Eleccions generals espanyoles d'abril de 1872

eleccions generals d'Espanya

Les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872 foren convocades el 3 d'abril de 1872 sota sufragi universal masculí. Foren les segones eleccions convocades durant el breu regnat d'Amadeu I,[1][2] a causa de la divisió interna del Partit Progressista que provocà la seva divisió en dues forces polítiques, el Partit Radical dirigit per Manuel Ruiz Zorrilla i el Partit Constitucional dirigit per Práxedes Mateo Sagasta, que incorporarà alguns membres de la Unió Liberal de Francisco Serrano Domínguez.[3]

Plantilla:Infotaula esdevenimentEleccions generals espanyoles d'abril de 1872
Tipuseleccions generals espanyoles Modifica el valor a Wikidata
Data3 abril 1872 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat al Congrés del Sexenni Democràtic
senador al Senat espanyol Modifica el valor a Wikidata
Práxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Progressista
El rei Amadeu I

En total foren escollits 391 diputats, endemés dels 11 de Puerto Rico i 18 de Cuba. Els Progressistes es presentaren en coalició amb els conservadors i varen guanyar les eleccions. Els federals de Pi i Margall van quedar segons (es van abstenir els federalistes intransigents). Fou nomenat president del Congrés dels Diputats el conservador Antonio de Ríos Rosas, i president del Senat Francisco Santa Cruz.[4]

Práxedes Mateo Sagasta fou nomenat cap de govern, però l'esclat de la Tercera Guerra Carlina el 15 d'abril va dificultar les tasques de govern,[5] i fou substituït per Francisco Serrano Domínguez el 26 de maig. El 13 de juny, però, també va dimitir i fou nomenat cap de govern Manuel Ruiz Zorrilla, qui davant la impossibilitat de formar govern estable va convocar noves eleccions per al 24 d'agost de 1872.

Composició de la Cambra modifica

Eleccions generals espanyoles, 3 d'abril de 1872
Partit Escons Líder
Coalició Conservadora-constitucional 236
129
82
25
Práxedes Mateo Sagasta
Partit Republicà Democràtic Federal 52 Francesc Pi i Margall
Partit Radical 42 Manuel Ruiz Zorrilla
Comunió Catòlico-Monàrquica 38 Cándido Nocedal
Partit Moderat 11 Alejandro Mon y Menéndez
Independents 3
No establerts 9

Resultats per circumscripcions modifica

Catalunya modifica

Illes Balears modifica

País Valencià modifica

Referències modifica

  1. Gutiérrez Barba, Alfonso «Los procesos electorales en Llerena durante el Sexenio Revolucionario». España y América. Cultura y colonización: V Centenario del nacimiento de Pedro Cieza de León, cronista de Indias (1518-1554). XIX Jornadas de Historia en Llerena. Sociedad Extremeña de Historia. Sociedad Extremeña de Historia, 2018, pàg. 297–315.
  2. Troncoso, Rafael; Mas, Margarita «La práctica del poder moderador durante el reinado de Amadeo I de Saboya». Revista de estudios políticos, 55, 1987, pàg. 237–272. ISSN: 0048-7694.
  3. Higueras Castañeda, Eduardo «La desilusión monárquica del Partido Progresista: trono y democracia en el discurso radical del Sexenio (1868-1873)». Pasado y memoria: Revista de historia contemporánea, 18, 2019, pàg. 39–62. ISSN: 1579-3311.
  4. Valle, José del; Lauria, Daniela; Oroño, Mariela; Rojas, Darío. Autorretrato de un idioma: Crestomatía glotopolítica del español (en castellà). Lengua de Trapo, 2021-04-16. ISBN 978-84-8381-261-7. 
  5. Anguera Nolla, Pere «Carlisme i reivindicació catalana a la tercera guerra». Millars: espai i història, 2000, pàg. 159–175. ISSN: 2340-4809.

Enllaços externs modifica