Dinastia borbònica

cases reials de França, d’Espanya, de les Dues Sicílies i la ducal de Parma

La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó. Els membres d'aquesta dinastia foren principalment reis de França (1589-1792, 1814-1830), del Regne de les Dues Sicílies (1735-1860) i del Ducat de Parma (1731-1860), entre altres títols que ostentaren. També van ser i encara ho és la casa regnant a Espanya (1700-1868, 1874-1931, 1975~) i la del Gran Ducat de Luxemburg (des de 1964).[1] Tanmateix l'únic monarca avui dia que té com a primer cognom el de Borbó és Felip VI d'Espanya.

Infotaula d'organitzacióDinastia borbònica
(fr) Bourbon
(es) Borbón
(it) Borbone Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusdinastia Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1272
FundadorRobert de França i de Provença Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Format per
Part deDinastia Capet Modifica el valor a Wikidata
Escut dels Ducs de Borbó

Història modifica

Dinastia d'arrel capeta, la casa de Borbó té els seus orígens al segle x, a la senyoria de Borbó. El llinatge va anar prenent protagonisme a la cort francesa i, al segle xiv, el rei Carles IV va crear el ducat de Borbó, bressol de les branques Montpensier i Vendôme. La darrera va accedir a les corones navarresa i francesa en la persona d'Enric IV;[2] el 1594 es converteix en rei de França, quan ja era rei de Navarra. Enric era hugonot i es convertí al catolicisme per accedir al tron francès; d'ací la frase "París ben bé val una missa".[3] El llinatge Vendôme va regnar a França durant els segles xvii i xviii fins a la Revolució Francesa, durant la qual es va guillotinar Lluís XVI. Més tard, entre 1814 i 1834 van regnar Lluís XVIII i Carles X de França, fins a l'abdicació d'aquest en Lluís Felip I, de la branca Borbó-Orleans. Aquesta darrera branca continua reclamant la corona francesa.[2]

Van regnar i encara avui continuen regnant a Espanya. El primer monarca va ser Felip V, membre de la branca Borbó-Anjou, escollit el 1700[2] i confirmat en acabar la Guerra de Successió Espanyola, amb els Decrets de Nova Planta.[4] La dinastia es va succeir malgrat les vicissituds polítiques dels segles XIX i XX, com la Primera i la Segona República i el Franquisme. La darrera restauració es va produir el 1975 en la figura de Joan Carles I,[2] qui després de 39 anys va abdicar en el seu fill Felip VI d'Espanya, l'any 2014.[5] La branca espanyola dels Borbons va accedir a altres corones. A les de Nàpols i Sicília el 1734 gràcies a la influència d'Isabel Farnese, on es va mantenir fins a 1860. També va originar la branca carlina al segle xix, iniciada per Carles Maria Isidre, germà del rei Ferran VII, mort sense successió masculina el 1833, que va donar lloc a les guerres carlines.

La majoria de branques o dinasties, tot i que tenen el mateix cognom i descendir d'un mateix avantpassat, realment no formen una única família, en el sentit restringit de la paraula, car sempre han tingut una personalitat pròpia i independent cadascuna d'elles (llevat de la casa ducal de Parma, que depenia en alguns aspectes de la d'Espanya). La voluntat de denominar a les diferents dinasties com una única casa era per raons i interessos polítics i estratègics, sobretot a partir de l'entronització de la família en el tron espanyol i els Pactes de Família o també arran de la caiguda de la monarquia a França.[1]

Governants de la dinastia Borbó modifica

Principat de Lieja modifica

Regne de Navarra modifica

 
Antoni I de Navarra

Des d'aleshores, el títol de Rei de Navarra és revertit a la Corona francesa.

Monarquia Francesa-
Dinastia Capeta
(Branca dels Borbons)
 

Enric IV de França
Fills
   Lluís XIII
   Gastó (duc d'Orleans)
   Enriqueta Maria de França, reina
    consort d'Anglaterra
Lluís XIII de França
Fills
   Lluís XIV
   Felip IV de Valois
Lluís XIV de França
Fills
   Lluís de França (gran delfí)
Nets
   Lluís de França (duc de Borgonya)
   Felip V d'Espanya
   Carles de França (duc de Berry)
Lluís XV de França
Fills
   Lluís (delfí de França)
Lluís XVI de França
Fills
   Madame Royale
   Lluís Josep de França
   Lluís XVII de França
Lluís XVII de França
Lluís XVIII de França
Carles X de França
Fills
   Lluís Antoni de França
   (t.c.c. "Lluís XIX")
   Carles de França (duc de Berry)
Fill del Duc de Berry
   Enric de Borbó
   (t.c.c. "Enric V")

Regne de França modifica

Branca principal

Instauració de la Primera República Francesa.

Restauració
Branca Orleans

Instauració de la Segona República Francesa.

Actualment existeix una reclamació sobre el tron de França (vegeu llista de pretendents al tron de França).

Regne d'Espanya modifica

 
Escut de Felip V

Entre 1700 i 1705, Felip d'Anjou fou de forma efectiva el sobirà dels regnes de la Corona d'Aragó, a més de la Corona de Castella. Arran de la Guerra de Successió i la victòria de Felip el 1714 es promulguen els Decrets de Nova Planta als diferents territoris de la Corona d'Aragó, que queda unificada a les lleis i institucions castellanes. Els títols propis, com els de rei d'Aragó o comte de Barcelona, quedaren com alguns dels molts títols hereditaris del rei d'Espanya.

Branca principal

Ocupació napoleònica. Els Borbons mantenen el títol de rei catòlic durant l'exili a França.

Primera Restauració modifica

Revolució de 1868. Instauració de la Dinastia Savoia i poc després de la Primera República Espanyola.

Segona Restauració modifica

Segona República Espanyola i posteriorment la Dictadura Franquista

Tercera Restauració modifica

Regne de les Dues Sicílies modifica

 
Escut del Regne de les Dues Sicílies

La seva successió al tron d'Espanya no fou reconeguda per la resta d'Europa i s'inicià la Guerra de Successió. Pel Tractat d'Utrecht, Felip V renuncià als regnes de Nàpols i Sicília. Els territoris serien ocupats de nou pels espanyols el 1735.

El 1860, el regne és conquerit per Garibaldi i unificat al Regne d'Itàlia

Regne de Sardenya modifica

Després de la Guerra de Successió Espanyola, pel tractat d'Utrecht es perd el Regne de Sardenya que passarà als Habsburg austríacs.

Ducat de Borgonya modifica

En ascendir al tron espanyol, el ducat és revertit a la Corona francesa.

Monarques consorts modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia borbònica
  1. 1,0 1,1 AA. DD. «Borbó». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 agost 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Boys, Katharine (Dir.); López i Tossas, Emili; Mestre i Campi, Jesús (Dirs. ver. catalana). Diccionari d'història universal Chambers. Barcelona: Edicions 62, 1995, p. 139-140. ISBN 84-297-3935-1. 
  3. Reglá, Juan. Bandolers, pirates i hugonots: a la Catalunya del segle XVI. Editorial Selecta, 1969, pàg.61 [Consulta: 19 juny 2014]. 
  4. Coll, Maria «L'aposta catalana». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.24-27. ISSN: 1695-2014.
  5. Juan Ruiz Sierra. «El Rei: "A l'Espanya unida i diversa hi cabem tots"». [Consulta: 19 juny 2014].