Antonio Benavides y Fernández de Navarrete

polític espanyol

Antonio Benavides y Fernández de Navarrete (Baeza, Jaén, 20 de juny de 1807 - Madrid, 23 de gener de 1884) va ser un jurista, historiador i polític espanyol.

Infotaula de personaAntonio Benavides Fernández de Navarrete
Antonio Benavides Fernández de Navarrete (Real Academia de la Historia).jpg
Antonio Benavides Fernández de Navarrete. Antonio María Esquivel. 1848. (Reial Acadèmia de la Història Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Antonio de Benavides y Fernández de Navarrete Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 juny 1807 Modifica el valor a Wikidata
Baeza (Jaén) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 1884 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Villacarrillo (Jaén) Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de la Governació
28 de març de 1847 – 31 d'agost de 1847

10 de gener de 1853 – 14 d'abril de 1853

17 de gener de 1864 – 1 de març de 1864
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Estat
10 de desembre de 1864 – 8 de juny de 1865[1]
Escudo de España 1874-1931.svg  Ambaixador d'Espanya en la Vaticà Santa Seu
1875 – 1876
Activitat
OcupacióPolític, diplomàtic, historiador, jurista i escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Granada Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador
Membre de
Família
GermansFrancisco de Paula Benavides y Navarrete Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Entre altres honors va ser director de la Reial Acadèmia de la Història, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques,[2] cavaller de l'Orde de Sant Jaume,[3] cavaller gran creu de l'Orde de Carles III i cavaller gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica.

Carrera políticaModifica

Adscrit políticament al Partit Conservador va ocupar una càtedra en la Universitat de Granada i després de ser fiscal en la Reial Audiència de Puerto Rico va exercir (sota el regnat d'Isabel II) el càrrec de Ministre de la Governació en 1847, 1853 i 1864, any en el qual també exerciria la cartera d'Estat. En 1867 va ser senador vitalici, i en 1876 ho fou per la província de Jaén.[4] Anteriorment havia estat diputat per Jaén, per Granada i per Múrcia de 1837 a 1864.[5] També fou ambaixador espanyol a la Santa Seu de 1875 a 1876.[6]

ObresModifica

  • Historia de Fernando VII
  • Historia de las regencias españolas en el presente siglo
  • Las repúblicas musulmanas en España

ReferènciesModifica

  1. «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC.
  2. Medalla 6 al web de la RACMYP
  3. Cadenas y Vicent, Vicente de: Caballeros de la Orden de Santiago que efectuaron sus pruebas de ingreso durante el s. XIX. Madrid, Hidalguía, 1992.
  4. Fitxa personal de D. Antonio de Benavide y Fernández de Navarrete.
  5. Fitxa del Congrés dels Diputats
  6. Manuel Espadas Burgos, Juan Carlos García Alía. Buscando a España en Roma. Ministeri d'Educació, 2006, p. 277. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Benavides y Fernández de Navarrete


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Seijas Lozano
Alejandro Llorente y Lannas
Florencio Rodríguez Vaamonde
Ministre de Governació
 

(març-agost) 1847
(gener-abril) 1853
(gener-març) 1864
Succeït per:
Patricio de la Escosura Morrogh
Pedro Egaña Díaz del Carpio
Antonio Cánovas del Castillo
Precedit per:
Alejandro Llorente y Lannas
Ministre d'Estat
 

1864-1865
Succeït per:
Lorenzo Arrazola García
Premis i fites
Precedit per:
'
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 8

1847 - 1884
Succeït per:
Eduardo de Hinojosa y Naveros
Precedit per:
Evaristo Fernández de San Miguel
President de la
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 8

1862 - 1884
Succeït per:
Antonio Cánovas del Castillo
Precedit per:
'
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 6

1847-1884
Succeït per:
Saturnino Álvarez Bugallal
Precedit per:
Luis González Bravo
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira C

1872-1884
Succeït per:
Cristino Martos Balbi