Antonio Cánovas del Castillo

polític espanyol

Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol. Va ser president del Consell de Ministres (1874-1875), (1875-1879), (1879-1881), (1884-1885), (1890-1892) i (1895-1897). Va esdevenir en el principal arquitecte de la Restauració,[1] un règim que perseguia la instal·lació d'un ordre polític estable a Espanya.[2]

Plantilla:Infotaula personaAntonio Cánovas del Castillo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 febrer 1828 Modifica el valor a Wikidata
Màlaga (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 agost 1897 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Arrasate (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi
magnicidi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó d'Homes Il·lustres de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Diputat a Corts
20 abril 1896 – 8 agost 1897
Circumscripció electoral: Múrcia

Diputat a Corts
18 abril 1896 – 27 juliol 1896 – Francisco López Chicheri →
Circumscripció electoral: Albacete

President del Consell de Ministres d'Espanya
23 març 1895 – 8 agost 1897
← Práxedes Mateo SagastaMarcelo Azcárraga y Palmero →
Diputat a Corts
15 juny 1893 – 1r juliol 1895
Circumscripció electoral: Múrcia

Diputat a Corts
12 març 1893 – 7 febrer 1895 – Kaulak →
Circumscripció electoral: Múrcia

President del Consell de Ministres d'Espanya
23 novembre 1891 – 11 desembre 1892
← Antonio Cánovas del CastilloPráxedes Mateo Sagasta →
Ministre de Marina
5 novembre 1891 – 23 novembre 1891
← José María Beránger y Ruiz de ApodacaFlorencio Montojo y Trillo →
Diputat a Corts
10 febrer 1891 – 5 gener 1893
Circumscripció electoral: Múrcia

Diputat a Corts
7 febrer 1891 – 8 maig 1891 – Kaulak →
Circumscripció electoral: Múrcia

President del Consell de Ministres d'Espanya
5 juliol 1890 – 23 novembre 1891
← Práxedes Mateo SagastaAntonio Cánovas del Castillo →
Diputat a Corts
12 abril 1886 – 29 desembre 1890
Circumscripció electoral: Múrcia

President del Congrés dels Diputats
26 desembre 1885 – 8 març 1886
← Francisco de Borja Queipo de LlanoCristino Martos Balbi →
Diputat a Corts
24 maig 1884 – 14 juny 1884 – Máximo Cánovas del Castillo →
Circumscripció electoral: Múrcia

Diputat a Corts
24 maig 1884 – 8 març 1886
Circumscripció electoral: Madrid

President del Consell de Ministres d'Espanya
18 gener 1884 – 27 novembre 1885
← José de Posada HerreraPráxedes Mateo Sagasta →
Diputat a Corts
27 setembre 1881 – 31 març 1884
Circumscripció electoral: Madrid

Diputat a Corts
30 agost 1881 – 31 març 1884
Circumscripció electoral: Màlaga

Diputat a Corts
29 agost 1881 – 31 març 1884
Circumscripció electoral: Múrcia

Ministre d'Estat
25 octubre 1880 – 22 novembre 1880
← José Elduayen GorritiJosé Elduayen Gorriti →
Ministre de la Governació
19 març 1880 – 7 abril 1880
← Francisco Romero RobledoFrancisco Romero Robledo →
Ministre d'Estat
20 gener 1880 – 19 març 1880
← Francisco de Borja Queipo de LlanoJosé Elduayen Gorriti →
President del Consell de Ministres d'Espanya
9 desembre 1879 – 8 febrer 1881
← Arsenio Martínez-Campos AntónPráxedes Mateo Sagasta →
Diputat a Corts
28 abril 1879 – 5 novembre 1879
Circumscripció electoral: Múrcia

Diputat a Corts
27 abril 1879 – 25 juny 1881
Circumscripció electoral: Madrid

Ministre d'Ultramar
4 setembre 1878 – 21 octubre 1878
← José Elduayen GorritiJosé Elduayen Gorriti →
Ministre d'Ultramar
10 gener 1878 – 12 febrer 1878
← Cristóbal Martín de HerreraJosé Elduayen Gorriti →
Ministre d'Hisenda
22 juny 1876 – 25 juliol 1876
← Pedro Salaverría y CharituJosé García Barzanallana →
Diputat a Corts
9 març 1876 – 17 març 1876
Circumscripció electoral: Múrcia

