Francisco Silvela y de Le Vielleuze

Francisco Silvela y de Le Vielleuze (Madrid, 15 de desembre de 1843 - Madrid, 29 de maig de 1905) fou un historiador, advocat i polític espanyol, president del govern el 1899 i el 1902.

Francisco Silvela y de Le Vielleuze

Retrat fotogràfic de Silvela, obra de Kaulak, publicat a Nuevo Mundo.
Biografia
Naixement	15 desembre 1843 Madrid
Mort	29 maig 1905 (61 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Isidro 40° 24′ 04″ N, 3° 43′ 35″ O
Diputat a Corts
2 maig 1903 – 29 maig 1905 Circumscripció electoral: Àvila Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1903
Ministre de la Governació
6 febrer 1903 – 14 febrer 1903 ← Antoni Maura i Montaner – Antoni Maura i Montaner →
President del Consell de Ministres d'Espanya
6 desembre 1902 – 20 juliol 1903 ← Práxedes Mateo Sagasta – Raimundo Fernández Villaverde →
Diputat a Corts
25 maig 1901 – 27 març 1903 Circumscripció electoral: Àvila Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1901
Ministre de Marina
18 abril 1900 – 23 octubre 1900 ← José Gómez-Imaz Simón – Marcelo Azcárraga y Palmero →
Diputat a Corts
22 abril 1899 – 24 abril 1901 Circumscripció electoral: Àvila Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1899
Ministre d'Estat
4 març 1899 – 18 abril 1900 ← Juan Manuel Sánchez y Gutiérrez de Castro – Ventura García-Sancho Ibarrondo →
President del Consell de Ministres d'Espanya
4 març 1899 – 23 octubre 1900 ← Práxedes Mateo Sagasta – Marcelo Azcárraga y Palmero →
Diputat a Corts
2 abril 1898 – 16 març 1899 Circumscripció electoral: Àvila Electe a: eleccions generals espanyoles de 1898
Diputat a Corts
20 abril 1896 – 26 febrer 1898 Circumscripció electoral: Àvila Electe a: eleccions generals espanyoles de 1896
Diputat a Corts
7 maig 1894 – 1r juliol 1895 Circumscripció electoral: Pontevedra Electe a: eleccions generals espanyoles de 1893
Diputat a Corts
7 febrer 1891 – 5 gener 1893 Circumscripció electoral: Àvila Electe a: eleccions generals espanyoles de 1891
Ministre de la Governació
5 juliol 1890 – 23 novembre 1891 ← Trinitario Ruiz Capdepón – José Elduayen Gorriti →
Diputat a Corts
12 abril 1886 – 29 desembre 1890 Circumscripció electoral: Àvila Electe a: eleccions generals espanyoles de 1886
Diputat a Corts
24 maig 1884 – 8 març 1886 Circumscripció electoral: Àvila Electe a: eleccions generals espanyoles de 1884
Ministre de Gràcia i Justícia
18 gener 1884 – 27 novembre 1885 ← Aureliano Linares Rivas – Manuel Alonso Martínez →
Diputat a Corts
29 agost 1881 – 31 març 1884 Circumscripció electoral: Àvila Electe a: eleccions generals espanyoles de 1881
Diputat a Corts
28 abril 1879 – 25 juny 1881 Circumscripció electoral: Àvila Electe a: eleccions generals espanyoles de 1879
Ministre de la Governació
7 març 1879 – 9 juny 1879 ← Francisco Romero Robledo – Francisco Romero Robledo →
Diputat a Corts
18 febrer 1876 – 30 desembre 1878 Circumscripció electoral: Àvila Electe a: eleccions generals espanyoles de 1876
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
14 abril 1871 – 24 gener 1872 Circumscripció electoral: Àvila Electe a: eleccions generals espanyoles de 1871
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
8 febrer 1870 – 2 gener 1871 Circumscripció electoral: Àvila Electe a: eleccions generals espanyoles de 1869
Dades personals
Formació	Universitat Central
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, diplomàtic, periodista, advocat, historiador, escriptor
Partit	Partit Liberal Conservador
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Reial Acadèmia de la Història Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
Família
Família	Casa de Silvela (es)
Cònjuge	Amalia Loring y Heredia (1875–1905)
Fills	Jorge Silvela
Pare	Francisco Agustín Silvela y Blanco
Germans	Luis Silvela y de Le Vielleuze Manuel Silvela
Parents	Jorge Loring y Oyarzábal, sogre Amalia Heredia Livermore, sogra Luis Silvela y Casado, fill del germà Mateo Silvela Casado, fill del germà Francisco Agustín Silvela y Casado, fill del germà Faustino Silvela, fill del germà José Figueroa y Torres, cocunyat Concepción Loring, germana de l'esposa
Signatura

