Francesc I de França

Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).

Infotaula de personaFrancesc I de França
François Ier Louvre.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) François Ier Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 setembre 1494 Modifica el valor a Wikidata
Cognac Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 1547 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Rambouillet Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Malaltia Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturabasílica de Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
  Rei de França
1 de gener de 1515 – 31 de març de 1547(1547-03-31) (als 32 anys)
  Duc de Milà
1515 – 1525
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteBatalla de Marignano i batalla de Pavia Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc
Comte Modifica el valor a Wikidata
DinastiaRegne de França Dinastia Valois
CònjugeClàudia, Duquessa de Bretanya
Elionor d'Habsburg
ParellaAnne de Pisseleu Modifica el valor a Wikidata
FillsLluïsa de França
Carlota de França
Francesc III de Bretanya
Enric II de França
Magdalena, Reina d'Escòcia
Carles II d'Orleans
Margarida, Duquessa de Savoia
ParesCarles, comte d'Angulema
Lluïsa de Savoia
GermansMargarida d'Angulema i Jeanne d'Angoulême (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Renaixement francès
Franco-Ottoman alliance (en) Tradueix
Massacre of Mérindol (en) Tradueix
1494 (Gregorià)- 1559 (Gregorià)Guerres d'Itàlia
7 juny 1520- 20 juny 1520Camp de la tela d'or
18 octubre 1685edicte de Fontainebleau Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
King Francis I Signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Coat of arms of France 1515-1578.svg

Find a Grave: 21073 Modifica el valor a Wikidata

FamíliaModifica

 
Francesc I de França, pintura anònima, cap al 1515, Chantilly, Museu Condé.

Fou el fill del duc d'Angulema (Carles I d'Angulema, comte d'Angulema) i va heretar el tron del seu cosí Lluís XII a l'any 1515, el qual era el pare de la seva muller. Era nét per línia paterna de Joan I d'Angulema i Margarida de Rohan, i per línia materna del duc Felip II de Savoia i Margarida de Borbó.

L'educació que va rebre Francesc, va ser gràcies a la seva mare Lluïsa de Savoia, la qual li va ensenyar italià i espanyol amb l'ajuda de llibres i fomentant la lectura al seu fill.

Es va casar el 8 de maig de 1515 a Saint-Germain-en-Laye amb la princesa i duquessa de Bretanya Clàudia de França, filla del rei Lluís XII de França i Anna de Bretanya, cosa que va crear una connexió entre França i Bretanya. D'aquesta unió nasqueren:

El 5 d'agost de 1530 es casà, en segones núpcies, a l'abadia de Veien amb Elionor d'Habsburg, filla primogènita dels reis Felip I de Castella i Joana I de Castella. D'aquesta unió no tingueren fills.

Ascens al tronModifica

En virtut de la Llei Sàlica vigent al Regne de França Francesc I fou promès a Clàudia de França com a descendent directe per línia masculina més proper al rei Lluís XII de França, convertint-se així en delfí. A la mort del rei francès el 1515 Francesc I fou escollit rei, iniciant així la Branca Valois-Angulema.

 
Desembarcament de Francesc I al port de València. Pintura realitzada al 1876 pel pintor valencià Ignasi Pinazo.

Al capdavant d'un exèrcit de 40.000 homes va marxar cap a Itàlia per continuar les anomenades Guerres d'Itàlia, obtenint una destacada victòria en la batalla de Marignano. Aquesta victòria segellava el seu poder i glòria, però no impedia estar a l'altura del seu gran rival de l'època, Carles I de Castella.

Francesc I va ser vençut i fet presoner a la Batalla de Pavia el 1525, veient-se obligat a firmar el Tractat de Madrid de 1526. El 1529 hagué de firmar una nova pau, la Pau de Cambrai, que acabà de ratificar la pau anterior.

Posteriorment el 1538 es va firmar la Treva de Niça, fins que el 1542 esclatà una nova guerra (Guerra d'Itàlia de 1542–46)[1] que amenaçà Perpinyà,[2] guerra que es va tancar el 1544 amb la Pau de Crepy després de posar fi a les lluites entre Carles I de Castella i Francesc I, que s'aliaren contra els otomans.[3]

Rei renaixentistaModifica

Francesc I era un gran esportista, aficionat a la caça i als torneigs, però a l'hora era un gran defensor dels artistes i intel·lectuals de l'època. Aquest rei va implantar el Regne de França les bases de l'absolutisme monàrquic, sense convocar els Estats Generals. Fou, així mateix, un gran protector de les ciències i les arts fundant el Col·legi de França i la Impremta Reial. Així mateix va iniciar la construcció del museu del Louvre. Francesc I va convèncer el mateix Leonardo da Vinci perquè abandona Itàlia i s'instal·lés en França.

