José Antonio Escudero López

polític espanyol

José Antonio Escudero López (Barbastre, 12 d'octubre de 1936) és un historiador i polític aragonès, antic senador i eurodiputat.

Plantilla:Infotaula personaJosé Antonio Escudero López

(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 octubre 1936 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Barbastre (província d'Osca) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Popular

19 juliol 1994 – 19 juliol 1999

Circumscripció electoral: Espanya

Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Popular

22 novembre 1989 – 18 juliol 1994

Circumscripció electoral: Espanya
Diputat al Parlament Europeu
17 desembre 1987 – 19 juliol 1999
Circumscripció electoral: Espanya
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Popular

17 desembre 1987 – 24 juliol 1989

Circumscripció electoral: Espanya
Director general de l'Institut Espanyol d'Emigració
25 març 1978 – 12 desembre 1980 – José Luis García López →
Senador al Senat espanyol
15 juny 1977 – 2 gener 1979

Circumscripció electoral: Osca
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDret, política, història i història del dret Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, escriptor, historiador, jurista, advocat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Nacional d'Educació a Distància
Universitat de Castella-la Manxa Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular (1994–)
Centre Democràtic i Social (–1994)
Unió de Centre Democràtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
9 abril 2003Democràcia sense ira Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia

modifica

Després de doctorar-se en Dret per la Universitat Complutense de Madrid el 1965, després d'estudiar a la Universitat de Saragossa i a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Va ser becari dos anys al Deutscher Akademischer Austauschdienst a les Universitats de Bonn i Colònia. En el curs 1964-65 va ampliar estudis a la London School of Economics and Political Science, i el 1969 a l'Institut für europäische Rechtsgeschichte de la Universitat de Viena, en la Facultat de Dret de la Universitat de Götingen i en el Svenska Institutet de la Universitat d'Estocolm. El 1973 fou secretari general de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander i va exercir com a professor fins a aconseguir per oposició les càtedres a diverses universitats d'Extremadura, Madrid, País Basc i en l'actualitat en la UNED, com a Catedràtic de la Història del Dret.

La seva tasca docent es va estendre amb la fundació de Cursos d'Estiu a la Universitat Complutense (1988) i la Universitat d'Almeria (1990), així com la fundació de l'Institut d'Història de la Intolerància en la UNED o l'Institut d'Història de la Inquisició.

Com a escriptor i editor d'obres sobre història ha estat guardonat amb diversos premis, com el Premi Nacional de Literatura Menéndez Pelayo, antecessor de l'actual Premio Nacional de Historia de España en dues ocasions (1969 i 1979).

Fou escollit senador per la província d'Osca dins els files de la UCD a les eleccions generals espanyoles de 1977, així com eurodiputat a les eleccions al Parlament Europeu de 1989 dins les llistes del Centro Democrático y Social (CDS) i a les de 1994 dins les llistes del Partit Popular, en el que s'havia integrat després de la crisi del CDS.

Des de 2008 és Membre Numerari de la Reial Acadèmia de la Història d'Espanya.

José Antonio Escudero ha guanyat en 2009 el Premi Nacional d'Història que concedeix el Ministeri de Cultura amb un enfocament acadèmic i rigorós i una valoració independent i objectiva de la institució monàrquica basant-se sempre en els documents disponibles i en el saber jurídic i historiogràfic acumulat per més de trenta professors i catedràtics que han contribuït per crear l'obra El Rey. Historia de la Monarquía.

Al maig del 2010 se li va tornar a atorgar el nomenament de Doctor Honoris causa.

Al juliol de 2010 va dirigir el curs d'estiu de la Universitat de Saragossa titulat Aragón en la Monarquia Hispánica dins d'una sèrie de congressos organitzats al costat de la DGA.

  • Los Secretarios de Estado y del Despacho, 1976.
  • Los orígenes del Consejo de Ministros en España, 1979.
  • Curso de Historia del Derecho, 1985.
  • Historia del Derecho. Historiografía y problemas, 1988.
  • La Real Junta Consultiva de Gobierno, 1997.
  • Los cambios ministeriales a finales del Antiguo Régimen, 1997.
  • Administración y Estado en la España Moderna, 1999.
  • Felipe II: el rey en el despacho, 2002.
  • Escudero: hombre y leyenda.
  • El Rey. Historia de la Monarquía, 2009.

Enllaços externs

modifica


Premis i fites
Precedit per:
Demetrio Ramos Pérez
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 18

2000 -
Succeït per:
'
Precedit per:
Luis Díez-Picazo
 
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

2015-
Succeït per:
'
Precedit per:
Fernando García de Cortázar
Historia de España desde el Arte
Premio Nacional de Historia de España
2009
Succeït per:
Pablo Fernández Albaladejo
Historia de España, vol IV:
La crisis de la monarquía