Eduardo de Hinojosa y Naveros

Eduardo de Hinojosa y Naveros (Alhama de Granada, Granada, 25 de novembre de 1852 - Madrid, 19 de març 1919) va ser un jurisconsult i historiador espanyol.

Infotaula de personaEduardo de Hinojosa y Naveros
Eduardo hinojosa.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 novembre 1852 Modifica el valor a Wikidata
Alhama de Granada (Granada) Modifica el valor a Wikidata
Mort1919 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Madrid
Escudo de la provincia de Barcelona.svg  Governador civil de Barcelona
28 de maig de 1896 – 21 d'octubre de 1897

3 de novembre de 1900 – 12 de març de 1901
Dades personals
FormacióUniversitat de Granada
Activitat
OcupacióJurista, catedràtic d'universitat i historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesLaureano Díez-Canseco Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Es va doctorar en Dret per la Universitat de Granada. En 1878 es trasllada a Alemanya i estableix relacions científiques en matèries com Dret Romà i Història. Entre 1880 i 1885 es doctora en Lletres, obté la càtedra de Geografia històrica de la de Diplomàtica, i publica una obra de caràcter general, la Historia del Derecho romano según las más recientes investigaciones, en dos volums.

En 1887 edità el primer tom d'una Historia general del Derecho español, que va quedar interrompuda. Les seves principals fites van ser l'obtenció de la càtedra d'Història Antiga i Mitjana d'Espanya en 1900, la càtedra d'Història d'Amèrica des de 1906 i la seva labor com a membre de la Reial Acadèmia de la Història a partir de 1889.

Hinojosa va ocupar diversos càrrecs polítics: governador civil d'Alacant, València i Barcelona, senador per la Universitat de Santiago i Director d'Instrucció Pública en el Ministeri de Foment d'Espanya. Activitats, totes elles, centrades en l'última dècada del XIX.

En 1914 una malaltia trunca la seva dedicació docent i investigadora. Cinc anys més tard va morir a Madrid.

ObraModifica

L'obra científica d'Hinojosa se centra fonamentalment en l'Espanya medieval. Les seves monografies sostenen la ideologia germànica del nostre Dret, tema formulat en El elemento germánico del derecho español, que va presentar al Congrés de Ciències Històriques celebrat a Berlín en 1908. Hi expressa la seva profunda preocupació per la condició i l'estat de les classes socials, que abordarà en El régimen señorial y la cuestión agraria en Cataluña, el seu estudi més extens. En múltiples treballs sobre comunitat domèstica, fraternitat artificial, condició de la dona casada... atén a institucions estrictament jurídiques. A causa de la seva informació sobre la història del dret estranger és usual veure-li remuntar-se als orígens del municipi alemany per analitzar les seves possibles influències en el castellà-lleonès. Així mateix, es va interessar també a conèixer el món jurídic d'importants textos literaris.

Va ser un bon coneixedor dels "idiomes de la cultura" (Kultursprachen), igual que els seus contemporanis europeus. Va manejar les llengües clàssiques i modernes i el seu afany per la ciència li va portar a estudiar rus per traduir publicacions en aquesta llengua.

Ideològicament va ser home catòlic i es va mantenir al marge dels quals es van vincular a la Institución Libre de Enseñanza. La seva honestedat, intel·lecte i qualitat científiques li van comerciejar el respecte i l'estima de tots.

A la fi de segle la novetat dels seus ensenyaments no va despertar massa interès, i així com Ortega anys després, Hinojosa va haver de sentir-se com un professor in partibus infidelium.

En 1910 aquesta situació canvia en crear-se el Centro de Estudios Históricos, on preparaven llurs tesis doctorals un selecte grup de joves, entre els quals destaquen José María Ramos Loscertales[1], Galo Sánchez i Claudio Sánchez Albornoz.

En morir Hinojosa en 1919, la inquietud renovadora d'aquests deixebles seus havia aconseguit ja a altres estudiosos. Tots ells, coincidents en inquietuds i formació, fundaran pròpiament l'Escola d'Hinojosa, una escola en la qual tots els historiadors del Dret se senten deutors l'eminent professor granadí quan fundador d'una ciència moderna, crítica, europeista i rigorosa.

BibliografiaModifica

  • Historia del Derecho Romano según las más recientes investigaciones (2 vol.)
  • Historia general del Derecho español
  • Elemento germánico en el Derecho español
  • El régimen señorial y la cuestión agraria en Cataluña
  • Manual Dykinson
  • Necrològica a Boletín de la Real Academia Española, Tomo VI, Cuaderno XXVIII, 1919, pàgs. 297-306.

Enllaços externsModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Valentín Sánchez de Toledo
Governador Civil de Barcelona
 

1896-1897
Succeït per:
Ramón de Larroca y Pascual
Precedit per:
Joan Dorda i Morera
Governador Civil de Barcelona
 

1900-1901
Succeït per:
Ramón de Larroca y Pascual
Premis i fites
Precedit per:
José de Posada Herrera
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 30

1886-1919
Succeït per:
Feliciano Ramírez de Arellano y Gutiérrez de Salamanca
Santiago Alba Bonifaz
Precedit per:
Gaspar Núñez de Arce
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira T

1903-1919
Succeït per:
Manuel de Sandoval y Cutolí
Precedit per:
Antonio Benavides y Fernández de Navarrete
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 8

1884 - 1919
Succeït per:
Eduardo Ibarra y Rodríguez
Precedit per:
Felip Vergés i Permanyer
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla III

1891-1903
Succeït per:
Pelegrí Casades i Gramatxes