Aigua potable

aigua apta per al consum humà

Aigua potable (del llatí: potabilis, derivatiu del verb potare= beure) és aigua que es pot beure o utilitzar per a la preparació dels aliments. La quantitat d'aigua potable necessària per mantenir una bona salut varia i depèn del nivell d'activitat física, l'edat, els problemes relacionats amb la salut i les condicions ambientals.[1][2] Aquells que treballen en un clima càlid, poden necessitar-se fins a 16 litres al dia.

L’aigua de l’aixeta és aigua potable subministrada a través d'una fontaneria interior per a ús domèstic a molts països.
Entre 1.000 i 2.000 milions de persones no tenen aigua potable segura. La imatge és de Mwamongu, Àfrica.

Normalment als països desenvolupats, l’aigua de l’aixeta compleix els estàndards de qualitat de l’aigua potable, tot i que només una petita proporció es consumeix o s’utilitza en la preparació d’aliments. Altres usos típics són el rentatge, lavabos i regadiu. Les aigües grises també es poden utilitzar per als lavabos o per al reg. El seu ús per al reg però pot estar associat a riscos.[3] L’aigua també pot ser inacceptable a causa de nivells de toxines o sòlids en suspensió.

A escala mundial, el 2015, el 89% de les persones tenien accés a l’aigua des d’una font adequada per beure, anomenada font d’aigua millorada.[3] A l’Àfrica subsahariana, l’accés a l’aigua potable oscil·lava entre el 40% i el 80% de la població. Prop de 4.200 milions de persones a tot el món tenien accés a l’aigua de l’aixeta, mentre que altres 2.400 milions tenien accés a pous o aixetes públiques. L'Organització Mundial de la Salut considera l'accés a aigua potable segura un dret humà bàsic.

Entre 1.000 i 2.000 milions de persones no tenen aigua potable segura,[4] un problema que causa 30.000 morts cada setmana.[5] Hi ha més gent que mor per la manca d'aigua que per la guerra, segons va dir el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, el 2010.[6]

Recursos hídricsModifica

 
Màquines expenedores d’ aigua potable a Tailàndia . Es ven un litre d’aigua potable (a l’ampolla del client) per 1 baht .

L’aigua cobreix aproximadament el 70% de la superfície terrestre, on aproximadament el 97,2% és salina, només el 2,8% dolça. L’aigua potable està disponible a gairebé totes les zones poblades de la Terra, tot i que pot ser costosa i el subministrament no sempre és sostenible. Les fonts on es pot obtenir aigua inclouen:

Les amenaces per a la disponibilitat de recursos hídrics inclouen l’escassetat d’ aigua, la contaminació de l'aigua, el conflicte hídric i el canvi climàtic.

Disponibilitat de l'aigua potableModifica

A gran part del món la humanitat no té un accés adequat a aigua potable segura i fan servir aigües en diferent grau de contaminació o que de manera natural resulten inadequades. A l'Àfrica només un 46% de la població té accés a l'aigua potable. Aquestes aigües no potables són vectors de múltiples malalties (sobretot la diarrea en infants) i de paràsits i són una de les principals causes de mort en aquests països. Un dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de les Nacions Unides (MDGs) és la sostenibilitat ambiental. El 2004, només el 42% de la població en zones rurals tenia accés a l'aigua potable.[7]

En zones d'agricultura intensiva sovint les aigües subterrànies estan contaminades per les dejeccions dels animals i la lixiviació profunda de plaguicides i agroquímics en general fins a convertir aquesta aigua subterrània en no-potable. Un cas especial és el dels nitrats que són molt solubles i es converteixen en nitrits encara més tòxics. També es poden donar vessaments al terra de productes industrials líquids o sòlids que la lixiviació farà arribar potser a les reserves subterànies d'aigua.