Diputat a Corts
18 febrer 1876 – 30 desembre 1878
Circumscripció electoral: Madrid

Ministre de Marina
16 febrer 1876 – 20 març 1876
← Santiago Durán y LiraSantiago Durán y Lira →
Ministre de Guerra
16 febrer 1876 – 20 març 1876
← Francisco de Paula Ceballos y VargasFrancisco de Paula Ceballos y Vargas →
President del Consell de Ministres d'Espanya
2 desembre 1875 – 7 març 1879
← Joaquim Jovellar i SolerArsenio Martínez-Campos Antón →
Ministre de Gràcia i Justícia
31 juliol 1875 – 19 agost 1875
← Francisco de Cárdenas y EspejoFrancisco de Cárdenas y Espejo →
Ministre de Marina
9 febrer 1875 – 8 juny 1875
← Mariano Roca de Togores y CarrascoSantiago Durán y Lira →
Ministre de Guerra
18 gener 1875 – 10 febrer 1875
← Joaquim Jovellar i SolerJoaquim Jovellar i Soler →
President del Consell de Ministres d'Espanya
9 gener 1875 – 12 setembre 1875
← Práxedes Mateo SagastaJoaquim Jovellar i Soler →
President del Ministeri-Regència
31 desembre 1874 – 13 febrer 1875
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
30 abril 1872 – 28 juny 1872
Circumscripció electoral: Múrcia

Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
17 juliol 1871 – 2 octubre 1871 – Pedro Pagán Ayuso →
Circumscripció electoral: Múrcia

Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
13 abril 1871 – 24 gener 1872
Circumscripció electoral: Múrcia

Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
16 febrer 1869 – 2 gener 1871
Circumscripció electoral: Múrcia

Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
3 abril 1867 – 6 desembre 1868
Circumscripció electoral: Màlaga

Ministre d'Hisenda
28 maig 1866 – 10 juliol 1866
← Manuel Alonso MartínezManuel García Barzanallana →
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
6 març 1866 – 14 març 1866
Circumscripció electoral: Múrcia

Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
3 gener 1866 – 30 desembre 1866
Circumscripció electoral: Màlaga

Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
3 gener 1866 – 14 març 1866
Circumscripció electoral: Cadis

Ministre d'Ultramar
21 juny 1865 – 10 juliol 1866
← Manuel Seijas LozanoAlejandro de Castro Casal →
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
30 desembre 1864 – 12 juliol 1865
Circumscripció electoral: Màlaga

Ministre de la Governació
1r març 1864 – 16 setembre 1864
← Antonio Benavides y Fernández de NavarreteLuis González Brabo y López de Arjona →
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
11 novembre 1863 – 23 juny 1864
Circumscripció electoral: Màlaga

Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
15 gener 1859 – 12 agost 1863
Circumscripció electoral: Màlaga

Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
6 desembre 1858 – 27 gener 1859 – José López Domínguez →
Circumscripció electoral: Màlaga

Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
13 novembre 1854 – 2 setembre 1856
Circumscripció electoral: Màlaga

Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II

Circumscripció electoral: Múrcia

Dades personals
ResidènciaMadrid Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, diplomàtic, historiador, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador
Unió Liberal Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeJoaquina de Osma y Zavala (1887–1897)
María de la Concepción Espinosa de los Monteros (1860–1863) Modifica el valor a Wikidata
ParesAntonio Cánovas García Modifica el valor a Wikidata  i Juana del Castillo Modifica el valor a Wikidata
GermansJosé Cánovas del Castillo
Máximo Cánovas del Castillo
Emilio Cánovas del Castillo Modifica el valor a Wikidata
ParentsJoaquín José de Osma y Ramírez de Arellano, sogre
Kaulak, nebot Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
8 agost 1897assassinat de Cánovas del Castillo Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 10501290 Project Gutenberg: 44129 Modifica el valor a Wikidata

Carrera política

modifica
 
Caricatura del «Monstre» a La Campana de Gràcia (1896) per Manuel Moliné

Va fer els primers passos en política de la mà de Leopoldo O'Donnell. Fou l'artífex de la Vicalvarada proclamada amb el Manifest de Manzanares, escrit pel mateix Cánovas.

