Vall d'Aosta

regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia

La vall d'Aosta (en arpità: Vâl d'Aoûta, en italià: Valle d'Aosta, en francès: Vallée d'Aoste) és una regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia. Fa frontera amb França a l'oest, Suïssa al nord i la regió del Piemont al sud. És una regió amb estatut especial i té un estatut d'autonomia especial dins l'estat italià. La capital n'és Aosta.

Plantilla:Infotaula geografia políticaVall d'Aosta
Vâl d'Aoûta (frp)
Valle d'Aosta (it)
Vallée d'Aoste (fr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 45° 43′ N, 7° 22′ E / 45.72°N,7.37°E / 45.72; 7.37
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
CapitalAosta Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població125.666 (2019) Modifica el valor a Wikidata (38,51 hab./km²)
Gentilicivalldostà, valldostana, valldostans, valldostanes Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialfrancès
italià Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície3.263,22 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud951 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Òrgan executiuJunta Regional de la Vall d'Aosta Modifica el valor a Wikidata
• President Modifica el valor a WikidataErik Lavévaz (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuConsell de la Vall Circumscripció: cap valor, (Escó: 35) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal11100 i 11010–11029 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
ISO 3166-2IT-23 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSITC2 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT02 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webregione.vda.it Modifica el valor a Wikidata
En blau, a l'esquerra del mapa, la vall d'Aosta. Amb un cercle, la plana padana

En un dels pobles de la vall d'Aosta es van gravar diverses escenes de Avengers: Age of Ultron.

El gentilici és valldostà.

Geografia física modifica

El país és envoltat totalment per la serralada dels Alps, on destaquen dos sistemes:

  • El massís del Mont Blanc (4.807 m), Saint Bernard (2.427 m), Saint Martin (amb el Marzo, 2.755 m), Grivola (3.969 m), Gran Paradise (4.061 m), mont Rose (4.633 m), Luseney (3.504 m), Tout Blanc (3.438 m), Emilius (3.559 m) i el Feroma (3.073 m).
  • El massís del Cerví (4.505 m), que també inclou el Theodul (3.322 m), Dent Blanche (4.357 m), Petit Cerví (3.886 m), Cravatte (4.114 m) i Hornle (3.298 m).

També destaquen les valls dels dos rius que travessen el país, el Lys i el Dora Baltea.

Història modifica

Habitada des del segle V aC per la població dels salasses, el 25 aC fou conquerida pels romans, que fundaren Augusta Praetoria, l'actual Aosta. Important, des del punt de vista militar i estratègic pel control de les valls alpines d'aquesta zona fronterera amb les actuals França i Itàlia, en l'edat mitjana fou objecte de disputa i conquesta per part de molts pobles i regnes.

Integrada en el Regne de Borgonya el 904, el 1032 es convertí en comtat sota el comandament d'Humbert I de Savoia. Des de llavors, el seu destí estava lligat a la dinastia Savoia, que el 1302 la convertí en ducat i li concedí àmplia autonomia. Tenint en compte les característiques naturals de la regió, la noblesa feudal sempre ha tingut un paper important en la seva història política i social, i hi construí nombroses fortaleses i castells, que es van convertir en importants centres de la vida política, econòmica i cultural, així com militars.

L'Església, present amb molts monestirs, tenia notable influència sobre la població de la vall, això significava que durant la Revolució francesa (finals del segle xviii), i en les dècades posteriors, fou un baluard de les idees més reaccionàries i tradicionals. A partir de la unificació italiana del 1861, la vall d'Aosta intentà de sempre conservar les tradicions pròpies i l'especificitat lingüística i cultural.

El feixisme de Benito Mussolini intentà d'italianitzar la vall d'Aosta, suprimint moltes escoles locals, instaurant l'ús exclusiu de l'italià en els judicis, suspenent l'ensenyament del francès, italianitzant els topònims i eliminant els diaris francòfons Le Duché d'Aoste, Le Pays d'Aoste, La Patrie valdôtaine i prohibint el francès en la premsa escrita. Econòmicament, durant segles, la vall d'Aosta vivia només d'agricultura i de ramaderia, això provocarà que la població emigri cap a França o Suïssa buscant treballs temporalment o definitivament.

