Filipines

país d'Àsia

La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.[1] La seva capital és Manila.[2][3] Al nord, es troba separat de l'illa de Taiwan per l'estret de Luzón; a l'oest, es troba el mar de la Xina Meridional, també conegut com el mar de Filipines Occidental i Vietnam; al sud-oest, l'illa de Borneo; al sud, el mar de Célebes la separa d'altres illes d'Indonèsia, i a l'est limita amb el mar de Filipines.[4][3] La seva ubicació en el cinturó de foc del Pacífic i el seu clima tropical la converteixen en un lloc propens a terratrèmols i tifons.[5][6][2] El país és ric en recursos naturals i es troba en una de les zones amb major biodiversitat del món.[7][8][9] Està format per 7641 illes, que es classifiquen geogràficament en tres grups: l'illa de Luzón, el grup de les Bisayas i l'illa de Mindanao.[4]

Infotaula de geografia políticaFilipines
Republika ng Pilipinas (tl)
Pilipinas (tl) Modifica el valor a Wikidata
Bandera Escut d'armes
Bandera Escut d'armes

HimneLupang Hinirang Modifica el valor a Wikidata

Lema«Maka-Diyos, Maka-Tao, Makakalikasan at Makabansa» Modifica el valor a Wikidata
EpònimFelip II de Castella Modifica el valor a Wikidata
Localització
PHL orthographic.svg Modifica el valor a Wikidata
 12° N, 123° E / 12°N,123°E / 12; 123Coord.: 12° N, 123° E / 12°N,123°E / 12; 123

CapitalManila Modifica el valor a Wikidata
Població
Total109.035.343 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat317,47 hab/km²
Idiomafilipino
anglès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deÀsia Sud-oriental Modifica el valor a Wikidata
Superfície343.448 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar de la Xina Meridional, mar de les Filipines i mar de Cèlebes Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMont Apo (2.954 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixmar de les Filipines (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
AnteriorMancomunitat Filipina Modifica el valor a Wikidata
1565Capitania General de les Filipines
1903Govern Insular de les illes Filipines
1935Mancomunitat Filipina
4 juliol 1946Third Republic of the Philippines (en) Tradueix
Dia festiu
Organització política
Forma de governrepública Modifica el valor a Wikidata
Òrgan executiuGovern de les Filipines Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuCongrés de les Filipines Modifica el valor a Wikidata
• President Modifica el valor a WikidataRodrigo Duterte (30 juny 2016) Modifica el valor a Wikidata
Economia
Monedapeso filipí Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.ph Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+63 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències9-1-1 (Philippines) (en) Tradueix i 117 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísPH Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webgov.ph Modifica el valor a Wikidata
La Mare de Déu d'Antipolo.

Filipines té una població estimada de 104 milions d'habitants; a més, és el 12è país més poblat del món sense tenir en compte als 12 milions de filipins que viuen a l'estranger.[3][10][11] Diverses ètnies i cultures conviuen en les seves illes.[3][12] Catalogat com un país recentment industrialitzat, la seva economia continua el constant creixement que va iniciar des de la seva independència.[3][13] Les reformes econòmiques implementades a inicis del segle xxi van aconseguir que el sector serveis desplacés a l'agricultura com la principal activitat econòmica, i ara aporta més de la meitat del PIB.[14] No obstant això, encara enfronta diversos reptes en obres públiques: la falta de desenvolupament en el sector turístic, l'educació, l'atenció a la salut i el desenvolupament humà.

En temps prehistòrics, els negritos van ser alguns dels primers habitants de l'arxipèlag, seguits per onades successives de pobles austronèsics que van portar tradicions i costums de Malàisia, Índia i el món islàmic, mentre que el comerç va introduir alguns aspectes culturals xinesos.[15][16][17]

En 1521, l'arribada de l'explorador ibèric Fernando de Magallanes va marcar el començament d'una era d'influència i posterior domini espanyol.[18] Miguel López de Legazpi va establir el primer assentament espanyol a Filipines en 1565, amb la fundació de Cebú. En 1571, va fundar la ciutat de Manila, que es convertiria al centre administratiu i econòmic de l'Imperi espanyol a Àsia i port de partida del galeón de Manila amb destinació Acapulco.[19] Tres segles de colonització espanyola van donar lloc a una cultura hispano-asiàtica, que s'observa en l'art, música, gastronomia i costums de Filipines, i en la seva religió catòlica. També va sorgir una variant filipina de l'idioma espanyol, que es va estendre en la segona meitat del segle xix i primera del segle xx.

