Enrique Arroyo y Rodríguez
Enrique Arroyo y Rodríguez (Madrid, 1856 - 1916) fou un advocat i polític espanyol, nebot de José Abascal Carredano, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1856  |
| Mort | 1916 (59/60 anys) |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 12 abril 1886 – 30 març 1907 Circumscripció electoral: Alacant | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 27 juliol 1881 – 31 març 1884 | |
 Senador al Senat espanyol | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Advocat |
| Partit | Partit Liberal |
Va fer la seva carrera política a Madrid, on hi fou regidor i tinent d'alcalde entre 1881 i 1887. Alhora, fou dirigent del Partit Liberal d'Alacant, amb el qual fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1881, 1886, 1891, 1893, 1896, 1898, 1899, 1901, 1903 i 1905. Va pactar amb el conservador Juan Poveda García la mútua elecció a les seves circumscripcions. Poc després de l'última elecció va renunciar per motius de salut.
El 1893 fou nomenat fill adoptiu d'Alacant i va comprar el diari El Liberal. El 1904 fou nomenat fill adoptiu d'Elx i fou un dels fundadors de la Caixa d'Estalvis d'Oriola. D'antuvi intentà oposar-se a la influència de José Canalejas en el partit, però arran de la seva malaltia es retirà i recomanà als seus partidaris que formessin part de la fracció demòcrata del partit.
Referències modifica
- Biografies de polítics valencians Arxivat 2006-02-14 a Wayback Machine.
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)