Cristino Martos Balbi

polític espanyol

Cristino Martos Balbi (Granada, 13 de setembre de 1830 - Madrid, 17 de gener de 1893)[1] fou un advocat i polític espanyol, va ser president del Congrés dels Diputats i ministre d'Estat durant la regència del general Serrano i durant el regnat d'Amadeu I i ministre de Gràcia i Justícia durant la I República.

Infotaula de personaCristino Martos Balbi
Cristino Martos.jpg
Retrat de Cristino Martos publicat a La Ilustración Española y Americana el 8 de febrer de 1893.
Nom original(es) Cristino Martos y Balbí Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 setembre 1830 Modifica el valor a Wikidata
Granada (Andalusia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 gener 1893 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri de San Isidro 40° 24′ 06″ N, 3° 43′ 34″ O / 40.401664°N,3.726103°O / 40.401664; -3.726103 Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España Amadeo de Saboya.svg  Ministre d'Estat
1 de novembre de 1869 – 9 de gener de 1870

4 de gener de 1871 – 24 de juliol de 1871

13 de juny de 1872 – 12 de febrer de 1873
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Gràcia i Justícia
4 de gener de 1874 – 13 de maig de 1874
Escudo de España 1874-1931.svg  Congrés dels Diputats
28 d'abril de 1879 – 29 de desembre de 1890
CircumscripcióValència
Activitat
OcupacióDiplomàtic, polític i periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Radical
Membre de
Família
ParentsAnita Martos (neta) Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Després d'estudiar a Granada Toledo i Madrid es va llicenciar en Dret. Va participar activament en la Revolució de 1854 que donaria origen al Bienni Progressista i en l'intent de cop d'Estat que en 1866 va encapçalar Joan Prim i que li va suposar una condemna a mort que li va ser commutada per la de bandejament. La Revolució de 1868 li va permetre tornar a Espanya iniciant la seva carrera política com a president de la Diputació Provincial de Madrid. Diputat per Toledo en les Corts Constituents de 1869, tornaria a obtenir escó a les eleccions de 1872 per Madrid i per València en els comicis celebrats entre 1879 i 1886 per a finalment tornar a ser escollit per Toledo el 1891.[2] Va ser ministre d'Estat entre l'1 de novembre de 1869 i el 9 de gener de 1870 en un govern presidit per Joan Prim tornant a ocupar aquesta cartera ministerial, ja durant el regnat d'Amadeu I, en dues ocasions: entre el 4 de gener i el 24 de juliol de 1871 en un gabinet que va presidir el general Serrano, i entre el 13 de juny de 1872 i el 12 de febrer de 1873 en un govern presidit per Manuel Ruiz Zorrilla.[3] Amb la I Republica tornaria a ser ministre a l'ocupar la cartera de Gràcia i Justícia entre el 4 de gener i el 13 de maig de 1874 en el govern que successivament haurien de presidir Francisco Serrano Bedoya i Juan Zavala de la Puente.

ReferènciesModifica

  1. «Cristino Martos y Balbi (1830-1893)». Base documental d'Història Contemporània de Catalunya.
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC.


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Silvela Le Vielleuze
Ministre d'Estat
 

18691870
Succeït per:
Práxedes Mateo Sagasta
Precedit per:
Juan Bautista Topete y Carballo
Ministre d'Estat
 

1871
Succeït per:
Fernando Fernández de Córdova
Precedit per:
Augusto Ulloa y Castañón
Ministre d'Estat
 

18721873
Succeït per:
Emilio Castelar y Ripoll
Precedit per:
Eugenio García Ruiz
Ministre de Gràcia i Justícia
 

1874
Succeït per:
Manuel Alonso Martínez
Precedit per:
Alejandro Groizard y Gómez de la Serna
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1878
Succeït per:
Manuel Silvela y de Le Vielleuze
Premis i fites
Precedit per:
Antonio Benavides y Fernández de Navarrete
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira C

1893
Succeït per:
Miguel Colmeiro y Penido
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cristino Martos Balbi