Savoia (departament)

departament de França

La Savoia (73) (Savoie en francès i Savouè en savoià) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La capital és Chambéry.

Plantilla:Infotaula geografia políticaSavoia
Imatge

EpònimSavoia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 45° 35′ N, 6° 20′ E / 45.58°N,6.33°E / 45.58; 6.33
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióAlvèrnia-Roine-Alps Modifica el valor a Wikidata
CapitalChambèri Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població442.468 (2021) Modifica el valor a Wikidata (73,4 hab./km²)
Geografia
Superfície6.028 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.595 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altGrande Casse (3.855 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació14 juny 1860 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• President of the departmental council of Savoie (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataHervé Gaymard (2011–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2FR-73 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSFR717 Modifica el valor a Wikidata
Codi de departament INSEE73 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websavoie.pref.gouv.fr Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): SavoieDepart Instagram: savoieledepartement Youtube: UClz8i0_jW2wI3bBVE7vZuGg Modifica el valor a Wikidata

Històricament formava, amb el departement de l'Alta Savoia, el comtat i posteriorment ducat de Savoia, part del Regne de Sardenya fins a l'any 1860, en què esdevingué el darrer territori metropolità annexionat a França.

Geografia modifica

El departament de Savoia forma part de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. Limita amb els departaments de l'Alta Savoia al nord, Ain a l'oest, Isère i Alts Alps al sud, així com amb Itàlia a l'est.

Història modifica

Entre 1792[1] i 1814 el Ducat de Savoia fou ocupat per la França Revolucionària, i el 1860 a conseqüència del suport francès a la unificació italiana la regió històrica de la Savoia fou cedida al Segon Imperi Francès de Napoleó III,[2] pels Acords de Plombières que van dur a la segona guerra de la independència italiana creant els actuals departaments de Savoia i l'Alta Savoia.

Origen del nom modifica

El nom de Savoia prové del d'una regió de la Gàl·lia coneguda com a Sapàudia, entre els helvecis al nord i els al·lòbroges al sud. El territori que ocupa la regió en l'actualitat és menor que el de temps enrere.

Economia modifica

Ultra les antigues activitats tradicionals ramaderes i agrícoles, la mineria i la indústria, la segona meitat del segle xx veié l'auge del turisme hivernal a la Savoia, on ha esdevingut una font de riquesa de primer ordre. Compta amb les principals estacions d'esquí del món, tant a nivell de facturació, com de mida, com de nombre d'esquiadors. Les més importants es concentren essencialment a la Tarentèsa (nom que rep la part alta de la vall de l'Isère). Aquesta concentració provoca una forta pressió sobre les infraestructures, cosa que ha dut en el cas del tren a l'establiment d'enllaços per TGV amb París, Londres i el Benelux i en el cas de les carreteres al col·lapse de les autopistes que hi menen cada dissabte de la temporada hivernal (dia de canvi a les estacions).

El dinamisme dels centres hivernals permeté l'organització dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1992 a Albertville.

Centres hivernals destacables modifica

Llista amb els centres savoiards que venen més d'1 milió de forfets diaris (o equivalent) per temporada:

Referències modifica

  1. Wilkinson, Spenser. The Rise of General Bonaparte (en anglès). Spenser Wilkinson, 1930, p. 38-39. 
  2. McIntire, C. T.. England Against the Papacy 1858-1861 (en anglès). Cambridge University Press, 1983, p. 178. ISBN 9780521242370. 

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Savoia