Carmen Sanz Ayán (Madrid, 19 de novembre de 1961) és una historiadora i professora espanyola especialitzada en Història Moderna, acadèmica de nombre de la Reial Acadèmia de la Història des de 2005.[1]

Infotaula de personaCarmen Sanz Ayán
Biografia
Naixement19 de novembre de 1961 (1961-11-19) (58 anys)
Madrid
  Catedràtica 

Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Activitat
OcupacióHistoriadora
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid
Interessada enHistòria moderna d'Espanya
Premis

Lloc webCarmen Sanz Ayán
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Carmen Sanz Ayán va estudiar història a la Universitat Complutense de Madrid, on va obtenir el Premi Extraordinari de llicenciatura en 1984 i el Premi Extraordinari de doctorat quatre anys més tard. Posteriorment, va esdevindre catedràtica d'Història Moderna a la mateixa universitat, on ha exercit la docència en el Departament d'Història Moderna, des de 1989 com a Professora Titular i des de 2007 com a Catedràtica tots dos càrrecs per concurs-oposició.[1] Va ser vocal de la Fundació d'Història Moderna (2003-2004) i també Membre del Consell Científic de la Casa de Velázquez (Ministére de l’Enseignement et de la Recherche de France) (2007-2010). També és coordinadora del màster en Història de la Monarquia Hispànica (UCM) des de 2010.[2]

Les seves principals línies de recerca giren al voltant de l'estudi de les xarxes financeres que van operar a Europa durant l'Edat Moderna, de l'anàlisi dels aspectes socioeconòmics del teatre barroc i de la història política de la segona meitat del segle XVII i primers anys del XVIII.[3][4] Ha dirigit diversos projectes de recerca subvencionats per la Comunitat Autònoma de Madrid, i els Ministeris d'Educació i Ciència i Tecnologia en convocatòries competitives, l'últim d'ells, titulat Circulación, patrimonio y poder de elites en la Monarquía Hispánica 1640-1715 (2010-2012).

Va ser Premi Extraordinari de llicenciatura (1984) i Premi Extraordinari de Doctorat (1988). També va ser finalista del Premio Nacional de Historia de España (1990) i Premi Ortega y Gasset d'Assaig i Humanitats (1993). En 2014 va ser guardonada amb el Premio Nacional de Historia de España per l'estudi Los banqueros y la crisis de la monarquía hispánica de 1640.[5]

Fou escollida Acadèmica de Nombre de la Reial Acadèmia de la Història el 18 de febrer de 2005 per unanimitat i amb l'aval de Luis Miguel Enciso Recio, José Alcalá-Zamora i Carmen Iglesias Cano per formar part d'aquesta institució. Va prendre possessió de la seva plaça el 26 de febrer de 2006.[6]

ObresModifica

  • Los Banqueros de Carlos II. Salamanca, Universidad de Valladolid (1988)
  • 'Sevilla y el Comercio de Indias, Madrid, Akal (1993)
  • La Guerra de Sucesión, Madrid, Akal (1997)
  • “Teatro Monárquico” de Pedro Portocarrero. Edición crítica, Estudio preliminar y notas. Madrid, CEPC (1998)
  • Ingenio fecundo y juicio profundo. Estudios de Historia del Teatro en la Edad Moderna. (Coord.), Madrid, Universidad Complutense (1999)
  • Teatro y Comediantes en el Madrid de Felipe II Madrid, Universidad Complutense (2002)
  • (Coord. C.) Teatro y Fiesta del Siglo de Oro en Tierras Europeas de los Austrias. Madrid, SEACEX (2003)
  • Estado Monarquía y Finanzas. Estudios de Historia Financiera en tiempos de los Austrias, Madrid, CEPC (2004).
  • La España y el Cervantes del primer Quijote. Madrid, Real Academia de la Historia, 2005.
  • Banca Crédito y Capital. La Monarquía Hispánica y los Antiguos Países Bajos (1505-1700). Madrid, Fundación Carlos de Amberes. 2006.
  • Pedagogía de Reyes: El teatro palaciego en el reinado de Carlos II. Madrid, R.A.H., 2006.
  • Col·laboració en la redacció del Diccionario Biográfico de la R.A.H.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

«Obra de Carmen Sanz Ayán» a Dialnet.

Premis i fites
Precedit per:
Fernando Chueca Goitia
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 30

2005 -
Succeït per:
'
Precedit per:
José Ángel Sánchez Asiaín
La financiación de la Guerra Civil española
Premio Nacional de Historia de España
2014
Succeït per:
Roberto Fernández Díaz
Cataluña y el absolutismo borbónico: historia y política