Sinibaldo Gutiérrez Mas
Sinibaldo Gutiérrez Mas (Barcelona ? - Madrid, 1907) fou un polític i militar valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | ? Gandia (la Safor)  |
| Mort | 1907 Madrid |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg&lang=ca){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 21 de desembre de 1872 – 22 de març de 1873 | |
| Circumscripció | Gandia |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 14 d'abril de 1886 – 29 de desembre de 1890 | |
| 11 de març de 1893 – 1 de juliol de 1895 | |
| 3 d'abril de 1898 – 16 de març de 1899 | |
| 18 de juliol de 1901 – 27 de març de 1903 | |
| Circumscripció | Gandia |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Liberal |
Biografia modifica
De família militar i terratinent de Gandia. Fill de José Gutiérrez Ferrer i Àgueda de Mas i Sans, germana del diplomàtic Sinibald de Mas i Sans.[1] Fou elegit diputat pel Partit Radical a les eleccions generals espanyoles d'agost de 1872. Allí va votar a favor de l'establiment de la Primera República Espanyola i el 1873 abandonà l'exèrcit. Posteriorment s'alineà al costat de Cristino Martos Balbi i ingressà al Partit Liberal, amb el que fou escollit novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1886, 1893, 1898 i 1901. Alineat posteriorment amb José Canalejas i Méndez, el 1895 fou nomenat subsecretari del Ministeri d'Hisenda, i des del seu escó donà suport a la construcció del port de Gandia i del ferrocarril Alcoi-Gandia. El 1906 fou nomenat governador civil de les Illes Canàries, però va morir poc després.
Referències modifica
- ↑ «LA MALTRACTADA MEMÒRIA DE DON SINIBALD». [Consulta: 6 gener 2016].
- Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.273. ISBN 9788495484802.
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923) per José Varela Ortega, Carlos Dardé i Josep Armengol i Segú, pp 290-291