Obre el menú principal

Pau de Crépy

(S'ha redirigit des de: Pau de Crepy)

La pau de Crépy-en-Laonnois, signada el 18 de setembre de 1544 entre Francesc I de França i Carlos I d'Espanya (i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), va suposar la sortida de Carles de la guerra d'Itàlia de 1542-1546. La pau seria efímera, ja que el 1551 arrencarien novament les hostilitats entre les dues potències signants.

Infotaula d'esdevenimentPau de Crépy
Ratification par Charles Quint du traité de Crépy en Laonnois Page 1-25 - Archives Nationales - AE-III-248.jpg
 49° 36′ 18″ N, 3° 30′ 53″ E / 49.605°N,3.514722°E / 49.605; 3.514722
Tipus tractat de pau
Data 18 setembre 1544
Estat França
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

Des de finals del segle XV, a la península italiana s'havien succeït les Guerres Italianes, en què França i Espanya havien lluitat en bàndols oposats gairebé tot el temps. En 1542 les reclamacions sobre la sobirania del ducat de Milà van tornar a deslligar les hostilitats entre Francesc I de França i Carles I d'Espanya (que des de 1519 era a més emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), donant pas a la guerra d'Itàlia de 1542-1546, un conflicte extraordinàriament costós per als participants en ell.

L'acordModifica

Els termes de l'acord incloïen:

ConseqüènciesModifica

La signatura de la pau de Crépy va suposar la sortida de Carles de la guerra italiana de 1542-1546, però no la fi d'aquesta. El seu aliat Enric VIII d'Anglaterra continuaria la lluita contra França fins a la signatura del tractat d'Ardres en 1546.

La mort de Carles d'Angulema al setembre de 1545, impossibilitant la unió matrimonial entre les dues monarquies, va deixar la pau inconclusa.

Els conflictes a la península italiana entre les dues potències signants no acabarien aquí. En 1551 el fill i successor de Francesc, Enric II de França, va declarar novament la guerra a Carles I, donant inici a la guerra italiana de 1551-1559.

BibliografiaModifica