Membre de la Unión Liberal, va ser ministre de Governació el 1864 i d'Ultramar el 1865 durant el regnat d'Isabel II, abans de proclamar-se la Primera República Espanyola.

Després de la Revolució Gloriosa i la fi de la monarquia borbònica, s'encarregà de preparar la tornada del que seria Alfons XII, fill d'Isabel II. El 1874, després del pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos i la proclamació d'Alfons XII com a rei, hagué cura d'idear el sistema de la Restauració. Aquest es basava en els fraus electorals periòdics, recolzats en el caciquisme, que feien possible l'alternança en el poder, com a mitjà per a dissipar tensions. Així va accedir diverses vegades al càrrec de primer president del consell de ministres d'Alfons XII.

És autor de la Constitució de 1876 i va assumir funcions de cap de l'Estat durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.

A Catalunya no era un personatge gaire apreciat –se l'anomenava popularment «El Monstruo»– ja que la seva política es caracteritzà per una repressió molt dura contra els anarcosindicalistes. El periodista Cels Gomis el descrigué com a «lo més acérrim enemich que Catalunya ha tingut en lo sigle actual».[3]

El seu govern va desenvolupar una política colonial basada en la repressió dels partidaris d'una Cuba lliure. Aquesta política va fomentar i estimular el nacionalisme cubà, que acabaria duent a Espanya a perdre la guerra contra els Estats Units. Igualment, va exercir una forta repressió contra la dissidència política a l'interior d'Espanya.

Carrera literària

modifica

Al mateix temps que exercia la seva activitat política, Cánovas demostrà que era una persona lletraferida. Les seves obres sobre la història espanyola li feren guanyar una fama considerable, sobretot la seva Història de la Decadència d'Espanya (Historia de la decadencia de España) que consta de 18 volums. Aquesta producció contribuí al seu ingrés quan només tenia 32 anys a la Real Academia de la Historia el 1860. Després també fou membre de diverses entitats literàries, com ara la Real Academia Española el 1867, la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques el 1871 i finalment la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando el 1887. També va ocupar la direcció de l'Ateneu de Madrid (entre 1870 i 1874, 1882 i 18884 i entre 1888 i 1889).

Mort i herència

modifica
 
Mausoleu de Cánovas a Madrid (esculpit per A. Querol, el 1906).

Posteriorment Cánovas va pagar molt car la seva política repressiva. El 1897, fou tirotejat i mort per l'anarquista italià Michele Angiolillo, al balneari de Santa Àgueda, a Arrasate (Guipúscoa) com a revenja pels afusellaments d'alguns dels condemnats al consell de guerra del procés de Montjuïc per l'Atemptat del carrer dels Canvis Nous.[4] Així doncs no visqué prou temps per a presenciar la pèrdua de les darreres colònies d'Espanya després de la Guerra hispano-estatunidenca. El seu mausoleu és al Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid i fou esculpit per l'escultor català Agustí Querol.

La política de repressió i de manipulació policial que Cánovas havia establert com a columna vertebral del seu govern va ajudar en gran part a fomentar els moviments nacionalistes alhora a Catalunya i al País Basc i preparà el terreny per als aldarulls laborals durant les dues primeres dècades del segle xx. El desastre de la política colonial a més de comportar la pèrdua de les darreres colònies d'Espanya al Pacífic i al Carib, va afeblir considerablement el govern espanyol. Generà així un cop d'estat que va fallar de Camilo García de Polavieja i portà a un llarg període d'inestabilitat política que va acabar finalment amb la caiguda de la monarquia i la dissolució de la constitució feta pel mateix Cánovas.

Canovisme

modifica

El canovisme és un nom aplicat per a designar el sistema polític de la Restauració, inspirat per Antonio Cánovas del Castillo, caracteritzat pel falsejament dels processos democràtics i l'exclusió de la vida política d'àmplies majories socials. Entre altres aspectes, el canovisme es caracteritzà per:

