Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia. Aquest estat fou el successor del Comtat de Savoia i el predecessor del Regne de Sardenya-Piemont, al seu torn embrió del Regne d'Itàlia.
| Duché de Savoie (fr) Ducato di Savoia (it) vojvodinja Savoje (sl)  | ||||
| Tipus | estat històric | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Capital | Chambèri (1416–1563) Torí (1563–) | |||
| Població humana | ||||
| Idioma oficial | llatí francès | |||
| Religió | catolicisme | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Dades històriques | ||||
| Anterior | ||||
| Creació | 1416 | |||
| Dissolució | 23 abril 1860 | |||
| Següent | Regne de Sardenya-Piemont | |||
| Organització política | ||||
| Forma de govern | monarquia | |||
Situació geogràfica
modificaEl Ducat de Savoia s'estenia en una àmplia zona a cavall entre les actuals França i Itàlia. La capital, Chambéry, estava a l'actual departament francès de la Savoia, d'on era originària la família. Així mateix va englobar les terres de l'actual Alta Savoia a França i les zones italianes de la Vall d'Aosta i del Piemont, i va arribar a aconseguir una sortida al mar gràcies a l'adquisició el 1388 del Comtat de Niça. Al Piemont els límits del ducat estaven menys marcats, i es van mantenir contínues guerres amb els Visconti i els Anjou pel control del Marquesat de Montferrat i Saluzzo.
El 1418 Amadeu VIII aconseguí la sobirania total sobre les ciutats de Torí i Pinerolo, de manera que es va traslladar el centre de gravetat del mateix ducat cap a la península Itàlica, i el 1562 la capital va passar a ser la ciutat de Torí.
Creació
modifica
El 19 de febrer de 1416 l'emperador Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic concedí el títol de Ducat de Savoia a l'antic Comtat de Savoia. D'aquesta manera, el territori va assolir una autonomia política sense precedent en qualsevol territori del Sacre Imperi Romanogermànic. A partir d'aquells moments els successors d'Amadeu VIII, titular de la dinastia Savoia, utilitzaran, a més del títol de comte, el títol de duc de Savoia.
El 1536 fou ocupat per Francesc I de França, moment en el qual mantingué una independència formal però en el qual se'n reordenà la política interna, per exemple amb la concessió d'un parlament amb seu a la ciutat de Chambéry. El 1559, amb el Tractat de Cateau-Cambresis, s'acabà l'ocupació francesa i el parlament es convertí en un senat. El 1601, arran d'un conflicte de tretze anys amb el Regne de França, Carles Manuel I de Savoia va donar als territoris de Bresse, Bugey, Valromey i Gex a Enric IV de França a canvi del marquesat de Saluzzo.
El 1630 es produí una nova ocupació francesa, obligant els ducs de Savoia a cedir la fortalesa de Pinerolo a França mitjançant la signatura del Tractat de Cherasco de 1631. Rebutjada una aliança amb França, el Ducat de Savoia fou ocupat novament entre 1690 i 1696, així com entre 1703 i 1713.
Conversió en reialme
modificaEn finalitzar la Guerra de Successió Espanyola, i amb la signatura del Tractat d'Utrecht l'any 1713, el Ducat de Savoia va recuperar les seves possessions originals i va rebre el Regne de Sicília; d'aquesta manera, Víctor Amadeu II de Savoia va ser nomenat rei de Sicília l'any 1713.[1]
El 1720, després de la Guerra de la Quàdruple Aliança, el duc va bescanviar el Regne de Sicília amb l'Imperi austríac a canvi del Regne de Sardenya, i per aquesta via es va conformar a partir d'aquell moment el nou Regne de Sardenya-Piemont.
Cessió a França
modificaEntre 1792 i 1814 el Ducat fou ocupat per la França Revolucionària, i el 1860 a conseqüència del suport francès a la unificació italiana la regió històrica de la Savoia fou cedida al Segon Imperi Francès de Napoleó III, creant els actuals departaments de Savoia i l'Alta Savoia.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Alcoberro, Agustí «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.
