Setge de Perpinyà (1542)
El Setge de Perpinyà de 1541 fou una de les batalles de la quarta guerra entre el Regne de França i les Espanyes del segle xvi.
| Guerra d'Itàlia de 1542–46 | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Perpinyà (1542) Setge de Perpinyà (1542) (Catalunya) | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 1542 | ||
| Coordenades | 42° 51′ 55″ N, 2° 53′ 44″ E / 42.86528°N,2.89556°E | ||
| Lloc | Perpinyà | ||
| Resultat | Victòria hispànica | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
.svg){kind=small}
Antecedents modifica
Durant el segle xvi es van lliurar diferents guerres entre l'imperi de Carles V i el Regne de França per establir la preeminència a Europa. El 1542, Francesc I de França preparava la guerra contra Carles V, amb una aliança amb l'Imperi Otomà, Dinamarca i Suècia, i Francesc I de França va preparar cinc exèrcits, un dels quals havia d'atacar[1] el Rosselló i va acordar amb Solimà I el Magnífic l'obertura dels ports de Marsella i Toló a les flotes otomanes, i les flotes turques podien castigar el litoral català des de més a prop.[2]
El setge modifica
El delfí de França i Claude d'Annebault van assetjar Perpinyà amb 40.000 peons, 2.000 homes d'armes i 2.000 genets de cavalleria lleugera.[1] L'enginyer que dirigia el setge, Girolamo Marini va ignorar els informes i va concentrar els atacs en un punt fort de la muralla, i l'avanç en els treballs s'allargà un mes, mentre les tropes havien d'acampar en un terreny moll per les pluges de la tardor.[3]
Les tropes imperials comandades pels capitans Cervellon i Machichaco,[4] que en una sortida van inutilitzar l'artilleria francesa que atacava les muralles, van resistir fins a l'arribada de l'exèrcit de Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, duc d'Alba, i el sometent aixecat a Catalunya,[5] cosa que provocà la retirada del delfí de França.[5]
Conseqüències modifica
El 1544 la Pau de Crepy, que va posar fi a les lluites entre Carles I de Castella i Francesc I, els quals es van aliar[6] contra els otomans. Les naus otomanes van tornar a Constantinoble, tot vorejant i saquejant les costes italianes.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. Edicions Pàtria, 1934, p. 591.
- ↑ Knecht, Robert J. Renaissance Warrior and Patron: The Reign of Francis I (en anglès). Cambridg: Cambridge University Press, 1994, p. 479. ISBN 0-521-57885-X.
- ↑ Duffy, Christopher. Siege Warfare: The Fortress in the Early Modern World 1494-1660 (en anglès). Routledge, 2013. ISBN 1136607862.
- ↑ Lucas Alamán, Diccionario universal de historia y de geografía
- ↑ 5,0 5,1 Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. vol.1. Alpha, 1963, p. 895.[Enllaç no actiu]
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. Edicions Pàtria, 1934, p. 592.