Infraestructura
La infraestructura és el conjunt de l'equip immobiliari que serveix de suport per fer funcionar activitats productiues i serveis, necessari per al funcionament econòmic i social d'una societat.[1] Conté d'un costat les xarxes de transport, d'energia, d'aigua neta i residual, de telecomunicació, i d'un altre costat els edificis de serveis d'interés general (escoles, hospitals, ports i aeroports, parlaments, depuradores, casernes, magatzems de provisions estratègiques).[2]
.JPG)
Es tracta d'obres de gran envergadura per a les quals només una col·lectivitat sol tenir les mitjans. Molta infraestructura és per tant obra pública, com que per imperatiu de servei públic, es vol garantir l'accés igual i universal per a tots els ciutadans. Tot i això, segons la ideologia vigent, de vegades s'opta per a la privatització de serveis o per a un sistema mixt.[3] La infraestructura privatzada no pot oferir serveis que no són rendibles i entra en conflicte amb l'imperatiu de servei universal. La construcció, per exemple, d'una carretera o un ferrocarril cap a un poble aïllat mai no serà rendible quan una autopista entre dues metròpolis ho és, igualment com el manteniment d'una capacitat de llits d'emergència a una unitat de cures intensives que només serveix unes poques setmanes en situacions d'epidèmia.[4] Sempre queda un risc que s'acabi privatitzant la infraestructura què és rendible i se socialitzi el què no ho és.[5]
La infraestructura és dissenyada, administrada i mantinguda per un cos de professionals especialitzades en enginyeria civil, arquitectura, urbanisme, ecologia, etc. Si fins fa poc l'impacte social, sanitari i ecològic no era gaire pres en consideració per la preponderància de l'imperatiu econòmic, avui en dia en societats avançades es necessita més: un planejament territorial multifuncional,[6] estudis d'impacte ambiental i calcul dels costs indirectes d'entre altres l'impacte en la salut (soroll, pol·lució…) i la destrucció d'ecosistemes naturals.[7]
TransportModifica
- Terrestre: vies (camins, carreteres i autopistes, línies de ferrocarril i ponts).
- Marítim: ports i canals.
- Aeri: aeroports.
EnergiaModifica
- Xarxes d'electricitat: alta tensió, mitjana tensió, baixa tensió, transformació, distribució i enllumenat públic
- Xarxes de distribució de calor: calefacció urbana
- Xarxes de combustibles: oleoductes, gasoductes
- Altres fonts d'energia: preses, centrals eòliques, tèrmiques, nuclears, etc.
AiguaModifica
- Xarxes d'aigua potable: embassaments, dipòsits, tractament i distribució.
- Xarxes de desguàs: clavegueram o sanejament i estacions depuradores.
- Xarxes de reciclatge: recollida de residus, abocadors, incineradores...
TelecomunicacióModifica
- Xarxes de telefonia i de transmissió de dades
- Xarxes de televisió de senyal tancat.
- Repetidors.
- Centraletes.
- Fibra òptica.
- Antenes de telefonia mòbil.
ServeisModifica
- Habitatge social.
- Sistema sanitari: hospitals, centres de salut...[8]
- Educació: col·legis, instituts i universitats.
- Recreació: parcs i jardins.
ReferènciesModifica
- ↑ «Infraestructura». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Vercher i Savall, Néstor. Finançament territorial i infraestructures de transport al País Valencià: Lògiques i resistències en el procés valencià de desenvolupament territorial. València: Universitat de València, 2015, p. 24-25. ISBN 9788437098012.
- ↑ L'Alemanya va privatitzar una gran part de les infraestructures i serveis sanitaris. La crisi del virus del corona ha ensenyat no per a tots és la millora solució: per a una empresa privada, el tractament d'un pacient amb covid-19 és menys rendible que una operació planificable. Vegeu:Palzer. «Corona: Stresstest für Krankenhäuser» (en alemany). tagesschau.de. [Consulta: 3 juny 2020]. i Richter-Kuhlmann, Eva «Privatisierung von Universitätskliniken: Keine tragfähige Lösung» (en alemany). Deutsches Ärzteblatt. Deutscher Ärzteverlag, 09-05-2008 [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ Sacrest i Martos, Clàudia «Polèmica pels 43.000 euros per pacient que la Generalitat pagarà a la sanitat privada». Diari de Girona [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «ACA: la privatització no és solució». Ecodiari, 13-09-2011.
- ↑ Castañer, Margarida. El planejament territorial a Catalunya a inici del segle XXI: una nova interpretació i projecció del país. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Societat Catalana d'Ordenació del Territori, 2012. ISBN 978-84-9965-121-7.
- ↑ «El futur de les infraestructures viàries». Àrea Metropolitana de Barcelona, 2019. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ Sanchez, Eva. «Infraestructures». Servei Català de la Salut. [Consulta: 3 juny 2020].
Enllaços externsModifica
- El «Cos de Coneixement sobre el Reglament d'Infraestructures» (BoKIR, segons el sigle anglès) es desenvolupat pel Centre d'Investigació en Utilitat Pública (PURC) de la Universitat de Florida, en col·laboració amb la Universitat de Tolosa, la Pontificia Universitat Catòlica, el Banc Mundial i un panell d'experts internacionals. Resumeix alguns dels millors reflexions sobre la política d'infraestructures: «Body of Knowledge on Infrastructure Regulation (BoKIR)» (en anglès).
- Llei de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis (pdf). Barcelona: Parlament de Catalunya, 18 de febrer de 2010, p. 84.
- «What is a megaproject» (en anglès). Universitat d'Aalborg.
- «Report Card History» (en anglès). American Society of Civil Engineers, s.d. [Consulta: 3 juny 2020].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Infraestructura |