Leopold I de Bèlgica

Leopold I de Bèlgica (Coburg 1798 - Brussel·les 1865). Príncep saxó que es convertí en el primer rei dels belgues (1831 - 1865) per voluntat del Parlament sobirà de Bèlgica.

Infotaula de personaLeopold I de Bèlgica
Saksen-Koburg Leopold-2a.jpeg
Nom original(de) Leopold Georg Christian Friedrich von Sachsen-Coburg-Saalfeld modifica
Biografia
Naixement16 de desembre de 1798
Coburg
Mort10 de desembre de 1865(1865-12-10) (als 66 anys)
Brussel·les
Lloc d'enterramentesglésia de Nostra Senyora de Laeken modifica
  Rei dels belgues
21 de juliol de 1831 – 10 de desembre de 1865
Dades personals
ReligióLuteranisme modifica
Activitat
OcupacióPolític i militar modifica
Carrera militar
LleialtatImperi Rus, duchy of Saxe-Coburg and Gotha (en) Tradueix, Bèlgica, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i Saxe-Coburg-Saalfeld (en) Tradueix modifica
Branca militarBelgian Armed Forces (en) Tradueix i Exèrcit britànic modifica
Rang militarMariscal de Camp
tinent general modifica
ConflicteGuerres Napoleòniques modifica
Altres
TítolDuc
Príncep
Rei modifica
DinastiaSaxònia-Coburg i Gotha
CònjugeCarlota del Regne Unit
Carolina Bauer
Lluïsa d'Orleans
FillsLluís Felip
Leopold II de Bèlgica
Felip de Bèlgica
Carlota de Bèlgica
ParesFrancesc Frederic de Saxònia-Coburg Saalfeld
Augusta de Reuss
GermansVictòria de Saxònia-Coburg Saalfeld, Princess Juliane of Saxe-Coburg-Saalfeld (en) Tradueix, Antoinette de Saxe-Cobourg-Saalfeld, Sophie von Mensdorff, Ernest I de Saxònia-Coburg Gotha i Ferran de de Saxònia-Coburg Gotha modifica
Signatura
1863 signature of King Leopold I of Belgium.jpg modifica

State Coat of Arms of Belgium.svg

IMSLP: Category:Leopold_I,_King_of_Belgium Find a Grave: 5357 Modifica els identificadors a Wikidata

OrigenModifica

Fill del duc Francesc Frederic de Saxònia-Coburg Saalfeld i de la princesa Augusta de Reuss era nét del duc Ernest Frederic de Saxònia-Coburg Saafeld i de la princesa Sofia de Brunsvic-Wolffenbüttel per via paterna, mentre que via materna ho era del comte Enric XXIV de Reuss i de la comtessa Carolina Ernestina zu Erbach-Schönberg.

FamíliaModifica

El príncep es casà en primeres núpcies amb la princesa Carlota del Regne Unit, filla del rei Jordi IV del Regne Unit i de la princesa Carolina de Brunsvic-Wolfenbüttel. La parella no tingué descendència.

El príncep tornà a contraure matrimoni, aquesta vegada ho féu amb Carolina Bauer. Aquest matrimoni morganàtic fou d'escassa durada, ja que l'artista retornà al món de la interpretació provocant la ruptura del matrimoni.

El príncep tornà a casar-se, aquesta vegada amb la princesa Lluïsa d'Orleans filla del rei Lluís Felip I de França i de la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies, que era filla del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria. La parella s'instal·là a Brussel·les i tingueren quatre fills:

L'any 1830 se li oferí la Corona del nou estat grec. Malgrat tot, la posició de les potències internacionals a l'hora d'escollir candidat pel nou tron de Grècia no veieren en Leopold un candidat ideal. Les desavinences provocaren la no acceptació per part del príncep saxó. Finalment acceptà el tron belga, ja que les potències si que li mostraren el seu acord absolut en aquest cas concret.

El rei també tingué dos fills amb la seva amant, Arcadia Claret creada baronessa von Eppinghoven. Els fills foren el baró Jordi von Eppinghoven (1849 - 1904) i el baró Artur von Eppinghoven (1852-1940).

RegnatModifica

Amb l'obertura de la línia de tren entre Brussel·les i Mechelen el 5 de maig de 1835, un dels desitjos del monarca es convertí en realitat: fer de Bèlgica el primer país d'Europa continental a tenir línia de tren en funcionament.

El 1840 arreglà el casament del seu nebot el príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha amb una altra seva neboda la princesa i després reina Victòria I del Regne Unit.

Leopold intentà, sense èxit, introduir a Bèlgica part de la protecció social existent ja al Regne Unit malgrat que no tingué èxit en el tràmit parlamentari. Aquesta legislació feia referència a la protecció de les dones i la mainada en les activitats industrials.

Respecte a l'onada de revolucions que afectaren Europa l'any 1848, i que derrocaren al seu sogre el rei Lluís Felip I de França, Bèlgica mantingué una posició de neutralitat, posició que es pogué mantenir gràcies als contactes diplomàtics que el mateix monarca mantingué amb les cancelleries europees.

El constant temor a una annexió francesa féu que el monarca s'acostés a Prússia a la qual intentà emmirallar-se.


Precedit per:
Primer en el càrrec
Reis dels belgues
18311865
Succeït per:
Leopold II