Frederic Pons i Montells

Frederic Pons i Montells (Barcelona, 1838Madrid, 25 de novembre de 1902[1]) fou un polític, advocat i periodista català.

Infotaula de personaFrederic Pons i Montells
Biografia
Naixement1838 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 1902 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
13 abril 1886 – 29 desembre 1890
← Carlos Martín MurgaTeodor Gonzàlez i Cabanne →
Circumscripció electoral: districte electoral de Tortosa
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
21 desembre 1883 – 31 març 1884
← Antoni Rodó i CasanovaAntoni de Barnola i Verdaguer →
Circumscripció electoral: districte electoral de Castellterçol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEmpresari
PartitPartit Liberal Fusionista
Família
FillsAdolfo Pons y Umbert Modifica el valor a Wikidata
PareMarian Pons i Tàrrech Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer a Barcelona, fill del polític Marian Pons i Tàrrech, natural de Reus, i de la seva esposa, Concepció Montells i Capestany, natural de Sevilla.[1]

Es va casar el 26 de febrer de 1870 amb Carme Umbert i Gil,[2] germana de qui poc després es casaria amb Pere Antoni Torres i Jordi, escriptor, periodista i polític de Tarragona. El fill del matrimoni Adolf Pons i Umbert fou un conegut advocat, escriptor i polític.

TrajectòriaModifica

Fou magistrat de l'Audiència de Madrid i dirigí el setmanari La Bomba, alhora que militava al Partit Progressista. Durant el sexenni democràtic fou membre de diversos partits monàrquics liberals i fou vicepresident del Cercle Liberal de Barcelona. El 1872 treballava a la secció de Foment del govern civil de Barcelona quan fou elegit diputat per Vic a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872.

Quan es proclamà la Primera República Espanyola fou partidari del retraïment i rebutjà l'oferta de Víctor Balaguer i Cirera de ser el cap del partit a Barcelona, però després del cop d'estat del general Pavía formà part de l'equip ministerial d'Ultramar amb Víctor Balaguer, i fins i tot fou director General el 1892.

A les eleccions generals espanyoles de 1881 fou elegit diputat (primer del Partit Constitucional i després del Partit Liberal Fusionista) primer per Castellterçol i després per Tarragona. Participà en la constitució de la Diputació Catalana, en la que va defensar el proteccionisme econòmic i el manteniment del dret català. A les eleccions generals espanyoles de 1886 fou elegit diputat per Tortosa. Va escriure algunes obres de teatre en català.

ObresModifica

  • Un barret de pega (1874)
  • L'arrenca caixals (1876)
  • Les dues Tereses (1877)
  • Estudios sobre la patria potestad antigua y moderna a Revista de España (1876)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Federico Pons y Montells» (en castellà). Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2019].
  2. Registre de Matrimonis de l'Ajuntament de Barcelona, any 1870, número de registre 277.

Enllaços externsModifica