Obre el menú principal

La Reial Acadèmia de la Història d'Espanya és la institució encarregada de l'estudi de la història d'Espanya[1] "antiga i moderna, política, civil, eclesiàstica, militar, de les ciències, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilització i cultura dels pobles espanyols",2019[cal citació] i té la seu a Madrid.[1]

Infotaula d'organitzacióReial Acadèmia de la Història
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of History.svg
Real Academia de la Historia (España) 04.jpg
Dades bàsiques
Tipus entitat acadèmia
Història
Fundació 18 abril 1738
Fundadors Felip V d'Espanya
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Format per
Afiliacions Instituto de España

Web Lloc web oficial

Modifica les dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

 
Reial Cèdula del 17 de juny de 1738, per la qual s'aprovaren els primers estatuts de la Reial Acadèmia de la Història

Els orígens de la Reial Acadèmia de la Història es troben en les tertúlies celebrades per diversos erudits, des de 1735, al domicili de Julián Hermosilla, advocat dels Reials Consells, per tractar assumptes d'història. Posteriorment, aquestes tertúlies es traslladaren als salons de l'acabada de crear Reial Biblioteca (futura Biblioteca Nacional).2019[cal citació] Es va sol·licitar la protecció del rei Felip V, que la hi va atorgar amb la creació oficial de l'entitat, mitjançant un reial decret el 18 d'abril de 1738. Els seus estatuts foren aprovats mitjançant una reial cèdula el 17 de juny del mateix any,[1] on s'establia que la finalitat de l'Acadèmia era la d'aclarir "la important veritat dels successos, bandejant les rondalles introduïdes per la ignorància o per la malícia, conduint al coneixement de moltes coses que va enfosquir l'antiguitat o té sepultada la negligència".

En 1785, Carles III ordenà el seu trasllat a la Casa de la Panadería, en la plaça Mayor de Madrid, on ja estava situada la biblioteca de la Reial Acadèmia de la Història des de 1775. En 1836, el govern de Juan Álvarez Mendizábal va concedir a l'Acadèmia un gran nombre de còdexs, documents i llibres, com també el casalot anomenat "Nuevo Rezado" al madrileny carrer del Lleó, número 21, que havia pertangut als monjos jerònims de l'Escorial fins a la desamortització dels béns dels ordes religiosos. En aquesta ubicació es va traslladar oficialment per una reial ordre del 23 de juliol de 1837, encara que a la pràctica no s'hi traslladaria fins al 1874. Des de l'1 de gener de 1938, data de la seva creació, forma part de l'Instituto de España.

El 21 de juliol de 1999 la Reial Acadèmia de la Història va signar un conveni amb el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport per tal de desenvolupar en un termini de vuit anys el Diccionario biográfico español, que conté unes 40.000 biografies de personatges destacats de la història d'Espanya.

SeuModifica

L'actual seu de la Reial Acadèmia de la Història va ser dissenyada per l'arquitecte Juan de Villanueva, i l'edifici tenia com a finalitat albergar els llibres de resos (d'aquí el nom del casalot de "Nuevo Rezado") dels monjos jerònims del monestir de l'Escorial, per això trobem una graella, símbol del martiri de sant Llorenç, a la façana de l'edifici. Les obres d'edificació van començar en 1788, amb austeritat a l'ornamentació, però amb grans proporcions i valuosos materials.

Les cròniques de l'època conten l'admiració de la gent, quan van veure entrar per Madrid els carretons que conduïen els brancals i la llinda de la porta llençats per vint-i-vuit parells de bous. En 1836, l'edifici va ser desamortitzat pel govern de Mendizábal i adjudicat a la Reial Acadèmia de la Història. Entre 1871 i 1874, es van portar a terme obres de reforma, a càrrec de l'arquitecte Eduardo Saavedra, i va ser declarat monument nacional en 1945. Al casalot del Nuevo Rezado es van annexionar en 1971 el palau del Marquès de Molinos i una petita casa del carrer de les Huertas, completant així, tota l'illa entre els carrers León, Huertas, Amor de Dios i Santa María.

OrganitzacióModifica

La Reial Acadèmia de la Història és regida per la Junta de Govern, que es reuneix tots els divendres no festius a les set del vespre, i està formada per:

  • El director, escollit cada tres anys en votació secreta pels numeraris presents en l'última junta de l'any, la qual nomena els interins quan es produeixen vacants.
  • El secretari, escollit entre una terna de candidats de manera vitalícia, és el cap administratiu de l'Acadèmia i executor dels acords.
  • El censor, escollit cada tres anys entre una terna de candidats, vetlla per l'exacte compliment de l'Estatut, Reglament i acords.
  • El tresorer, escollit anualment entre una terna de candidats, gestiona els ingressos i despeses de l'Acadèmia.
  • El bibliotecari, escollit entre una terna de candidats de manera vitalícia, té al seu càrrec la col·lecció de llibres de l'Acadèmia.
  • L'antiquari, escollit entre una terna de candidats de manera vitalícia, assumeix la conservació i estudi dels objectes arqueològics.
  • L'acadèmic adjunt a la Comissió de Govern i Hisenda.

El treball de l'Acadèmia s'organitza per mitjà de comissions permanents i especials que es confien a un o més dels seus membres. Les comissions de treball actualment (2006) són:

  • Comissions permanents:
    • Comissió d'Índies
    • Comissió d'Història Eclesiàstica
    • Comissió d'Antiguitats i Estudis Clàssics
    • Comissió de Corts i Furs
    • Comissió d'Estudis Orientals i Medievals
    • Comissió de Govern i Hisenda
    • Comissió Dictaminadora de les Propostes de Corresponents
    • Comissió d'Activitats i Publicacions
    • Comissió d'Heràldica
    • Comissió de Legislació històrica d'Espanya
    • Comissió Mixta de les Reals Acadèmies de la Història i de Belles Arts de San Fernando
  • Comissions especials per al Diccionario biográfico español:
    • Comissió de Ciències Econòmiques, Socials i Polítiques
    • Comissió de Lletres i Humanitats
    • Comissió d'Art i Música
    • Comissió d'Història Política i Administració
    • Comissió d'Història (varis) i Espectacles
  • Comissions externes per al Diccionario biográfico español:
    • Comissió Espanyola d'Història Militar
    • Comissió de Ciències i Aplicacions

MembresModifica

CuriositatsModifica

Víctor Balaguer va intentar crear una biblioteca sobre cultura catalana en aquesta institució, fet que li va ser impossible.[4]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 227. ISBN 84-930048-0-4. 
  2. «José Ángel Sesma Muñoz, nuevo académico de número de la Real Academia de la Historia», Europa Press, Madrid, 5 d'octubre de 2012.
  3. El historiador del arte y catedrático de la UAM ingresa en la Real Academia de la Historia
  4. Comas i Güell, Montserrat. La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català (paper). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 33. ISBN 978-84-8415-882-0 [Consulta: 21 maig 2015]. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reial Acadèmia de la Història  
Vegeu texts en català sobre Reial Acadèmia de la Història a Viquitexts, la biblioteca lliure.