Durant el seu regnat va iniciar-se les manifestacions d'intolerància vers a Hugonots francesos, que seria l'origen de les futures Guerres de religió. Francesc I va morir el 1547 a Rambouillet, sent enterrat a la Catedral de Saint-Denis.

Gràcies a Francesc I, la cort va adquirir la importància en l'espai de poder, un lloc marcat pel luxe i la generositat del rei, on hi havia una noblesa d'influència política, però allunyada de tota temptació d'autonomia. Lloc on participava gent com Bonnivet, Chabot i Ana Montmorency i membres de la família real com la seva germana i la seva mare (Margarida d'Angulema i LluÏsa de Savoia, respectivament).

Política exteriorModifica

Respecte a la política exterior, va estar marcada per l'enfrontament amb els Habsburg, les quals tenen els territoris al voltant de la monarquia francesa. La lluita per l'hegemonia d'Itàlia va continuar i la van continuar els seus predecessors.

A més a més, va tenir quatre guerres amb Carles V, el qual era el seu rival per excel·lència, ja que tenien unes ideologies polítiques bastant diferents però també per les possessions territorials d'Hamburg.

La primera guerra, la qual va ser iniciada el 1521 i finalitzada el 1526 a causa de disputes territorials a Navarra i a Itàlia. Els francesos van atacar Flandes i mentre que Carles V ocupava Milà. Tot va acabar amb la derrota de Pavia, on Francesc I va acabar empresonat i va ser traslladat a Madrid, Barcelona i València, entre d’altres. El desenllaç final va ser quan Francesc I va signar per tal de renunciar a Nàpols, Gènova i cedia la Borgonya, un tractat amb unes condicions que més tard, quan va quedar en llibertat, va trencar.

A continuació, la segona guerra va ser del 1526 al 1529 on Francesc es va reunir amb la Lliga de Cognac (o la Lliga Clementina) conjuntament amb Venècia, Florència, Milà, Anglaterra i el papa Clemente VII. El fet més important i el que va fer esclatar una nova guerra, va ser el saqueig a Roma per banda de les tropes imperials. Francesc va haver de renunciar a intervenir en Itàlia per la pau de Cambray (o més conegut com la pau de les dames) i el seu adversari va renunciar a les seves prestacions sobre Borgonya.

La tercera guerra va tenir lloc entre els anys 1536 i 1538 i va sorgir a partir de l'annexió de Milà per Carles V, a la que Francesc I (aliat amb els protestants alemanys) va respondre envaint Savoia, fins que va arribar el seu final amb la treva de Niça.

Per últim, la quarta guerra va començar el 1542 i va finalitzar al 1544, quan va aconseguir l'aliança amb l'imperi Turc, Suècia i Dinamarca, a l'hora que Carles V obtenia l'aliança amb Enrique VIII d'Anglaterra. Van arribar a amenaçar Paris, però tot va finalitzar amb la batalla de Cerisoles i van poder firmar la Pau de Crépy. Francesc I va tenir un fill, Enrique II de França, el qual a partir de la mort del seu pare va continuar l'enfrontament amb Carles V i també amb Felipe II d'Espanya.

ReferènciesModifica

  1. Jedin, Hubert. A History of the Council of Trent (en anglès). vol.1. B. Herder Book Co., 1957, p. 456. 
  2. Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. vol.1. Alpha, 1963, p. 895. [Enllaç no actiu]
  3. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. Edicions Pàtria, 1934, p. 592. 


Precedit per:
Carles I
Comte d'Angulema
14961515
Succeït per:
reversió a la Corona
Precedit per:
Nova creació (Lluís II)
Duc de Valois
14981515
Succeït per:
reversió a la Corona
Precedit per:
Maximilià Sforza
Duc de Milà
15151521
Succeït per:
Francesc II Sforza
Precedit per:
Lluís XII el Pare del Poble
Rei de França
15151547
Succeït per:
Enric II
Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos
del 987 a 1870
987 996 1031 1060 1108 1137 1180 1223 1226
   Hug Capet Robert II Enric I Felip I Lluís VI Lluís VII Felip II Lluís VIII   
1226 1270 1285 1314 1316 1316 1322 1328 1350
   Lluís IX Felip III Felip IV Lluís X Joan I Felip V Carles IV Felip VI   
1350 1364 1380 1422 1461 1483 1498 1515 1547 1559
   Joan II Carles V Carles VI Carles VII Lluís XI Carles VIII Lluís XII Francesc I Enric II   
1559 1560 1574 1589 1610 1643 1715 1774 1792
   Francesc II Carles IX Enric III Enric IV Lluís XIII Lluís XIV Lluís XV Lluís XVI   
1792 1804 1814 1824 1830 1848 1852 1870
     -   Napoleó I Lluís XVIII Carles X Lluís Felip I - Napoleó III   

Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte