Facundo Burriel Guillén
Facundo Burriel Guillén (Calles, 1843 - València, 1910) fou un advocat, propietari i polític valencià, diputa a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1843  Calles (la Serrania) |
| Mort | 1910 (66/67 anys) València |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 26 de febrer de 1891 – 5 de gener de 1893 | |
| 28 de maig de 1899 – 24 d'abril de 1901 | |
| Circumscripció | Gandia |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Conservador |
Biografia modifica
Fill d'un metge, restà orfe de petit i estudià llatí i filosofia al seminari de Sogorb. Es llicencià en dret a la Universitat de València durant el sexenni democràtic (1873). Després treballà en el bufet de Francisco Brotons Vives, futur alcalde de València, i milità en el Partit Conservador, amb el que fou escollit regidor de València el 1883 i diputat provincial pel districte dels Serrans el 1887 i vicepresident de la Diputació de València el 1888. Alhora que esdevenia propietari del bufet d'Antonio Rafael de Mesa es dedicà al comerç del vi, i es casà amb una germana del general Polavieja. També era bon amic de Teodor Llorente i Olivares, director de Las Provincias, i el 1893 fou director del Centre Excursionista de Lo Rat Penat. Quan Francisco Silvela es va escindir en la Unió Conservadora el va seguir, i fou elegit diputat pel districte de Gandia a les eleccions generals espanyoles de 1891 i 1899.
Enllaços externs modifica
- Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.103-104. ISBN 9788495484802.
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)