Obre el menú principal

El Setge de Perpinyà de 1541 fou una de les batalles de la quarta guerra entre el Regne de França i les Espanyes del segle xvi.

Infotaula de conflicte militarSetge de Perpinyà (1542)
Guerra d'Itàlia de 1542–46
Setge de Perpinyà (1542) (Catalunya)
Setge de Perpinyà (1542)
Setge de Perpinyà (1542)
Setge de Perpinyà (1542) (Catalunya)
Coord.: 42° 51′ 55″ N, 2° 53′ 44″ E / 42.86528°N,2.89556°E / 42.86528; 2.89556
Tipus setge
Data 1542
Coordenades 42° 51′ 55″ N, 2° 53′ 44″ E / 42.86527778°N,2.89555556°E / 42.86527778; 2.89555556
Lloc Perpinyà
Resultat Victòria hispànica
Bàndols
Estendard reial de França Regne de França Sacre Imperi Romanogermànic Sacre Imperi
Comandants en cap
Estendard reial de França Enric, delfí de França Sacre Imperi Romanogermànic Fernando Álvarez
Forces
40.000 peons
2.000 homes d'armes
2.000 cavalleria lleugera
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

Durant el segle xvi es van lliurar diferents guerres entre l'imperi de Carles V i el Regne de França per establir la preeminència a Europa. La quarta (1542 - 1544) fou declarada per França, conjuntament amb una aliança amb l'imperi Otomà, Dinamarca i Suècia, i Francesc I de França va preparar cinc exèrcits, un dels quals havia d'atacar[1] el Rosselló.

El setgeModifica

El delfí de França i Claude d'Annebault van assetjar Perpinyà amb 40.000 peons, 2.000 homes d'armes i 2.000 genets de cavalleria lleugera.[1] L'enginyer que dirigia el setge, Girolamo Marini va ignorar els informes i va concentrar els atacs en un punt fort de la muralla, i l'avanç en els treballs s'allargà un mes, mentre les tropes havien d'acampar en un terreny moll per les pluges de la tardor.[2]

Les tropes imperials comandades pels capitans Cervellon i Machichaco,[3] que en una sortida van inutilitzar l'artilleria francesa que atacava les muralles, van resistir fins a l'arribada de l'exèrcit de Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, duc d'Alba, i el sometent aixecat a Catalunya,[4] cosa que provocà la retirada del delfí de França.[4]

ConseqüènciesModifica

El 1544 la Pau de Crepy, que va posar fi a les lluites entre Carles I de Castella i Francesc I, els quals es van aliar[5] contra els otomans.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. Edicions Pàtria, 1934, p. 591. 
  2. Duffy, Christopher. Siege Warfare: The Fortress in the Early Modern World 1494-1660 (en anglès). Routledge, 2013. ISBN 1136607862. 
  3. Lucas Alamán, Diccionario universal de historia y de geografía
  4. 4,0 4,1 Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. vol.1. Alpha, 1963, p. 895. 
  5. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. Edicions Pàtria, 1934, p. 592.