  • garantir l'estabilitat política dins el sistema a través d'una trama jurídica restrictiva, que es basà en la permanència de la Constitució de 1876 (fins a 1931, però suspesa en el temps da la Dictadura de Primo de Rivera), que establia la sobirania compartida entre les Corts i el Rei[5] i no assegurava el sufragi universal sinó que feia possible el sufragi censatari (reservat als més rics).
  • el sistema d'alternança entre el Partit Liberal Conservador de Cánovas i el Partit Liberal Fusionista de Sagasta (partits dinàstics).
  • la defensa d'una monarquia unitària i centralitzada que negava qualsevol autonomia o capacitat de decisió als diversos països i regions.
  • el caciquisme en la vida política local.
  • les pràctiques del cunerisme, que desvinculaven electors i representants electes.
  • la manipulació de les eleccions mitjançant diversos tipus de frau, dirigits des dels governs civils..
  • el predomini dels civils en l'exercici del poder polític, davant el predomini dels militars en el període anterior (fins i tot el general Martínez Campos, que amb la seva sublevació de 1874 havia estat el que permeté el retorn d'Alfons XII, va ser relegat), restant la figura del rei com equilibrador entre el poder civil i el militar (que conservà un gran àmbit autònom d'actuació).[6]
  • el domini absolut de les oligarquies econòmiques (grans propietaris agraris, financers, industrials i grans comerciants), amb el suport de l'església i l'exèrcit.

Referències

modifica
  1. Hibbs, Solange. «Le personnage de Butron: le marquis de Molins/Canovas dans Pequeneces du Padre Coloma». A: Jaqueline Covo (ed.). La Construction du personnage historique: Aires hispanique et hispano-américaine (en francès). Villeneuve d'Ascq: Presses Univ. Septentrion, 1991, p. 61. ISBN 978-2-86531-042-5. 
  2. Anderson, Benedict. Bajo tres banderas (en castellà). Tres Cantos: Ediciones Akal, 2008. ISBN 978-84-460-2540-5. 
  3. Ducrós, Joan «Filiacions». Caràcters: és una revista de llibres, 54, 2011, pàg. 44. ISSN: 1132-7820.
  4. Vidal Manzanares, Gustavo. Pablo Iglesias (en castellà). Ediciones Nowtilus S.L, 2009, p.203-204. ISBN 8497637291. 
  5. Ocaña, Juan Carlos. «El sistema canovista. La Constitución de 1876 y el turno de partidos. » (en castellà). Historia de España - El régimen de la Restauración (1875-1902), 2005. [Consulta: 19 gener 2020].
  6. Casais, Pablo. «Ayuda y organización: Poder militar y poder civil en la Restauración», 25-02-2009. [Consulta: 19 gener 2020].

Càrrecs polítics

modifica
Antonio Cánovas del Castillo
Càrrec de govern
Precedit per:
Práxedes Mateo Sagasta
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1874 - 1875)
Succeït per:
Joaquín Jovellar Soler
(President del Govern)
Càrrec de govern
— Títol restaurat: —
Fi de la Primera República Espanyola
— Nou règim —
(Restauració borbònica)
Regent d'Espanya
(Llista de Cap d'estat d'Espanya)
(1874-1875)
Succeït per:
Alfons XII d'Espanya
(Rei d'Espanya)
Precedit per:
Joaquín Jovellar Soler
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1875 - 1879)
Succeït per:
Arsenio Martínez-Campos Antón
(President del Govern)
Precedit per:
Arsenio Martínez-Campos Antón
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1879 - 1881)
Succeït per:
Práxedes Mateo Sagasta
(President del Govern)
Precedit per:
José de Posada Herrera
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1884 - 1885)
Succeït per:
Práxedes Mateo Sagasta
(President del Govern)
Precedit per:
Práxedes Mateo Sagasta
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1890 - 1892)
Succeït per:
Práxedes Mateo Sagasta
(President del Govern)
Precedit per:
Práxedes Mateo Sagasta
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1895 - 1897)
Succeït per:
Marcelo Azcarraga Palmero
(President del Govern)
Precedit per:
Práxedes Mateo Sagasta
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1895 - 1897)
Succeït per:
Marcelo Azcarraga Palmero
(President del Govern)


Premis i fites
Precedit per:
Ángel de Saavedra
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira c

1867-1897
Succeït per:
Daniel de Cortázar Larrubia
Precedit per:
Marcial Antonio López Quílez
 
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 36

1859 - 1897
Succeït per:
Vicente Vignau Ballester
Precedit per:
Lorenzo Arrazola García
 
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 2

1873-1897
Succeït per:
Juan Valera y Alcalá Galiano
Precedit per:
Joaquín López Puigcerver
 
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1892
Succeït per:
José Canalejas y Méndez