Eleccions generals espanyoles de 1886

Les eleccions generals espanyoles de 1886 foren convocades el 4 d'abril de 1886 sota sufragi censatari. En total foren escollits 401 diputats, endemés dels 15 de Puerto Rico i 24 de Cuba. Foren les primeres eleccions després de la mort del rei Alfons XII durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, en la que es va consagrar el sistema de torn polític de partits conservador i liberal. Fou la legislatura més llarga de la història d'Espanya (quatre anys i set mesos).

Infotaula d'esdevenimentEleccions generals espanyoles de 1886
Tipuseleccions generals espanyoles modifica
Data4 abril 1886 modifica
EstatEspanya modifica
JurisdiccióEspanya modifica
Càrrec a elegirdiputat a Corts modifica
El liberal Sagasta, cap de govern després de les eleccions

Vencé per majoria el Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta. Pel que fa als republicans, es presentaren dividits entre progressistes, possibilistes i liberals, obtenint poc més de 20 escons tots plegats.

Fou elegit president del Congrés el progressista Cristino Martos Balbi, i com a president del Senat José Gutiérrez de la Concha, marquès de l'Havana. El cap de govern fou Antonio Cánovas del Castillo.

Composició de la CambraModifica

Eleccions generals espanyoles, 4 d'abril de 1886
Partit Escons Líder
Partit Liberal 268 Práxedes Mateo Sagasta
Partit Liberal Conservador 83 Antonio Cánovas del Castillo
Partit Republicà Progressista 12 Manuel Ruiz Zorrilla i Nicolás Salmerón
Partit Demòcrata Possibilista 10 Emilio Castelar
Partit Liberal Reformista 10 Francisco Romero Robledo
Izquierda Dinástica 10 José López Domínguez
Partit Republicà Democràtic Federal 1 Francesc Pi i Margall
Carlins independents 1 Baró de Sangarrén

Resultats per circumscripcionsModifica

CatalunyaModifica

Illes BalearsModifica

País ValenciàModifica

Enllaços externsModifica