strabane

 

Principals ciutatsModifica

1. Belfast (480.000)
2. Derry (105.000)
3. Craigavon (65.000)
4. Bangor (58.400)
5. Ballymena (28.700)
6. Newtownards (27.800)
7. Newry (27.400)
8. Carrickfergus (27.200)
9. Coleraine (24.000)
10. Antrim (20.000)
11. Omagh (19.800)
12. Letterkenny (19.600)
13. Larne (18.200)
14. Banbridge (14.700)
15. Armagh (14.500)
16. Portrush/Portstewart (14.200)

LlengüesModifica

La majoria dels habitants de l'Ulster parlen anglès. L'irlandès és la següent llengua més parlada. L'anglès és la llengua vehicular a les escoles de la província, i l'irlandès és ensenyat a totes les escoles dels comtats de la República i algunes escoles d'Irlanda del Nord, principalment a les escoles d'ambients catòlics. Segons el cens del 2001 el 10% de la població d'Irlanda del Nord té “alguns coneixements d'irlandès”,[7] i el 4,7% de "parlar, llegir, escriure i entendre” irlandès.[7] Moltes parts del comtat de Donegal forma part de les àrees Gaeltacht on l'irlandès és la llengua materna, com la d'algunes persones de l'àrea oest de Belfast, l'anomenat 'Gaeltacht Quarter'.[8] El dialecte de l'irlandès (Gaeilge) més parlat a l'Ulster (especialment a Irlanda del Nord i el comtat de Donegal) és Gaeilge Thír Chonaill o irlandès de Donegal, també conegut com a Gaeilge Uladh o irlandès d'Ulster. L'irlandès de Donegal té moltes similituds amb el gaèlic escocès.

El cantonès és la tercera llengua més parlada a causa de la considerable comunitat xinesa de Belfast. L'escocès d'Ulster, a vegades conegut amb el neologisme Ullans, també és parlat als comtats de Down, Antrim, Londonderry i Donegal.[9]

Hi ha uns 30.000 parlants d'irlandès als comtats de Donegal, Cavan i Monaghan, inclosos els 17.132 parlants nadius de la Gaeltacht de Donegal. Hi ha 5.339 a les 44 Gaelscoileanna (escoles primàries en irlandès) i set Gaelcholáiste (escoles secundàries en irlandès) arreu de la província. Segons el cens de República d'Irlanda de 2011 hi ha 7.713 parlants quotidians fora del sistema educatiu a Donegal, Cavan i Monaghan.

ReferènciesModifica

  1. ↑ Ulster Scots - Ulstèr-Scotch NI Department for Regional Development.
  2. ↑ Ulster's Hiddlin Swaatch – Culture Northern Ireland Dr Clifford Smyth
  3. ↑ Guide to Monea Castle – Ulster-Scots version Department of the Environment.
  4. ↑ North-South Ministerial Council: 2010 Annual Report in Ulster Scots
  5. ↑ North-South Ministerial Council: 2009 Annual Report in Ulster Scots
  6. ↑ Tourism Ireland: 2008 Yearly Report in Ulster Scots
  7. ↑ 7,0 7,1 Northern Ireland Statistics and Research Agency Census 2001 Output
  8. ↑ CAIN: Key Issue: Language: Pritchard, R.M.O. (2004) Protestants and the Irish Language: Historical Heritage and Current Attitudes in Northern Ireland
  9. ↑ Gregg, R. J.. «The Scotch-Irish Dialect Boundaries in Ulster». A: Wakelin, Martyn F. (ed). Patterns in the Folk Speech of the British Isles. London: Athlone Press, 1972. ISBN 0-485-11128-4. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ulster

Coord.: 54° 24′ N, 7° 00′ O / 54.4°N,7.0°O / 54.4; -7.0

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ulster&oldid=21976336»