Fernando Díaz Esteban
Fernando Díaz Esteban (Badajoz, 25 de gener de 1925-Madrid, 10 de octubre de 2023)[1] fou un hebraista espanyol, membre de la Reial Acadèmia de la Història.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 gener 1925 Badajoz (Espanya) |
Mort | 10 octubre 2023 (98 anys) Madrid |
Catedràtic | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Complutense de Madrid |
Es coneix per | Membre de la Reial Acadèmia de la Història |
Activitat | |
Camp de treball | Teologia, filologia, estudi de l'idioma hebreu, hebreu i literatura hebrea |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | Hebraista |
Ocupador | Universitat de Barcelona |
Membre de | Reial Acadèmia de la Història (2003–) |
Doctor en Filosofia i Lletres (Secció de Filologia Semítica) per la Universitat Complutense de Madrid. Ha estat catedràtic de la Universitat de Barcelona, on va fundar una revista de filologia i un institut d'estudis orientals, encara que ha desenvolupat la seva carrera a Madrid des de 1985 com a catedràtic emèrit de Llengua i Literatura Hebrees de la Universitat Complutense de Madrid. El 20 de juny de 2003 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.[2] Va ingressar a la RAH el 28 d'abril de 2004 amb el discurs El frustrado retorno de los judíos en el siglo XVII: nuevos documentos, manuscritos inéditos procedentes de dos fuentes, una de las cuales son las cartas dirigidas al conde-duque de Olivares por el fraile predicador Tello de León, aspirante a espía.[3]
Obres
modifica- Bataliús: el reino taifa de Badajoz : estudios Letrúmero, 1996. ISBN 84-921456-1-7
- os judaizantes en Europa y la literatura castellana del siglo de Oro: coord. per Fernando Díaz Esteban Letrúmero, 1994. ISBN 84-605-0928-1
Referències
modifica- ↑ RAH. «Fallece Fernando Díaz Esteban, académico de la Real Academia de la Historia» (en castellà), 10-10-2023. [Consulta: 12 octubre 2023].
- ↑ El hebraísta Fernando Díaz Esteban, académico de la Historia, El País, 22 de juny de 2003
- ↑ Díaz Esteban dedica al retorno judío su discurso en la Academia de la Historia, El País, 29 de març de 2004