Obre el menú principal

Manuel García Barzanallana

polític espanyol

Manuel García Barzanallana García-Frías (Madrid, 17 d'agost de 1817Madrid, 29 de gener de 1892) va ser un hisendista i polític espanyol, ministre d'Hisenda durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Infotaula de personaManuel García Barzanallana García-Frías
Barzanallana.jpg
Manuel García Barzanallana retratat per Dionisio Fierros en 1867
Nom original (es) Manuel García Barzanallana
Biografia
Naixement 17 d'agost de 1817
Madrid
Mort 19 de gener de 1892(1892-01-19) (als 74 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Hisenda
12 d'octubre de 1856 – 15 d'octubre de 1857
President de govern Ramón María Narváez

16 de setembre de 1864 – 2 de febrer de 1865
President de govern Ramón María Narváez

10 de juliol de 1866 – 10 de febrer de 1868
President de govern Ramón María Narváez
Dades personals
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Polític
Partit Partit Moderat
Família
Cònjuge Emilia Páez Jaramillo y Vicente
Pare Juan García Barzanallana
Germans José García Barzanallana
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fill de Juan García Barzanallana,[1] cap de Duanes asturià, va estudiar a diverses ciutats per acabar fent Dret a la Universitat de Barcelona on acaba la carrera als 23 anys. Després d'exercir inicialment l'advocacia a Madrid, amb 27 anys ingressa en la hisenda com a oficial tercer, i en 1845 arribà sotsdirector tercer de la Direcció de Duanes.

Adscrit al Partit Moderat, ingressa al Congrés dels Diputats en 1846 per l'ajuntament de Cangas de Tineo. Tornà a ser diputat per aquest districte a les Corts de 1850 i 1851, per Alacant a les Corts de 1857, 1858 i 1863, i per Jaén en 1865.[2]

En 1847 és cap tercer de negociat de la Secció IV del Ministeri d'Hisenda. Sis anys després, és designat director general de Comptabilitat i director general de Duanes, cessant de tots dos càrrecs en 1854. És nomenat ministre d'Hisenda per primera vegada el 12 d'octubre de 1856 ocupant el càrrec un any. El 30 de setembre de 1857 ingressa en la nova Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[3] Torna a ostentar la cartera d'Hisenda al setembre de 1864, any en el qual és designat senador vitalici. És designat ministre -de nou - al juliol de 1866 on roman per un llarg any i mig, al final del qual la Reina li atorga el títol de marquès de Barzanallana.[4]

Líder del partit durant el regnat d'Amadeu I d'Espanya, després de la restauració borbònica fou Senador per Oviedo i, més tard, per dret propi. Membre llavors del Partit Liberal Conservador, en 1875 és designat President del Consell d'Estat i va participar activament en la redacció de la Constitució Espanyola de 1876.[5] A l'any següent serà nomenat president del Senat lloc que ocuparà durant sis anys.[6] Va ser Cavaller del Toisó d'Or i de l'Orde de Carles III.

ReferènciesModifica

Bibliografia addicionalModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Pedro Salaverría y Charitu
Pedro Salaverría y Charitu
Antonio Cánovas del Castillo
Ministre d'Hisenda
 

1856-1857
1864-1865
1866-1868
Succeït per:
Victorio Fernández Lascoiti Fourquet
Alejandro de Castro Casal
José Sánchez Ocaña López de Hontiveros
Precedit per:
Laureà Figuerola i Ballester
President del Senat d'Espanya
 

1876- 1882
Succeït per:
José Gutiérrez de la Concha
Premis i fites
Precedit per:
'
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 7

1857-1892
Succeït per:
Manuel Aguirre de Tejada