Luis Antonio Ribot García

escriptor espanyol

Luis Antonio Ribot García (Valladolid, 28 de gener de 1951)[1] és un historiador espanyol especialitzat en l'Edat Moderna, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Infotaula de personaLuis Antonio Ribot García
Luis Ribot García 2011 (cropped).jpg
Luis Ribot García en 2011
Biografia
Naixement28 de gener de 1951 (1951-01-28) (68 anys)
Valladolid
FormacióUniversitat de Valladolid
Es coneix perAcadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Activitat
Ocupacióhistoriador
OcupadorUniversitat de Valladolid
Universitat Nacional d'Educació a Distància
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

El professor Ribot va començar la seva carrera investigadora en la Universitat de Valladolid, on es va llicenciar en 1975[2] i es doctorà en el curs 1980-1981,[2] arribant a ocupar la càtedra d'història moderna. També exercí com a director de l'Institut d'Història Simancas d'aquesta universitat.[3] L'any 2005 va abandonar aquesta universitat i es va traslladar a la Universitat Nacional d'Educació a Distància.[1][4] Els seus principals camps de recerca són la Itàlia espanyola, la història militar i el regnat de Carles II.

Luis Ribot va rebre el Premio Nacional de Historia de España en 2003 pel seu llibre La Monarquía de España y la Guerra de Mesina (1674-1678).[5][3]

Elegit el 8 de maig de 2009 acadèmic de número de la Reial Acadèmia de la Història, va prendre possessió del càrrec el 17 d'octubre de 2010.[6][7] Dedicà el seu discurs d'entrada al tema Orígenes políticos del testamento de Carlos II. La gestación del cambio dinástico en España.[8] Succeí a l'historiador Gonzalo Menéndez Pidal y Goyri.[7]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luis Antonio Ribot García


Premis i fites
Precedit per:
Fernando Chueca Goitia
Historia de la Arquitectura Española II
Premio Nacional de Historia de España
2003
Succeït per:
Julio Valdeón Baruque
Alfonso X: la forja de la
España moderna
Precedit per:
Gonzalo Menéndez Pidal y Goyri
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 19

2009 -
Succeït per:
'