Blanca de Borbó (Vincennes, 1339 - Medina-Sidonia, Càdis 1361), noble francesa i reina consort de Castella i Lleó (1353-1361).[1]

Infotaula de personaBlanca de Borbó

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1339 Modifica el valor a Wikidata
Vincennes Modifica el valor a Wikidata
Mort1361 Modifica el valor a Wikidata (21/22 anys)
Medina Sidonia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaIglesia-convento San Francisco Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina de Castella Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia borbònica Modifica el valor a Wikidata
CònjugePere I de Castella (1353 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsEduard de Castella Modifica el valor a Wikidata
ParesPere I de Borbó Modifica el valor a Wikidata  i Isabela de Valois Modifica el valor a Wikidata
GermansLluís II de Borbó, Joana de Borbó, Bonna de Borbó, Margarida de Borbó i Maria de Borbó Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 8061531 Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars modifica

Emparentada amb la monarquia francesa, Blanca va ser filla de Pere I de Borbó, duc de Borbó i besnet de Lluís IX de França, i d'Isabel de Valois, neta de Felip III de França.[1]

Núpcies modifica

El 3 de juliol de 1353 es casà a la catedral de Valladolid amb el rei Pere I de Castella,[2] per propiciar una aliança entre el Regne de Castella i el Regne de França. D'aquesta unió no tingueren fills, però el rei Pere no dubtà en casar-se, tot i que Blanca era viva, novament dues vegades més.

En negar-se Joan II de França a pagar el dot de matrimoni, Pere I la va tancar a la torre del castell episcopal de Sigüenza entre el 1355 i 1359 i posteriorment a Jerez de la Frontera. Menstrestant el rei Pere estava al castell d'Ureña a Valladolid amb la seva amant, Maria de Padilla.

Va refugiar-se a Toledo, que va posar-se al seu costat el 1354, però l'any següent Pere va entrar a la ciutat i va tornar a recloure-la fins a la mort de la reina.[3] Va morir enverinada per unes herbes,[2] segurament per ordre del rei, a Medina Sidònia el 1361. El seu cos fou sepultat en el Monestir de "San Francisco" de Jerez de la Frontera el juliol de 1361.[4]

Literatura modifica

El 1829 el dramaturg espanyol Antonio Gil de Zárate va escriure una obra dedicada a Blanca de Borbó, la qual li costà molt d'estrenar a causa de la censura.[5]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Valdeón Baruque, Julio. «Blanca de Borbón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Real Academia de la Historia. [Consulta: 6 desembre 2023].
  2. 2,0 2,1 Salazar y Acha, Jaime de. Las dinastías reales de España en la Edad Media (en castellà). Madrid: Real Academia de la Historia i Boletín Oficial del Estado, 2021, p. 283. 
  3. «Blanca de Borbó». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 6 desembre 2023].
  4. Historia General de españa y de sus Indias, volum IV. pàg. 68, text de Víctor Gebhardt i Coll
  5. González Mas, Enrique. Historia de la literatura española: edad moderna, siglos XVIII-XIX (en castellà). PPU, 2005, p. 243. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blanca de Borbó