A la fi del segle xix, va esclatar la Revolució filipina, recolzada per Estats Units, i després la guerra hispà-nord-americana que va donar lloc a la cessió de les illes d'Espanya añs EUA el 1898. Les desavinences entre la nova República Filipina i els EUA van desembocar en la guerra filipino-estatunidenca que va acabar amb la victòria nord-americana en 1903. D'aquesta forma, els Estats Units va reemplaçar a Espanya com a potència dominant.[20][21] A excepció del període d'ocupació japonesa, els nord-americans van mantenir la sobirania sobre les illes fins al final de la Segona Guerra Mundial el 1946. Des de la independència, el país va travessar diverses crisis polítiques que van servir per definir les característiques d'una república constitucional.[4][22][23]

El llegat dels diferents períodes històrics es reflecteix en l'actual cultura del país, que és una combinació de l'indígena prehispànica amb elements xinesos i la cultura hispànica, a causa de tres segles de presència espanyola. Aquesta cultura mestissa està present en la gastronomia, en la música, els balls i l'art filipí. El caràcter hispànic és més evident en la seva religió catòlica, en el seu llegat arquitectònic, sobretot les esglésies i cases d'estil colonial i en molts topònims del país, i en noms i cognoms.[24] L'herència d'Estats Units perdura en l'idioma anglès i en una major afinitat amb la cultura popular.

HistòriaModifica

Article principal: Història de les Filipines

Abans que els europeus arribessin a l'illa, els habitants ja mantenien relacions comercials amb Indonèsia i Xina. El primer europeu que va arribar a Filipines fou Fernão de Magalhães. Espanya (1565-1898) i els Estats Units (1898-1946) van colonitzar el país i han significat les majors influències sobre la cultura filipina.[25]

Librada Avelino fou una pionera educadorafeminista i defensora dels drets humans a les Filipines.

GeografiaModifica

Article principal: Geografia de les Filipines

Les Filipines són un arxipèlag de 7.641 illes,[26][27] amb una extensió total d'aproximadament 300.000 km² i una població de 86.241.697 habitants (2004).[28] Habitualment les illes es divideixen en tres grans grups: Luzon (que inclou l'illa homònima, la més gran de les Filipines, i d'altres entre les quals destaquen Palawan, Mindoro i Masbate), les Visayas (que inclou, de major a menor, les illes de Negros, Samar, Leyte, Panay, Cebú, Bohol i altres de menors) i Mindanao (l'altra gran illa filipina, que inclou també l'arxipèlag de Sulu).

El port de Manila, a l'illa de Luzon, és la capital del país i el centre d'una gran àrea metropolitana de més de deu milions d'habitants que inclou, entre d'altres, Quezon City, l'antiga capital (1948-1976). També són importants Davao, a l'illa de Mindanao, amb més d'un milió d'habitants, i Cebú, a l'illa homònima, amb uns 750.000.

El clima és càlid, humit i tropical, amb una temperatura mitjana anual de 26.5 °C.

La majoria de les illes, muntanyoses, solien estar cobertes de boscos tropicals i són d'origen volcànic. La màxima altitud és el mont Apo, a Mindanao, amb 2.954 m. Molts dels volcans del país, com ara el Pinatubo, són actius. El país es troba al cinturó de tifons del Pacífic occidental i és castigat per una mitjana de dinou cada any.

El país té diversos mars interiors com el mar de Luzon, el mar de Sulu, el mar de Bohol i el mar de Mindanao.

LlengüesModifica

La constitució de 1987, declara idioma nacional el filipí, mentre considera idiomes oficials el filipí i l'anglès.

Les llengües regionals són considerades llengües oficials auxiliars a les respectives regions. L'espanyol i l'àrab s'usen de "forma voluntària i opcional" però no tenen la condició d'idioma oficial.

Subdivisió administrativaModifica

La divisió administrativa de primer nivell està composta per 79 províncies, 34 ciutats i 1 municipi que no pertanyen a cap província.

La divisió administrativa de segon nivell està composta per 117 ciutats i 1.501 municipis.

La divisió administrativa de tercer nivell està composta de 41.982 barangays, que són l'ens local de rang inferior, equivalent a un poble o un barri, segons els casos.

Les províncies s'agrupen en regions (17), que no disposen de govern propi excepte la Regió Autònoma del Mindanao Musulmà. Aquestes regions componen els tres grups d'illes de l'arxipèlag: Luzon, Visayas i Mindanao.

