Blanca de Borbó

Blanca de Borbó (Vincennes, 1339 - Medina-Sidonia, Càdis 1361), noble francesa i reina consort de Castella i Lleó (1353-1361).

Infotaula de personaBlanca de Borbó
Blanche of Bourbon.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1339 Modifica el valor a Wikidata
Vincennes Modifica el valor a Wikidata
Mort1361 Modifica el valor a Wikidata (21/22 anys)
Medina Sidonia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaIglesia-convento San Francisco Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia borbònica Modifica el valor a Wikidata
CònjugePere I de Castella (1353 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsEduard de Castella Modifica el valor a Wikidata
ParesPere I de Borbó Modifica el valor a Wikidata i Isabelle de Valois Modifica el valor a Wikidata
GermansLluís II de Borbó, Joana de Borbó, Bonna de Borbó, Margaret of Bourbon, Lady of Albret (en) Tradueix i Marie de Bourbon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of Blanca of Bourbon as Queen of Castile.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 8061531 Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Filla de Pere I de Borbó, duc de Borbó i besnét de Lluís IX de França, i d'Isabel de Valois, néta de Felip III de França.

NúpciesModifica

El 3 de juliol de 1353 es casà a la catedral de Valladolid amb el rei Pere I de Castella, per propiciar una aliança entre el Regne de Castella i el Regne de França. D'aquesta unió no tingueren fills, perè el rei Pere no dubtà en casar-se, tot i que Blanca era viva, novament dues vegades més.

En negar-se Joan II de França a pagar el dot de matrimoni, Pere I la va tancar a la torre del castell episcopal de Sigüenza entre el 1355 i 1359 i posteriorment a Jerez de la Frontera. Menstrestant el rei Pere estava al castell d'Ureña a Valladolid amb la seva amant, Maria de Padilla.

Va morir enverinada, segurament per ordre del rei, a Medina Sidònia el 1361. El seu cos fou sepultat en el Monestir de "San Francisco" de Jerez de la Frontera el juliol de 1361.[1]

LiteraturaModifica

El 1825 el dramaturg espanyol Antonio Gil de Zárate va escriure una obra dedicada a Blanca de Borbó, la qual li costà molt d'estrenar a causa de la censura.

ReferènciesModifica

  1. Historia General de españa y de sus Indias, volum IV. pàg. 68, text de Víctor Gebhardt i Coll
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blanca de Borbó