José Sánchez Ocaña López de Hontiveros
José Sánchez Ocaña López de Hontiveros (Béjar, 16 d'octubre de 1798 – Madrid, 24 de febrer de 1887) va ser un hisendista i polític espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 octubre 1798  Béjar (província de Salamanca) |
| Mort | 24 febrer 1887 (88 anys) Madrid |
 Senador al Senat espanyol | |
| 10 abril 1877 – 24 febrer 1887 Circumscripció electoral: senador vitalici | |
| Senador al Senat espanyol | |
| 2 febrer 1876 – 10 abril 1877 Circumscripció electoral: província de Salamanca | |
.svg){kind=small} Ministre d'Hisenda | |
| 10 febrer 1868 – 23 abril 1868 ← Manuel García Barzanallana – Manuel Orovio Echagüe → | |
| Senador al Senat espanyol | |
| 30 desembre 1864 – octubre 1868 Circumscripció electoral: senador vitalici | |
| Ministre d'Hisenda | |
| 14 gener 1858 – 30 juny 1858 ← Alejandro Mon y Menéndez – Pedro Salaverría y Charitu → | |
| Senador al Senat espanyol | |
| 1r març 1843 – desembre 1843 Circumscripció electoral: Ciudad Real | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Moderat |
| Premis | |
Biografia
modificaFill d'Andrés Sánchez de Ocaña, Advocat dels Reials Consells i diputat en les Corts de Cadis de 1812, també nascut a Béjar,[2] José va estudiar en l'Institut San Isidro de Madrid i es va llicenciar en Dret.[3] Des de 1816 ingressa en la Hisenda Pública. Va ser després meritori en la Direcció general de Rendes com a escrivent, administrador de Rendes del partit d'Alcalá de Henares, oficial, cap de Mesa, secretari de la secció d'Hisenda del Consell Reial d'Espanya i de les Índies, intendent a Almeria, vocal de la Junta d'Aranzels, cap de secció i director de la secció de Contribucions, tot això successivament.
En 1843 fou escollit per primer cop senador per Ciudad Real. En 1856 va ser nomenat Director General del Deute. El 14 de gener de 1858 és nomenat Ministre d'Hisenda, càrrec que exercirà fins al 30 de juny següent dins del govern de Francisco Javier de Istúriz. Novament va ser nomenat Ministre d'Hisenda pel General Ramón María Narváez entre febrer i abril de 1868 fins a l'esclat de la revolució de 1868. Amb l'arribada de la restauració borbònica és nomenat Senador Electiu per Salamanca en 1876 i Vitalici per Antonio Cánovas del Castillo en 1877.[4]
Va ser cavaller de l'Orde de Carles III (1846) i cavaller de l'Orde d'Isabel la Catòlica. L'any 1855 va publicar una obra titulada Reseña histórica sobre el estado de la Hacienda y del Tesoro Público en España, durante la administración progresista y moderada (1855).
Fidel partidari del moderantisme espanyol, va destacar per la seva amistat amb Juan Bravo Murillo i amb el General Ramón María Narváez. Va aconseguir la concessió de títol de Ciutat per a la seva vila natal, motiu pel qual l'ajuntament li va dedicar un carrer. Va morir a Madrid en 1887.
Referències
modifica- ↑ «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2018-10-05. [Consulta: 29 novembre 2015].
- ↑ Antepasados ilustres
- ↑ Pequeña biografía de un ministro de Hacienda nacido en Béjar
- ↑ Fitxa del Senat
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Alejandro Mon y Menéndez José García Barzanallana |
Ministre d'Hisenda (gener-juny) 1858 (febrer-abril) 1868 |
Succeït per: Pedro Salaverría y Charitu Manuel Orovio Echagüe |