Obre el menú principal

Manuel de Sandoval y Cutolí (Madrid, 1 de gener de 1874 - 12 d'octubre de 1932) va ser un escriptor i docent madrileny, acadèmic de la Reial Acadèmia de Còrdova i de la Reial Acadèmia Espanyola.

Infotaula de personaManuel de Sandoval y Cutolí
Biografia
Naixement 1 de gener de 1874
Madrid
Mort 12 d'octubre de 1932(1932-10-12) (als 58 anys)
Madrid
Educació Universitat de Madrid
Activitat
Ocupació Escriptor
Modifica les dades a Wikidata

Pertanyia a una família acomodada, descendent del duc de Lerma. Estudià dret i filosofia i lletres[1] a la Universitat de Madrid i en 1898 aconseguí plaça de catedràtic de retòrica i poètica a centres d'ensenyament secundari de Terol, Sòria, Burgos, Còrdova (1905-1920), Toledo (1920-1930) i Madrid (1930-1932).[2]

Durant la seva estada a Còrdova, on fou catedràtic de literatura preceptiva a l'Institut Provincial, va participar en nombrosos centres socials i culturals i fou acadèmic de la Real Academia de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes de Córdoba, mentre que en 1907 ingressà a la Reial Acadèmia Espanyola com a corresponent i en 1919 com a acadèmic de número. Va prendre possessió l'1 de febrer de 1920 amb el discurs Lo inconsciente y lo voluntario en las obras literarias y poéticas.[3] A la seva mort l'Ajuntament de Còrdova li va dedicar un carrer.

ObresModifica

  • Prometeo (1893)
  • Aves de paso (1904)
  • Cancionero (1909)
  • Musa castellana (1911)
  • De mi cercado (1912)
  • Renacimiento (1915)
  • Aún hay sol (1925)
  • El abogado del diablo (1916)

ReferènciesModifica

  1. Manuel de Sandoval y Cutolí a mcnbiografias
  2. Manuel de Sandoval a la Cordobapedia, editada sota llicència GFDL
  3. Manuel de Sandoval al web de la RAE


Premis i fites
Precedit per:
Eduardo de Hinojosa y Naveros
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira T

1919-1932
Succeït per:
Miguel de Unamuno y Jugo