Savoia (departament)
La Savoia (73) (Savoie en francès i Savouè en savoià) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La capital és Chambéry.
 Savoia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Epònim | Savoia | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
| Regió | Alvèrnia-Roine-Alps | ||||
| Capital | Chambéry | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 439.750 (2020) | ||||
| • Densitat | 72,95 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 6.028 km² | ||||
| Altitud | 1.595 m | ||||
| Punt més alt | Grande Casse (3.855 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 14 juny 1860 | ||||
| Organització política | |||||
| • President | Hervé Gaymard | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | FR-73 | ||||
| Codi NUTS | FR717 | ||||
| Codi de departament INSEE | 73 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | savoie.pref.gouv.fr | ||||
   | |||||
Històricament formava, amb el departement de l'Alta Savoia, el comtat i posteriorment ducat de Savoia, part del Regne de Sardenya fins a l'any 1860, en què esdevingué el darrer territori metropolità annexionat a França.
Geografia modifica
El departament de Savoia forma part de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. Limita amb els departaments de l'Alta Savoia al nord, Ain a l'oest, Isère i Alts Alps al sud, així com amb Itàlia a l'est.
Història modifica
Entre 1792[1] i 1814 el Ducat de Savoia fou ocupat per la França Revolucionària, i el 1860 a conseqüència del suport francès a la unificació italiana la regió històrica de la Savoia fou cedida al Segon Imperi Francès de Napoleó III,[2] pels Acords de Plombières que van dur a la segona guerra de la independència italiana creant els actuals departaments de Savoia i l'Alta Savoia.
Origen del nom modifica
El nom de Savoia prové del d'una regió de la Gàl·lia coneguda com a Sapàudia, entre els helvecis al nord i els al·lòbroges al sud. El territori que ocupa la regió en l'actualitat és menor que el de temps enrere.
Economia modifica
Ultra les antigues activitats tradicionals ramaderes i agrícoles, la mineria i la indústria, la segona meitat del segle xx veié l'auge del turisme hivernal a la Savoia, on ha esdevingut una font de riquesa de primer ordre. Compta amb les principals estacions d'esquí del món, tant a nivell de facturació, com de mida, com de nombre d'esquiadors. Les més importants es concentren essencialment a la Tarentèsa (nom que rep la part alta de la vall de l'Isère). Aquesta concentració provoca una forta pressió sobre les infraestructures, cosa que ha dut en el cas del tren a l'establiment d'enllaços per TGV amb París, Londres i el Benelux i en el cas de les carreteres al col·lapse de les autopistes que hi menen cada dissabte de la temporada hivernal (dia de canvi a les estacions).
El dinamisme dels centres hivernals permeté l'organització dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1992 a Albertville.
Centres hivernals destacables modifica
Llista amb els centres savoiards que venen més d'1 milió de forfets diaris (o equivalent) per temporada:
Referències modifica
- ↑ Wilkinson, Spenser. The Rise of General Bonaparte (en anglès). Spenser Wilkinson, 1930, p. 38-39.
- ↑ McIntire, C. T.. England Against the Papacy 1858-1861 (en anglès). Cambridge University Press, 1983, p. 178. ISBN 9780521242370.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Savoia |
- Consell departamental de Savoia Arxivat 2011-04-30 a Wayback Machine.
- Galeria de fotos i dibuixos de Savoia
- Productors de vi francès Arxivat 2006-04-27 a Wayback Machine.