LuzonModifica

Regió Capital Províncies (Pr.) i ciutats independents (C.) Població (2007) Superfície Densitat
NCR Regió de la Capital Nacional Manila C: Kalookan, Las Piñas, Makati, Malabon, Mandaluyong, Manila, Marikina, Muntinlupa, Navotas, Parañaque, Pasay, Pasig, Pateros, Quezon, San Juan, Taguig, Valenzuela. 11.566.325 638,6 18.113,4
CAR Regió Administrativa de la Cordillera Baguio Pr: Abra, Apayao, Benguet, Ifugao, Kalinga, Mountain.
C: Baguio.
1.520.847 18.293,7 83,1
I Regió d'Ilocos San Fernando (La Union) Pr: Ilocos Nord, Ilocos Sud, La Union, Pangasinan. 4.546.789 12.480,2 354,1
II Vall de Cagayan Tuguegarao Pr: Batanes, Cagayan, Isabela, Nueva Vizcaya, Quirino. 3.051.487 26.837,7 113,7
III Luzon Central San Fernando (Pampanga) Pr: Aurora, Bataan, Bulacas, Nueva Ecija, Pampanga, Tarlac, Zambales.
C: Angeles, Olongapo.
9.709.177 21.470,3 452,2
IV-A CALABARZON Calamba Pr: Batangas, Cavite, Laguna, Quezon, Rizal.
C: Lucena.
11.757.755 16.228,6 724,5
IV-B MIMAROPA Calapan Pr: Marinduque, Mindoro Occidental, Mindoro Oriental, Palawan, Romblon.
C: Puerto Princesa.
2.559.791 27.456,1 93,2
V Regió de Bicol Legazpi Pr: Albay, Camarines Nord, Camarines Sud, Catanduanes, Masbate, Sorsogon.
C: Naga.
5.106.160 17.632,5 289,6
LUZON 49.818.331 141.397,7 352,3

VisayasModifica

Regió Capital Províncies (Pr.) i ciutats independents (C.) Població (2007) Superfície Densitat
VI Visayas Occidentals Iloilo Pr: Aklan, Antique, Capiz, Guimaras, Iloilo, Negros Occidental.
C: Bacolod, Iloilo.
6.843.643 20.223,3 338,4
VII Visayas Centrals Cebú Pr: Bohol, Cebú, Negros Oriental, Siquijor.
C: Cebú, Lapu-Lapu, Mandaue.
6.400.698 14.951,5 428,1
VIII Visayas Orientals Tacloban Pr: Biliran, Leyte, Leyte Meridional, Samar, Samar Septentrional, Samar Oriental.
C: Ormoc, Tacloban.
3.915.140 21.431,7 182,7
VISAYAS 17.159.481 56.606,5 303,1

MindanaoModifica

Regió Capital Províncies (Pr.) i ciutats independents (C.) Població (2007) Superfície Densitat
IX Península de Zamboanga Pagadian Pr: Zamboanga del Norte, Zamboanga del Sur, Zamboanga Sigubay.
C: Isabela, Zamboanga.
3.230.094 14.670,0 220,2
X Mindanao Septentrional Cagayan de Oro Pr: Bukidnon, Camiguin, Lanao del Nord, Misamis Occidental, Misamis Oriental.
C: Cagayan de Oro, Iligan.
3.952.437 17.133,7 230,7
XI Regió de Davao Davao Pr: Vall de Compostela, Davao del Norte, Davao del Sur, Davao Oriental.
C: Davao.
4.159.469 19.672,1 211,4
XII SOCCSKSARGEN Koronadal Pr: Cotabato, Sarangani, Cotabato del Sur, Sultan Kudarat.
C: General Santos.
3.830.500 18.753,7 204,3
XIII Caraga Butuan Pr: Agusan del Norte, Agusan del Sur, Illes Dinagat, Surigao del Norte, Surigao del Sur.
C: Butuan.
2.293.346 19.649,3 116,7
ARMM Regió Autònoma del Mindanao Musulmà Cotabato Pr: Basilan, Lanao del Sur, Maguindanao, Sulu, Tawi-Tawi.
C: Cotabato.
4.120.795 12.695,0 324,6
MINDANAO 21.586.641 102.749,9 210,1

EconomiaModifica

Article principal: Economia de les Filipines

Havent estat el país més desenvolupat d'Àsia immediatament després de la Segona Guerra Mundial, amb els anys va caure en una forta crisi de la qual està intentant sortir tot just ara, amb un creixement econòmic moderat, gràcies als diners que envia la gran força de treball filipina emigrada a l'estranger i al boom de les tecnologies de la informació i la comunicació. Els principals problemes del país són el moviment separatista musulmà al sud de Mindanao, les revoltes de signe comunista a les àrees rurals (New People's Army, o Nou Exèrcit del Poble), les polítiques governamentals històricament inconsistents i una forta degradació del medi ambient a causa de la desforestació i la contaminació marina i litoral.

