Romanx
El romanx (en romanx: rumantsch 
rumantsch (?·pàg.), rumauntsch (?·pàg.), romontsch (?·pàg.), rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà. Alternativament (vegeu qüestió ladina), si hom considera que el conjunt del retoromànic constitueix una sola llengua (el rètic), el romanx pot ser conceptuat com un dels tres grups dialectals --l'occidental-- que la componen, juntament amb el ladí i el furlà.[2]
| Rumantsch | |
|---|---|
| Altres noms | Rètic, grisó, retoromànic |
| Tipus | subjecte verb objecte, llengua sil·làbica i llengua fusional |
| Parlants | |
| 60.000 principalment a Grisons | |
| Parlants nadius | 35.000[1] (2012) |
| Parlat a |
 Suïssa |
| Oficial a |
Suïssa |
 | |
| Autòcton de | Grisons |
| Classificació lingüística | |
|
llengua llengües humanes llengües euroasiàtiques llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües italooccidentals llengües romàniques occidentals llengües retoromàniques | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | Lia Rumantscha |
| Estudiat per | Societad Retorumantscha |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-1 | rm |
| ISO 639-2 | roh |
| ISO 639-3 | roh |
| Glottolog | roma1326 |
| Linguasphere | 51-AAA-k |
| Ethnologue.com | roh |
| UNESCO | 406 |
| IETF | rm |
| Endangeredlanguages.com | 3262 |
 | |
El romanx és llengua cooficial dels Grisons d'ençà 1794; quarta llengua nacional de Suïssa a partir de 1938; i quarta llengua oficial de Suïssa des del 1996. El parla el 0,9% de la població de l'Estat; el 13 % de la població del cantó dels Grisons. Els cinc dialectes romanxs més parlats són el sobreselvà (sursilvan), el sotaselvà (sutsilvan) i el surmiran, que constitueixen el grup romanx estricte; i l'alt engiadinès (puter) i el baix engiadinès (vallader), que constitueixen el grup engiadinès o ladí. El nom de ladí referit a l'engiadinès, per la seua banda, és coincident amb el del ladí per excel·lència, o retoromànic central de les Dolomites (províncies italianes de Bozen, Trento i Belluno), amb el qual no s'ha de confondre.
Es pensa que va haver-hi un temps en què les llengües retoromàniques es van parlar en una extensa zona del centre d'Europa. Aquestes llengües estan emparentades amb les llengües llatines veïnes que es parlen a Itàlia, Suïssa i França.
El romanx es va estandarditzar el 1982, sobre les varietats romanxes del baix engiadinès, el sobreselvà i el surmiran, les varietats amb més tradició literària i bases de l'actual llengua estàndard. A aquest estàndard, se'l coneix amb el nom rumantsch grischun. Heinrich Schmid va tractar d'evitar ortografies d'estranya aparença per a facilitar la seua acceptació. Per tant, paraules amb /tɕ/ més [e] o [i] tenen <tg> (tgirar) en comptes de <ch>. Les paraules amb /tɕ/ seguida de [a], [o] o [u] s'escriuen amb <ch> (chalanda), ja que tant els parlants d'Engadin (chalanda) i del territori del Rin (calanda) esperarien una ortografia que incloga la <c->. De la mateixa manera, che i chi —a causa d'aquesta norma, anomenada "Leza Uffers Kompromiss"— es pronuncien [ke] i [ki]. D'altra banda, la lletra <k>, es converteix en un grafema innecessari en aquesta llengua romànica. Schwa ([ə]), això no obstant, es representa amb <e>, l'ús del qual mostra la influència en aquesta llengua romanxa de l'alemany. El mateix passa amb l'ús de <sch> tant per a /ʃ/ com per a /ʒ/, i <tsch> per a /tʃ/.
D'altra banda, el fet que no existeix <ü, ö> en romanx potser no es produeix només per l'absència de la [i] i de [ø] en la major part de les llengües retoromàniques, sinó també a la seua forma gràfica, que no és considerada una forma romanxa. A més, açò també demostra que l'adopció d'una determinada grafia no està sempre relacionada amb factors fonètics. Com a conclusió, es pot afirmar que l'ortografia romanxa se situa entre la tradició ortogràfica romànica de l'italià i del francès i la tradició ortogràfica germànica de l'alemany.
