Manuel Seijas Lozano

polític i escriptor espanyol

Manuel Seijas Lozano (Almuñécar, 27 de desembre de 1800Madrid, 10 de desembre de 1868) va ser un polític espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Plantilla:Infotaula personaManuel Seijas Lozano
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 desembre 1800 Modifica el valor a Wikidata
Almuñécar (Província de Granada) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 desembre 1868 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de la Governació
28 de gener de 1847 – 28 de març de 1847
  Ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques
31 d'agost de 1849 – 19 d'octubre de 1849

20 d'octubre de 1849 – 29 de novembre de 1850
  Ministre d'Hisenda
29 de novembre de 1850 – 14 de gener de 1851
  Ministre de Gràcia i Justícia
12 d'octubre de 1856 – 15 d'octubre de 1857
  Ministre d'Ultramar
16 de setembre de 1864 – 21 de juny de 1865
Activitat
Ocupaciópolític, jurista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat
Membre de

Biografia

modifica

Va estudiar dret a la Universitat de Granada i aviat es va dedicar a la política. Va guanyar un escó per la seva província natal a les legislatures de 1837 a 1838, de 1845 a 1854 i de 1863 a 1868 pel Partit Moderat; també fou president interí de les Corts Espanyoles del 16 al 19 de desembre de 1848.[1] Molt jove va ser designat Degà del Col·legi de la Cancelleria de Granada. Més tard fou designat a Madrid Fiscal del Tribunal Suprem, en 1839 fou catedràtic de filosofia del dret de l'Ateneu de Madrid i el 1840 i 1848 va presidir la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

Nomenat el 1847 ministre de la Governació al Govern del duc de Sotomayor, i participà en la codificació del Codi Penal Espanyol de 1848. El 1850 passa a ser ministre de Foment i, l'any següent, i molt breument ministre d'Hisenda. Més endavant, el 1856, i al Govern Narváez, Manuel Seijas va ser ministre de Gracia i Justícia. Novament nomenat ministre de la Governació en 1857 va acabar la seva carrera política el 1864, a un altre Govern Narváez, en el qual va ocupar la cartera d'Ultramar. El1866 va presidir el Senat d'Espanya.[2][3]

Al marge de la seva activitat política, el 1852 fou escollit acadèmia de la Reial Acadèmia de la Història[4] i el 1857 ho fou de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques[5] La revolució de 1868 el va sorprendre sent magistrat de l'Audiència de Madrid, i va dimitir quan aquesta va triomfar.[6]

  • Teoría de las instituciones judiciarias con proyectos formulados de códigos aplicables a España (1840-1842)
  • El régimen municipal de Castilla y el influjo que ha ejercido en las instituciones de este reino (1853)

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Pedro José Pidal y Carniado
Ministre de la Governació
 

(gener-març) 1847
Succeït per:
Antonio Benavides y Fernández de Navarrete
Precedit per:
Juan Bravo Murillo
Trinidad Balboa
Ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques
 

(agost-octubre) 1849
1849-1850
Succeït per:
Trinidad Balboa
Saturnino Calderón Collantes
Precedit per:
Juan Bravo Murillo
Ministre d'Hisenda
 

1850-1851
Succeït per:
Juan Bravo Murillo
Precedit per:
Cirilo Álvarez Martínez
Ministre de Gràcia i Justícia
 

1856-1857
Succeït per:
Fernando Álvarez Martínez
Precedit per:
Diego López Ballesteros
Ministre d'Ultramar
 

1864-1865
Succeït per:
Antonio Cánovas del Castillo
Premis i fites
Precedit per:
Ángel Casimiro Govantes
 
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 25

1852 - 1868
Succeït per:
Francisco de Cárdenas y Espejo
Precedit per:
'
 
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 3

1857-1868
Succeït per:
Lope Gisbert y García Tornel
Precedit per:
Lorenzo Arrazola García
Lorenzo Arrazola García
 
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1840
1848
Succeït per:
Pedro José Pidal y Carniado
Manuel Cortina y Arenzana