El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó[1] situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia. Es tracta d'un cantó sobirà dins la Confederació Helvètica des de 1815 que té com a capital la ciutat de Sion, Sitten en alemany. Altres ciutats importants són Martigny, Monthey, Sierre (Siders en alemany), Visp (Viège en francès) i Brig-Glis (Brigue en francès). Al cantó coexisteixen dues comunitats lingüístiques, una de parla francesa i l'altra de parla alemanya.

Infotaula de geografia políticaValais
Flag of Canton of Valais.svg Wappen Wallis matt.svg
Sion valere.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Karte Kanton Wallis 2010.png Modifica el valor a Wikidata
 46° 04′ N, 7° 36′ E / 46.07°N,7.6°E / 46.07; 7.6
Estat federatSuïssa Modifica el valor a Wikidata

CapitalSion Modifica el valor a Wikidata
Població
Total343.955 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat65,84 hab/km²
Idiomafrancès
alemany estàndard suís Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deLake Geneva region (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Superfície5.224,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud512 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
AnteriorSimplon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació1815
Organització política
Òrgan legislatiuGrand Council of Valais (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2CH-VS Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSCH012 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webvs.ch Modifica el valor a Wikidata

El cantó està dividit en dotze districtes i dos mig-districtes, que fan el tretzè. Aquests districtes estan representats a l'escut en forma d'estels, un per a cada districte.

Part central de la glacera d'Aletsch.

El cantó té la glacera més extensa i llarga d'Europa: la glacera Aletsch que ha estat reconeguda com a patrimoni mundial de la Unesco. Té una longitud aproximada de 24 km i el gruix del gel arriba als 900 m. Les principals glaceres del Valais són la glacera d'Arolla, glacera de Corbassière, glacera d'Otemma, la glacera de Fiesch, la glacera de Moiry, Glacera Zmutt, glacera de l'Allalin, glacera del Giétro, glacera Gorner i glacera Rhône.

EtimologiaModifica

El Valais correspon històricament a l'antiga « vall Penina » (Vallis Pœnina), nom que els romans van donar a la regió. Més endavant, al segle VI, serà designada amb la forma de pagus Vallensis (« país de la Vall ») o simplement Vallensis.

En francoprovençal, el cantó es diu lo Valês; el francoprovençal no té pronunciació de referència, així aquesta paraula pot ser marcada com [va.ˈlai(k)], [va.ˈlɛi(k)], [va.ˈliː(k)], [va.wi] o [vai].

HistòriaModifica

 
Partició dels alps occidentals entre les províncies de la Gàl·lia i d'Itàlia en el temps de l'imperi romà. El Cantó del Valais a la regió d'Itàlia romana dels Alps Gaiae i Poninae.
 
Obligació del cantó del Valais en data del 31 de desembre de 1924

Prehistòria i AntiguitatModifica

Ocupat des de la Prehistòria, el territori del Valais veu com es desenvolupa una civilització a l'Edat del bronze.

El Valais gal·lo-romà, situat sobre la important ruta del Coll del Gran Sant Bernat, és pròsper. El cristianisme hi és des del 377 i a Martigny existeix un bisbat l'any 381.

Edat mitjanaModifica

A la caiguda de l'Imperi, la regió passa sota el domini dels Burgundis abans d'ésser integrada a l'imperi carolingi. Quan aquest es disloca, forma part del Borgonya Transjurana, de la qual l'abadia de Saint-Maurice és el centre religiós. L'any 999, el comtat del Valais esdevé propietat del bisbe de Sion, sobre donació de Rodolf III de Borgonya.

Segueix un període d'anarquia favorable a l'aparició del sistema feudal, on el cantó és compartit entre les propietats de la casa de Savoia i les del bisbe de Sion. Al segle XI, és integrat al Sacre Imperi Romanogermànic i les antigues propietats són reemplaçades per moltes senyories feudals. L'any 1375, el senyor de la Tour i, l'any 1420, el de Rarogne, els membres més il·lustres de la noblesa local, s'escampen pels municipis aliats del príncep-bisbe de Sion: és la fi del feudalisme i el començament del patriciat amb la formació d'una elit en el si de les diferents comunitats i una més gran independència d'aquestes últimes. Aquesta elit pren aviat la plaça dels nobles en el si del Consell general, avantpassat de la Dieta.[2] Paral·lelament es desevolupen els processos de bruixeria del Valais, precursors de la gran caça de bruixes a Europa.[3][4]

La part alta del territori es va germanitzar per les successives onades d'immigració entre els segles IX i XIV; al mateix temps, la influència dels comtes, després dels ducs, de Savoia augmenta al Baix Valais. El Valais es converteix en un aliat dels cantons suïssos a la fi del segle XIV i la seva frontera es troba a Morge de Conthey . Durant les guerres de Borgonya, i especialment després de la batalla de La Planta el 1475, l'Alt Valais va envair els territoris de Savoia, va annexionar el Baix Valais fins a Massongex i el va organitzar com un país subjecte. Els baix valaisans passen llavors sota l'autoritat del bisbe de Sion, ajudats per un Consell del país que reuneix els diputats de les comunitats locals.

Època modernaModifica

El 1536, Savoia va perdre el Chablais Valais. El Baix Valais continua sent un súbdit de l'Alt, que veu disminuir el poder del bisbe en benefici dels Patriotes, representants dels súbdits del bisbe, que el 1634 formen una veritable república federal, la República dels Sept Dizens.

No és fins la Revolució Francesa que el Baix Valais s'emancipa. El Valais va alternativament entre la República Helvètica (1798-1802), la independència teòrica (1802-1810) i la incorporació a l'Imperi francès (1810-1813). A la caiguda de Napoleó I, els Aliats l'empenyen a adherir-se a la Confederació suïssa, de la qual esdevé el vintè cantó el 4 d'agost de 1815.

Època contemporàniaModifica

Dividit entre l'Alt germanòfil i el Baix francòfon (majoritària), el Valais és a punt de dividir-se en dos cantons cap a 1840. Membre del Sonderbund (1845-1847). La segona meitat del segle XIX veu el desenvolupament dels transports ferroviaris i viaris i els començaments del turisme.

El començament del segle  XX veu la industrialització del país: química a Monthey i Visp, metal·lúrgia de l'alumini a Chippis i explotació dels recursos hidràulics. A partir de 1950, el turisme de masses es desenvolupa i apareixen moltes estacions d'esquí.

L'any 2018, el cantó procedeix a la segona revisió total de la seva Constitució elegint una Assemblea constituent.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Valais». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Histoire du Valais, In: Annales valaisannes 2000-2001, Sion, 2002
  3. «Fründ, Hans» (en francès). HLS-DHS-DSS.CH. [Consulta: 23 gener 2018].
  4. «Entretien avec Martine Ostorero, Historienne, enseignante Unil - Vidéo - Play RTS» (en francès). Play RTS. [Consulta: 23 gener 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valais