Alejandro Mon y Menéndez
Alejandro Mon y Menéndez (Oviedo, 1801 - 1 de novembre de 1882) va ser un polític i jurista espanyol, ministre d'Hisenda en els períodes 1837-1838, 1844-1846, 1846-1847, 1848-1849 i 1857-1858, i President del Consell de Ministres d'Espanya el 1864.
 Jorge Mon Fernandez Gorlat  | |
| Nom original | (es) Alejandro Mon Menéndez |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 26 febrer 1801 Oviedo (província d'Astúries) |
| Mort | 1r novembre 1882 (81 anys) Oviedo (província d'Astúries) |
 President del Consell de Ministres d'Espanya | |
| 1 de març de 1864 – 16 de setembre de 1864 | |
 Ministre d'Hisenda | |
| 16 de desembre de 1837 – 6 de setembre de 1838 | |
| 3 de maig de 1844 – 12 de febrer de 1846 | |
| 12 d'abril de 1846 – 28 de gener de 1847 | |
| 11 d'agost de 1848 – 19 d'agost de 1849 | |
| 25 d'octubre de 1857 – 14 de gener de 1858 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Oviedo |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | diplomàtic, polític, jurista |
| Partit | Partit Moderat |
| Membre de | |
Premis | |
És cèlebre per la reforma tributària que va dur a terme el 1845 per tal de racionalitzar i modernitzar la Hisenda espanyola.
Vida personal modifica
Era un dels tres fills de Miguel Mon i Miranda y Francisca Menéndez de la Torre. Estava casat amb Rosa Martínez, de qui va tenir al seu únic fill Alejandro Mon y Martínez.
Ministre d'Hisenda modifica
Va cursar els estudis de Dret a la Universitat d'Oviedo. Inquiet per l'activitat política, va ser vicepresident de les Corts Generals i durant la Regència de Maria Cristina va ser nomenat Ministre d'Hisenda en 1837 fins a 1838 i de nou amb Narváez en 1844 a 1846 durant el qual afronta la greu crisi econòmica de la hisenda pública a conseqüència de la Primera Guerra Carlina. Per un breu lapse de temps deixa el Ministeri, fins que torna a ser nomenat per Francisco Javier de Istúriz fins a 1847 durant la Dècada Moderada del regnat d'Isabel II quan és nomenat President del Congrés dels Diputats. En 1849 i 1857 torna a ser Ministre d'Hisenda per curts períodes.
El seu pas pel ministeri d'Hisenda és recordat com el més important del segle xix espanyol. La simplificació i modernització que va dur a terme en el sistema tributari, anomenada Reforma Mon-Santillán (per Ramón de Santillán), va dotar Espanya d'un sistema tributari modern i la seva ombra ha perdurat fins a l'actualitat. També se'l recorda per promoure la modernització de l'economia espanyola, apostant pel ferrocarril i les indústries transformadores.[1]
President modifica
Després serà ambaixador d'Espanya a Roma i París i refusarà les ofertes per tornar a la política activa fins que l'1 de març de 1864 és nomenat President del Consell de Ministres substituint Lorenzo Arrazola en el període de crisi de la Unió Liberal i que només durarà nou mesos, encara que en el seu haver-hi es trobarà haver incorporat per primera vegada al gabinet a una de les figures més influents de la vida política espanyola després de la restauració borbònica com va ser Antonio Cánovas del Castillo.
Després la revolució de 1868 va abandonar la vida política de manera definitiva encara que va ser nomenat senador vitalici el 1876.
Vida intel·lectual modifica
Alejandro Mon va ser un dels polítics espanyols més respectats del seu temps, sent membre fundador de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Referències modifica
- ↑ Mata, Jordi et al. «300 anys d'espoli». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, novembre 2012, p.26-37. ISSN: 1695-2014.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alejandro Mon y Menéndez |
- (castellà) Mon en su siglo Arxivat 2007-11-04 a Wayback Machine., per Gonzalo Fernández de la Mora.
- (castellà) La reforma tributaria de Alejandro Mon de 1845 Arxivat 2006-12-11 a Wayback Machine.
PDF
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Juan José García Carrasco Manuel María Sierra y Moya Francisco de Paula Orlando Victorio Fernández Lascoiti Fourquet |
Ministre d'Hisenda 1844-1846 1846-1847 1848-1849 1857-1858 |
Succeït per: Manuel María Sierra y Moya Ramón de Santillán Juan Bravo Murillo José Sánchez Ocaña López de Hontiveros |
| Precedit per: Francisco Martínez de la Rosa |
President del Congrés dels Diputats_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} (febrer-octubre) 1862 |
Succeït per: Diego López Ballesteros Pérez de Santamaría |
| Precedit per: Lorenzo Arrazola |
President del Consell de Ministres d'Espanya 1 de març de 1864 - 16 de setembre de 1864 |
Succeït per: Ramón María Narváez |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: ' |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 36 1857-1882 |
Succeït per: Francisco Romero Robledo |