Blanca de Borbó
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Blanca de Borbó (Vincennes, 1339 - Medina-Sidonia, Càdis 1361), noble francesa i reina consort de Castella i Lleó (1353-1361).
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
1339 Vincennes |
| Mort |
1361 (21/22 anys) Medina-Sidonia |
| Lloc d'enterrament | Monestir de San Francisco de Jerez de la Frontera |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | Aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Reina |
| Família | Dinastia borbònica |
| Cònjuge | Pere I de Castella |
| Pares | Pere I de Borbó, Isabelle de Valois |
| Germans |
Lluís II de Borbó, Joana de Borbó, Bonna de Borbó, Margaret of Bourbon, Lady of Albret  i Marie de Bourbon |
|
| |
 | |
|
| |
 | |
Orígens familiarsModifica
Filla de Pere I de Borbó, duc de Borbó i besnét de Lluís IX de França, i d'Isabel de Valois, néta de Felip III de França.
NúpciesModifica
El 3 de juliol de 1353 es casà a la catedral de Valladolid amb el rei Pere I de Castella, per propiciar una aliança entre el Regne de Castella i el Regne de França. D'aquesta unió no tingueren fills, perè el rei Pere no dubtà en casar-se, tot i que Blanca era viva, novament dues vegades més.
En negar-se Joan II de França a pagar el dot de matrimoni, Pere I la va tancar a la torre del castell episcopal de Sigüenza entre el 1355 i 1359 i posteriorment a Jerez de la Frontera. Menstrestant el rei Pere estava al castell d'Ureña a Valladolid amb la seva amant, Maria de Padilla.
Va morir enverinada, segurament per ordre del rei, a Medina Sidònia el 1361.
LiteraturaModifica
El 1825 el dramaturg espanyol Antonio Gil de Zárate va escriure una obra dedicada a Blanca de Borbó, la qual li costà molt d'estrenar a causa de la censura.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blanca de Borbó |