DemografiaModifica

El país està superpoblat, a causa d'una alta taxa de naixements, molt més elevada que la de mortalitat i que fins no fa gaire era la més alta d'Àsia. El govern i l'Església catòlica s'han enfrontat sobre les possibles solucions al problema, amb mètodes artificials (anticonceptius, esterilització, etc.) i naturals (abstinència i espaiament de les relacions) respectivament.

Les illes són, juntament amb el Timor Oriental, una de les dues nacions predominantment catòliques del sud-est d'Àsia, i una de les més occidentalitzades, una barreja única entre Orient i Occident.

ReferènciesModifica

  1. «Filipines | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 octubre 2018].
  2. 2,0 2,1 Biblioteca del Congreso. «Country Profile: Philippines» (PDF) (en anglès). LOC.gov, 2006. [Consulta: 22 juliol 2011].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 CIA. «Philippines» (en anglès). The World Factbook, 2011. [Consulta: 20 juliol 2011].
  4. 4,0 4,1 4,2 Gobierno de Filipinas. «General Information» (en anglès). Gov.ph, 2007. Arxivat de l'original el 22 d'octubre de 2007. [Consulta: 20 juliol 2011].
  5. La Putt, Juny P. «The 1990 Baguio City Earthquake» (en anglès). City of Pines.com, 2003. [Consulta: 22 juliol 2011].
  6. Instituto Nacional de Informática de Japón. «デジタル台風:月ごとの台風経路図(台風進路図)» (en japonés). NII.ac.jp, 2010. [Consulta: 22 juliol 2011].
  7. «Natural Resources and Environment in the Philippines» (en anglès). eTravel Pilipinas.com, 2008. Arxivat de l'original el 22 de gener de 2009. [Consulta: 22 juliol 2011].
  8. Chanco, Boo. «The Philippines Environment: A Warning» (en anglès). The Philippine Star, 07-12-1998. Arxivat de l'original el 17 de juliol de 2011. [Consulta: 22 juliol 2011].
  9. Williams, Jann, Cassia Read, Tony Norton, Steve Dovers, Mark Burgman, Wendy Proctor y Heather Anderson «Biodiversity Theme Report» (en anglès). CSIRO on behalf of the Australian Government Department of the Environment and Heritage, 2001 [Consulta: 22 juliol 2011].
  10. Oficina Nacional de Estadísticas. «The 2010 Census of Population and Housing Reveals the Philippine Population at 92.34 Million» (en anglès). Census.gov, 2006. [Consulta: 18 desembre 2012].
  11. Collymore, Yvette. «Rapid Population Growth, Crowded Cities Present Challenges in the Philippines» (en anglès). Population Reference Bureau.org, junio 2003. Arxivat de l'original el 16 de febrer de 2007. [Consulta: 22 juliol 2011].
  12. Oficina Nacional de Estadísticas. «The Philippines in Figures 2009» (PDF) (en anglès). Census.gov, 2009. Arxivat de l'original el 2 de febrer de 2014. [Consulta: 26 gener 2014].
  13. Fondo Monetario Internacional. «Philippines» (en anglès). IMF.org, 2016. [Consulta: 1r maig 2017].
  14. Junta Nacional de Coordinación Estadística. «Third Quarter 2009 Gross National Product and Gross Domestic Product by Industrial Origin» (en anglès). NSCB.gov.ph. Arxivat de l'original el 29 de juny de 2011. [Consulta: 22 juliol 2011].
  15. (Scott 1984, p. 138)
  16. (Ring, Salkin & La Boda 1996)
  17. (Agoncillo 1990, p. 22)
  18. Zaide, Gregorio F. and Sonia M. Zaide. Philippine History and Government (en anglès). 6ª. All-Nations Publishing Company, 2004. 
  19. Joaquin, Nick. Culture and History: Occasional Notes on the Process of Philippine Becoming (en anglès). Manila: Solar Publishing, 1988. 
  20. (Price 2002)
  21. Gates, John M.. «The Pacification of the Philippines». A: The U.S. Army and Irregular Warfare (en anglès), noviembre de 2002. 
  22. Gargan, Edward A. «Last Laugh for the Philippines; Onetime Joke Economy Avoids Much of Asia's Turmoil» (en anglès). New York Times, 11-12-1997. [Consulta: 20 juliol 2011].
  23. (Chandler & Steinberg 1987)
  24. (Dumont 1992)
  25. «Philippines | History, Map, Flag, Population, Capital, & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 juny 2019].
  26. «Administrator Tiangco welcomes 2017». National Mapping and Resource Information Authority (NAMRIA). [Consulta: 15 novembre 2017].
  27. «Namria ‘discovers' 400 previously ‘unknown' PHL islands using IfSAR». BusinessMirror, 10-02-2016 [Consulta: 12 febrer 2016].
  28. «Filipinas - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 24 juny 2019].