Les aigües no potables sovint tenen un ús adequat per a la irrigació o poden ser potabilitzades a baix cost. La desinfecció local per energia solar és eficient. També les plantes dessalinitzadores especialment les que usen osmosi inversa permeten potabilitzar grans quantitats d'aigua marina o salobre. En algunes zones, si es prenen les mesures higièniques adequades, es pot aprofitar l'aigua de pluja que llisca per la teulada recollida en cisternes que també serà aigua potable.

Percentatge de població amb accés a aigua potable segura (2000)[8]
Estat % Estat % Estat % Estat % Estat %
Albània 97   Algèria 89   Azerbaidjan 78   Brasil 87   Xile 93
Xina 75   Cuba 91   Egipte 97   Índia 84   Indonèsia 78
Iran 92   Iraq 85   Kenya 57   Mèxic 88   Marroc 80
Perú 80   Filipines 86   Sud-àfrica 86   Corea del Sud 92   Sudan 67
Síria 80   Turquia 82   Uganda 52   Veneçuela 83   Zimbabwe 83
Nota: segons dades d'UNICEF en els països desenvolupats l'accés a l'aigua potable és del 100%.

Característiques fisicoquímiquesModifica

 
Esquema sobre la potabilització de l'aigua al laboratori.

A Europa es calcula una despesa mitjana d'aigua potable d'entre 150 i 200 litres al dia encara que per a beure només és d'entre 2 i 3 litres. En el marc de la Unió Europea la Directiva marc de l'aigua estableix un marc dictant valors màxims i mínims per al contingut en minerals, de diferents ions com clorurs, nitrats, nitrits, amoni, calci, magnesi, fosfat, arsènic, trihalometans, etc., a més dels gèrmens patògens. Aquesta directiva ha estat transposada a la legislació espanyola, i les autoritats sanitàries han de vetllar pel seu compliment. El pH de l'aigua potable ha d'estar entre 6,5 i 8,5. En les aigües anomenades minerals o minero-medicinals els controls són més estrictes encara.

Els paràmetres per l'aigua potable fan incidència en dues categories: Química/física i microbiològica. Entre la primera categoria hi ha els paràmetres que inclouen els metalls pesants, compostos orgànics, sòlids en suspensió totals i terbolesa. Aquests paràmetres tendeixen a incidir en el risc de malalties cròniques, que per exemple poden produir els metalls pesants, tanmateix hi ha substàncies químiques com els nitrats/nitrits i l'arsènic que poden tenir un impacte més immediat. Els paràmetres físics afecten l'estètica i el gust i poden complicar l'eliminació dels microbis patògens.

Els paràmetres microbiològics inclouen bacteris coliformes, E. coli (que és un indicador de contaminació fecal), i patògens específics com el del còlera altres virus entèrics. També s'inclouen els oocists de protozous paràsits com Cryptosporidium sp., Giardia lamblia, Legionella,.[9] Es presta gran atenció als paràmetres microbians, ja que tenen un immediat risc per la salut.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Ann C. Grandjean. «3». A: Water Requirements, Impinging Factors, & Recommended Intakes. World Health Organization, agost 2004, p. 25–34.  This 2004 article focuses on the USA context and uses data collected from the US military.
  2. Exposure Factors Handbook: 2011 Edition. National Center for Environmental Assessment, setembre 2011. 
  3. 3,0 3,1 «Water Fact sheet N°391», juliol 2014. Arxivat de l'original el 5 juny 2015. [Consulta: 24 maig 2015].
  4. «Drinking-water». World Health Organization, març 2018. [Consulta: 23 març 2018].
  5. «Day by day they keep chipping away...». The Life Style Edit (TLSE), p. 7.
  6. «Unsafe water kills more people than war, Ban says on World Day». UN News, 22-03-2010.
  7. Africa and the Millennium Development Goals [www.un.org/millenniumgoals/docs/MDGafrica07.pdf]
  8. United Nations Childrens Fund (UNICEF). New York, NY. "Safe Drinking Water." Excerpt from "Progress since the World Summit for Children: A Statistical Review." September 2001.
  9. U.S. EPA. "Drinking Water Contaminants: Microorganisms."[Enllaç no actiu]

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aigua potable