Savoia (departament)

departament de França

La Savoia (73) (Savoie en francès i Savouè en savoià) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La capital és Chambéry.

Infotaula de geografia políticaSavoia
Flag of Savoie.svg Blason département fr Savoie.svg
Préfecture de la Savoie.JPG
modifica

EpònimSavoia modifica
Localització
Savoie departement locator map.svg modifica
 45° 35′ N, 6° 20′ E / 45.58°N,6.33°E / 45.58; 6.33
EstatFrança
RegióAlvèrnia-Roine-Alps modifica

CapitalChambéry modifica
Població
Total431.174 (2017) modifica
• Densitat71,53 hab/km²
Geografia
Superfície6.028 km² modifica
Altitud1.595 m modifica
Punt més altGrande Casse (en) Tradueix (3.855 m) modifica
Limita amb
Dades històriques
Creació14 juny 1860
Organització política
• President modificaHervé Gaymard modifica
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2FR-73 modifica
Codi NUTSFR717 modifica
Codi de departament INSEE73 modifica
Altres

Lloc websavoie.pref.gouv.fr modifica
Twitter: SavoieDepart Youtube: UClz8i0_jW2wI3bBVE7vZuGg Modifica els identificadors a Wikidata

Històricament formava, amb el departement de l'Alta Savoia, el comtat i posteriorment ducat de Savoia, part del Regne de Sardenya fins a l'any 1860, en què esdevingué el darrer territori metropolità annexionat a França.

GeografiaModifica

El departament de Savoia forma part de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. Limita amb els departaments de l'Alta Savoia al nord, Ain a l'oest, Isère i Alts Alps al sud, així com amb Itàlia a l'est.

HistòriaModifica

Entre 1792[1] i 1814 el Ducat de Savoia fou ocupat per la França Revolucionària, i el 1860 a conseqüència del suport francès a la unificació italiana la regió històrica de la Savoia fou cedida al Segon Imperi Francès de Napoleó III, creant els actuals departaments de Savoia i l'Alta Savoia.

Origen del nomModifica

El nom de Savoia prové del d'una regió de la Gàl·lia coneguda com a Sapàudia, entre els helvecis al nord i els al·lòbroges al sud. El territori que ocupa la regió en l'actualitat és menor que el de temps enrere.

EconomiaModifica

Ultra les antigues activitats tradicionals ramaderes i agrícoles, la mineria i la indústria, la segona meitat del segle xx veié l'auge del turisme hivernal a la Savoia, on ha esdevingut una font de riquesa de primer ordre. Compta amb les principals estacions d'esquí del món, tant a nivell de facturació, com de mida, com de nombre d'esquiadors. Les més importants es concentren essencialment a la Tarentèsa (nom que rep la part alta de la vall de l'Isère). Aquesta concentració provoca una forta pressió sobre les infraestructures, cosa que ha dut en el cas del tren a l'establiment d'enllaços per TGV amb París, Londres i el Benelux i en el cas de les carreteres al col·lapse de les autopistes que hi menen cada dissabte de la temporada hivernal (dia de canvi a les estacions).

El dinamisme dels centres hivernals permeté l'organització dels Jocs Olímpics d'hivern de 1992 a Albertville.

Centres hivernals destacablesModifica

Llista amb els centres savoiards que venen més d'1 milió de forfets diaris (o equivalent) per temporada:

ReferènciesModifica

  1. Wilkinson, Spenser. The Rise of General Bonaparte (en anglès). Spenser Wilkinson, 1930, p. 38-39. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Savoia