La Lia Rumantscha és una organització que comprèn associacions de llengües rètiques. La seua pàgina web facilita més informació sobre les llengües esmentades.
Una obra de referència per al romanx és el Dicziunari Rumantsch Grischun. És el major diccionari d'aquesta llengua i és editat per la Societad Retorumantscha.[3]
FonologiaModifica
ConsonantsModifica
Els fonemes consonants del romanx (Rumantsch Grischun) estan ordenats en la taula següent:
| Bilabial | Labiodental | Dental i alveolar |
Alveolopalatal | Postalveolar | Palatal | Velar | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | p b | t d | k g | ||||
| Africada | ts | tɕ dʑ | tʃ | ||||
| Nasal | m | n | ɲ | ŋ | |||
| Fricativa | f v | s z | ʃ ʒ | ||||
| Aproximant | r | j | |||||
| Lateral aproximant | l | ʎ |
VocalsModifica
Els fonemes vocàlics del romanx es troben en la taula inferior:
| Monoftongs | Anterior | Posterior |
|---|---|---|
| Tancada | i | u |
| Mitja | ə | |
| Oberta-mitja | ɛ | ɔ |
| Oberta | a | |
| Diftongs | La vocal tancada està davant |
La vocal tancada està darrere |
|---|---|---|
| Tancant | ai | au |
| Obrint | ie |
La schwa /ə/ només apareix en síl·labes àtones. La longitud de la vocal es pot predir:
- Les vocals àtones són curtes.
- Les vocals tòniques en síl·labes tancades són:
- llargues després /r/
- curtes en altres ocasions
- Les vocals tòniques en síl·labes obertes són:
- curtes després consonants sordes
- llargues en altres ocasions
Comparança lèxica i fonètica entre cada varietatModifica
| Llatí | Sobreselvà | Sotaselvà | Surmiran | Alt engiadinès | Baix engiadinès | Rumantsch Grischun | Català |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| AURUM | aur | or | or | or | or, aur, ar | aur | or |
| DURU | dir | dir | deir | dür | dür | dir | dur |
| OCULUS | egl | îl | îgl | ögl | ögl | egl | ull |
| LEVIS | lev | leav | lev | liger | leiv | lev | lleuger (fàcil) |
| TRES | treis | tres | treis | trais | trais | trais | tres |
| NIVIS | neiv | nev | neiv | naiv | naiv | naiv | neu |
| ROTA | roda | roda | roda | rouda | rouda | roda | roda |
| CASEUS | caschiel | caschiel | caschiel | chaschöl | chaschöl | chaschiel | formatge |
| CASA | casa | tgeasa | tgesa | chesa | chasa | chasa | casa |
| CANIS | tgaun | tgàn | tgang | chaun | chan | chaun | gos/ca |
| (vulg.) GAMBA | comba | tgomba | tgomma | chamma | chomma | chomma | cama |
| GALLINA | gaglina | gagliegna | gagligna | gillina | giallina | giaglina | gallina |
| (vulg.) CATTUS | gat | giat | giat | giat | giat | giat | gat |
| TOTUS | tut | tut | tot | tuot | tuot | tut | tot |
| FORMA | fuorma | furma | furma | fuorma | fuorma | furma | forma |
| EGO | jeu | jou | ja | eau | eu | jau | jo |
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ Die aktuelle Lage des Romanischen, Kommentar zu den Volkszählungsresultaten
- ↑ És important distingir entre el concepte de retoromànic o rètic, que inclou romanx, ladí i furlà, i el concepte de romanx, que n'és una de les tres branques. I això, independentment que considerem el conjunt retoromànic com a branca romànica composta per tres llengües o com una sola llengua romànica composta per tres grups dialectals.
- ↑ DRG
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Romanx |
- Pàgina de l'organització Lia Rumantscha
- Diccionari romanx-anglès
- Una mostra de memòries filosòfiques en romanx l'edició original de la qual data de 1776
- Pàgina de notícies Noeles.net
- Paral·leles entre català i romanx
- Paral·leles entre romanx i alemany
- Informació sobre Romanx a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “roh” (anglès)