Maria Cristina d'Habsburg-Lorena

reina consort i reina regent d'Espanya

Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi Austríac, 21 de juliol de 1858 - Madrid, Espanya, 6 de febrer de 1929) fou reina consort d'Espanya de 1879-1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII. Exercí de reina regent de 1885 - 1902 fins a la majoria d'edat d'Alfons XIII.[1]

Plantilla:Infotaula personaMaria Cristina d'Habsburg-Lorena

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Maria Christina von Habsburg-Lothringen Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Maria Christina Désirée Henriette Felicitas Rainiera von Habsburg-Lothringen Modifica el valor a Wikidata
21 juliol 1858 Modifica el valor a Wikidata
Castell de Židlochovice (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 febrer 1929 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCripta Reial del Monestir d'El Escorial Modifica el valor a Wikidata
Regent del Regne d'Espanya
1885 – 1902
Consort d'Espanya
1879 – 1885
Abadessa de la Institució de Dames Nobles del Castell de Praga
1875 – 1879 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaPalau Reial de Madrid Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFranz Xaver Malcher Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina mare (1885–1929)
Reina consort d'Espanya (1879–1885)
Arxiduquessa (1858–1929)
Reina
Reina regent Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHabsburg-Lorena Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAlfons XII d'Espanya (1879–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria de la Mercè de Borbó, Maria Teresa de Borbón, Alfons XIII d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles Ferran d'Àustria Modifica el valor a Wikidata  i Elisabet d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
GermansCarles Esteve d'Àustria
Eugeni d'Àustria-Teschen
Frederic d'Àustria
Maria Teresa d'Àustria-Este Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 2b83c5f7-d170-4f39-928f-252dcfc6611d Find a Grave: 8857586 Modifica el valor a Wikidata

Família

modifica

Fou la primera filla de l'arxiduc Carles Ferran d'Àustria i de la princesa Elisabet d'Àustria-Este-Mòdena. Descendent d'emperadors, era neboda de Francesc Josep I d'Àustria.[1][2]

Maria Cristina d'Àustria contragué matrimoni amb Alfons XII el 29 de novembre de 1879 a la Basílica d'Atocha de Madrid, que es realitzà amb tot de luxe i amb un seguici posterior per la capital fins al Palau Reial. La unió es produí poc després de la mort de l'anterior consort, que havia afectat profundament el monarca, davant de la necessitat de tenir un hereu.[2][3]

La parella tingué tres fills:[4]

Regència

modifica
 
Retrat de la Reina Regent Maria Cristina i del Rei Alfons XIII, pintat per Francesc Masriera i Manovens

En morir Alfons XII l'any 1885 Maria Cristina fou nomenada reina regent, càrrec que ocupà fins a l'any 1902, amb la majoria d'edat d'Alfons XIII, fill pòstum d'Alfons XII.[6] No obstant això, la mort del rei obria una etapa d'inquietud política, car la reina encara estava embarassada i del sexe de la criatura depenia que fos el nou nat o Maria de la Mercè qui heretés el tron. L'obra de govern de Maria Cristina fou la d'aplicar i seguir el Pacte del Pardo de 1885 entre els líders dels partits dinàstics Antonio Cánovas del Castillo i Práxedes Mateo Sagasta, per tal de garantir la continuïtat del sistema i evitar inestabilitats polítiques.[7] Gràcies al pacte, que suposà l'abandó del govern conservador en favor del liberal, i l'actuació de Maria Cristina, Sagasta es convertí en l'home de la regència, que duria a terme les reformes i transformacions més importants de la Restauració.[8][1]

El 1888 inaugurà l'Exposició Universal de Barcelona,[6] que fou iniciativa de l'empresari Eugenio Serrano de Casanova i de l'alcalde Rius i Taulet. Tanmateix, tot fou fruit de la bona relació entre les classes dirigents de la ciutat i el govern central.[9]

Al llarg de la seva regència un seguit de qüestions polítiques afloraren definitivament en el si de la societat espanyola. En primer lloc, l'obrerisme i el socialisme que introduït tímidament durant la Primera República aconseguir consolidar-se durant la primera etapa de la Restauració. En segon lloc, la guerra de Cuba, conflicte que quedà conclòs l'any 1898 amb la pèrdua de les colònies de Cuba, Filipines i Puerto Rico per part d'Espanya. En tercer lloc, el sorgiment del catalanisme polític[6] que ja havia manifestat claríssimes expressions al llarg del regnat d'Alfons XII i que se succeïren durant la regència, per exemple les Bases de Manresa de 1892.

Malgrat que la regència de Maria Cristina és elevada per la majoria d'historiadors i polítics com un període de pau i estabilitat institucional, Maria Cristina no feu res més que ser la continuadora del sistema polític dinàstic de la Restauració.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Maria Cristina d’Àustria | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 desembre 2023].
  2. 2,0 2,1 «Alfonso XII y María Cristina: una boda de Estado» (en castellà). Hola, 30-01-2004 [Consulta: 18 octubre 2013].
  3. Pericot García, 1983, p. 350.
  4. Pericot García, 1983, p. 354.
  5. El Ejército nacional (en castellà). Imprenta Nacional, 1928, p. 252. 
  6. 6,0 6,1 6,2 «Maria Cristina d'Àustria». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopèdia.cat. [Consulta: 18 octubre 2013].
  7. Pericot García, 1983, p. 355.
  8. Pericot García, 1983, p. 356.
  9. Roig, Josep L. «La Exposición Universal de 1888». A: El Periódico de Catalunya. Historia de Barcelona (en castellà). Ediciones Primera Plana. Grupo Zeta, 1995, p. 130-131. ISBN 84-8130-039-X. 

Bibliografia

modifica
  • Pericot García, Luis (dir.); DD. AA. Ediciones Océano. Historia de España: La Casa de Borbón (en castellà). Barcelona: Instituto Gallach de Librería y Ediciones, 1983. ISBN 84-7505-725-X. 

Vegeu també

modifica