El cebuà, també conegut com a sugbuanon o cebuano, és una llengua que pertany a la família austronèsia, dins de la branca occidental malaiopolinèsia i del grup visayo (Binisayâ). És parlada a les Filipines per vora 18.000.000 de persones. És el segon idioma més parlat del país.[1] El nom prové del nom de l'illa filipina de Cebú. Se li ha donat el codi de tres lletres ISO 639-2 'ceb', però no té codi de dues lletres ISO 639-1.

Infotaula de llenguaCebuà
Sugboanon
EpònimIlla de Cebú Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants31 milions
Parlants nadius15.900.000 Modifica el valor a Wikidata (2019 Modifica el valor a Wikidata)
Rànquing62
Oficial aCap país
Autòcton deVisayas centrals i parts de Mindanao
EstatFilipines
Distribution of cebuano language.png
Classificació lingüística
llengua humana
llengües austrotai
llengües austronèsiques
llengües malaiopolinèsies
llengües filipines
llengües grans filipines centrals
llengües filipines centrals
llengües bisayas Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióNo és regulat
Codis
ISO 639-2ceb
ISO 639-3ceb
SILCEB
Glottologcebu1242 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere31-CKG-p Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueceb Modifica el valor a Wikidata
ASCL6502 Modifica el valor a Wikidata
IETFceb Modifica el valor a Wikidata

El cebuà és la llengua nadiua dels habitants de Cebú, de Bohol, de la part oriental de l'illa de Negros i de l'occidental de Leyte i Biliran, del sud de Masbate i de la major part de Mindanao. També es parla en algunes parts de Samar. Fins als anys 1980, el cebuà sobrepassava el tagal en nombre de parlants. El dialecte utilitzat a Bohol és conegut com el boholà o boholano i a vegades es considera un idioma separat.

El cebuà va ser molt influenciat pel castellà durant el període de colonialisme de 1565 a 1898. Amb l'arribada dels colons castellans, per exemple, es va introduir un sistema d'escriptura basat amb el llatí juntament amb una sèrie de préstecs del castellà [2]

NombresModifica

Nombre Nadiu cebuà derivat castellà
0 walà nulo, sero
1 usá uno
2 duhá dos
3 tuló tres
4 upát kwatro
5 limá singko
6 unóm séys
7 pitó siyete
8 waló otso
9 siyám nwebe
10 napúlu, pulò diyés
11 napúlu'g usá onse
12 napúlu'g duhá dose
13 napúlu'g tuló trese
14 napúlu'g upát katórse
15 napúlu'g limá kinse
16 napúlu'g unóm diyesiséys
17 napúlu'g pitó diyesisiyete
18 napúlu'g waló diyesiyotso
19 napúlu'g siyám diyesinwebe
20 kaluháan (kaduháan) beynte
21 kaluháag usá beyntiwuno
22 kaluháag duhá beyntidos
23 kaluháag tuló beyntitres
24 kaluháag upát beyntikwatro
25 kaluháag limá beyntisingko
30 katló-an (katuló-an) treynta
40 kap-atan (kaupátan) kwarénta
50 kalím-an (kalimá-an) sinkwénta
60 kan-uman (ka-unóman) sesenta
70 kapitó-an seténta
80 kawaló-an otsénta
90 kasiyáman nobénta
100 usá ka gatós siyén, siyento
200 duhá ka gatós dosiyéntos
300 tuló ka gatós tresiyéntos
400 upát ka gatós kwatrosiyéntos
500 limá ka gatós kiniyéntos
1,000 usá ka libo mil
5,000 limá ka libo singko mil
10,000 usá ka laksà, napulò ka libo diyes mil
50,000 limá ka laksà, kalím-an ka libo singkwenta mil
100,000 napulò ka laksà, usá ka gatós ka líbo siyén mil
1,000,000 usá ka yukót milyón
1,000,000,000 usá ka wakát bilyón (mil milyones)
 
Cebuà.

ExemplesModifica

  • Sóc en Miguel de Guia. - Ako si Miguel de Guia.
  • Puc fer una pregunta? - "Mahimo bang mangutana?" o "Puwede 'ko mangutana?"
  • Com estàs? - Kumusta ka?
  • Bé. (Estic bé.) - Maayo.
  • Quants anys tens? - Pila'y imong idad?
  • Quant? - "Pila?" o "Tag-pila?"
  • Quants? - Pila?
  • No ho sé. - "Wala ko kahibalo" o "Ambut".
  • Bon dia! - Maayong adlaw!
  • Bona tarda! - "Maayong hapon!" o "Maayong Palis!"
  • Bona nit! - Maayong gabii!
  • Qui és vostè? - "Kinsa ka?" (informal)
  • A on va vostè? - Asa ka padulong?
  • On és el bany? - Asa man ang CR (banyo)?
  • On és el seu bany? - Asa man ang CR (banyo) 'ninyo?
  • Com es diu? - Unsay ngalan nimo?
  • On és el mercat? - Asa man ang merkado?
  • Voldria comprar això. - Paliton na nako.
  • Voldria aquests dos. - Gusto ko ug duha ana.
  • Hola, el meu nom és Joan. - "Kumusta. Joan akong ngalan". o, "Ako si Joan"
  • Sí. - Oo.
  • No. - Dili.

ReferènciesModifica

  1. Philippine Census, 2000. Table 11. Household Population by Ethnicity, Sex and Region: 2000
  2. «Cebuano». Arxivat de l'original el 7 abril 2015.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cebuà
Hi ha una edició en cebuà
de la Viquipèdia