Convertida en regió autònoma el 1945, amb Federico Chabod com a primer president, obtingué de la República Italiana la concessió de l'estatut especial del 1948. La tendència demogràfica i econòmica muden solament després de la Segona Guerra mundial (1939-1945), amb el desenvolupament turístic i industrial que produí un fenomen migratori. Actualment, la regió, que té una població d'un poc més de 120.000 habitants, té una renda per capita entre les més altes d'Itàlia, gràcies a l'important benestar de la Itàlia del Nord industriosa que va transformar la vall d'Aosta en una de les destinacions turístiques favorites.

Llengua i cultura modifica

L'italià i el francès són llengües oficials a la vall. La llengua pròpia del territori, però, és l'arpità o francoprovençal, originari també de Savoia, la Suïssa francoparlant, l'àrea francesa de Lió i el Jura. En algunes àrees frontereres amb Valais els membres de l'ètnia walser parlen alt alemany. Pel sud, la regió limita amb Occitània i l'idioma occità.

Segons un sondeig organitzat per la Fundació Émile Chanoux el 2001, l'arpità i el francès són parlats per 16.700 persones (16,2% de la població),[1] mentre que el walser és emprat per 363 persones (17% de les valls walser). El govern autònom de la vall d'Aosta promou l'ús del francès com a símbol d'identitat cultural.

Idioma Percentatge
Italià 71,5 %
Arpità 16,2 %
Francès 0,99 %

Font:[2][3]

Endemés dels valldostans que viuen a la vall, es calcula que uns 50.000 més viuen als voltants de París, endemés d'un nombre indeterminat als EUA i al Canadà. L'arpità és en franca reculada a causa del fet que la intelligèntsia valldostana considera el francès com a la seva llengua de cultura.

Economia modifica

Es basa principalment en la ramaderia d'alta muntanya (vaques), la qual alimenta una important indústria lletera i formatgera. Més de tres-cents formatgers elaboren per tota la vall el fontina. El territori valldostà té un 44% de prats i pastures, un 22% de boscos (un total de 2.187 km² de superfície agrària i forestal) i un 22,8% d'àrea no conreada. També destaca el turisme d'hivern (estacions de Saint-Vincent, Breuil i Courmayeur), que s'ha potenciat moltíssim d'ençà dels anys 1950, així com les estacions termals de Courmayeur, Pré-Saint-Didier i Saint-Vincent. Darrerament, també han pres importància les explotacions minaires: hulla a la Thuile, ferro a Cogne, coure a Ollomont, i amiant a Saint Vincent. També hi ha diverses centrals hidroelèctriques a les valls del Lys i del Dora Baltea, construïdes entre el 1920 i el 1940.

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Producte interior brut
(milions d'euros)
3.224,9 3.352,3 3.508,0 3.664,8 3.844,0 3.918,9 4.059,8
PIB a preu de mercat per habitant
(Euro)
27.077,4 28.076,4 29.185,0 30.162,9 31.379,5 31.757,5 32.635,1

Administració modifica

Des del 1948 gaudeix d'un estatut especial similar als de Sardenya, Friül i Sicília. El poder legislatiu el té la Junta regional, formada per 35 membres i un president, que nomenen el Consell de la Vall, amb poder executiu. Tenen competències en beneficència, municipalitat i serveis comunitaris a nivell local.

L'article 2 de l'estatut els atribueix competències en l'estatut jurídic del personal al seu servei, en circumscripcions municipals i en policia local. Segons l'article 117 de la Constitució Italiana del 1948, poden elaborar lleis pròpies, que estaran sotmeses al parer del govern de Roma, i tindrà competències en ordenament administratiu, circumscripció municipal, política local, fires i mercats, beneficència pública i assistència sanitària, formació professional, museus i biblioteques, urbanística, turisme, carreteres regionals, ports lacustres, fonts termals, cacera, pesca, artesania i agricultura. De fet, des de començaments dels anys 1990 gestionen el 90% dels impostos propis i gaudeixen d'un règim fiscal força favorable.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. «Sondeig publicat al web de la Universitat de Laval». Arxivat de l'original el 2009-03-19. [Consulta: 8 febrer 2009].
  2. «L'Aménagement Linguistique dans le Monde». Arxivat de l'original el 2007-08-11. [Consulta: 6 desembre 2007].
  3. Sondage de la Fondation Emile Chanoux

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vall d'Aosta