Orígens

Era fill de l'advocat Francisco Agustín Silvela, ministre de Governació i de Gràcia i Justícia, vicepresident del Congrés i Magistrat del Tribunal Suprem, i de María Antonieta Luisa de Le Vielleuze y Sotés. Va estudiar Dret a la Universitat Central de Madrid i va ingressar a l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació en 1862. Va iniciar la seva activitat política com a diputat en les Corts Constituents de 1870 en representació d'Àvila, adscrivint-se al grup conservador d'Antonio Cánovas del Castillo. No va participar en activitats polítiques durant tot el Sexenni Revolucionari rebutjant qualsevol càrrec polític durant el regnat d'Amadeu I i la Primera República Espanyola.

Activitat de govern

Gravat de Silvela

Amb l'arribada de la Restauració borbònica a Espanya va ser nomenat Ministre de Governació en el gabinet d'Arsenio Martínez-Campos Antón l'any 1879, després d'haver-se ocupat de la Sotssecretaria d'aquest Ministeri des de 1875. Va introduir reformes en el sistema de beneficència que van provocar l'oposició de Francisco Romero Robledo. Va destacar per la seva dissidència en el si del conservadorisme de la Restauració, moviment en el que defensava un règim polític parlamentari constitucional. Va discrepar amb Antonio Cánovas del Castillo en rebutjar el sistema de torn polític basat en el caciquisme i el frau electoral, i va rebutjar el sistema polític canovista com a decadent i sense moralitat. Quan es va produir la ruptura entre Robledo i Cánovas arran de la signatura del Pacte del Pardo amb l'establiment del torn polític amb el líder liberal Sagasta en 1881, Silvela es va convertir en el lloctinent del líder conservador. En 1885 va ser nomenat Ministre de Gracia i Justícia. En el govern de Cánovas de 1890, fou Ministre de Governació, però davant la reconciliació entre Robledo i el líder conservador va preferir dimitir, i formar un nou grup dissident: els silvelistes, amb un programa on una part important era una reforma total del govern municipal com a base per a la creació d'una moralitat política que impedís el funcionament del caciquisme i la utilització de la política local per a fins electoralistes. Va pretendre realitzar un projecte regeneracionista des de dalt, que després seria continuat per Antoni Maura.

Silvela i el general Polavieja, en una caricatura de Gedeón de 1899.

Després de la mort de Cánovas en 1897, Silvela va ser nomenat cap indiscutible del Partit Conservador. Entre 1899 i 1903 va ocupar dues vegades la presidència del Consell de Ministres incorporant al seu gabinet figures de la talla de Raimundo Fernández Villaverde, Polavieja, Maura o Eduardo Dato. Silvela, en el seu primer govern va acumular també la Cartera d'Estat.

Aquest primer govern va caure el 22 d'octubre de 1900 desprestigiat, entre altres coses, per haver dut Espanya al greu desastre de 1898 i el Tancament de Caixes. El 5 de març de 1901 es va formar un nou govern, presidit per Sagasta, que va fer que els liberals tornessin al poder. El nou govern va decidir convocar les eleccions legislatives el 19 de maig per a poder formar la cambra de diputats. La convocatòria d'aquestes eleccions va significar per als possibilistes del catalanisme l'ocasió idònia per a enfrontar-se al nou govern, contrari a concedir qualsevol tipus d'autonomia política i administrativa a Catalunya. Fruit de la fusió de la Unió Regionalista amb el CNC, es funda la Lliga Regionalista, presidida pel Dr. Robert, la qual es va presentar a les eleccions legislatives de Barcelona sota la candidatura dels "quatre presidents".

En el segon govern, el 1902, també ocupava la cartera de Marina. El 1903 es va retirar definitivament de la vida política no sense abans designar Antoni Maura com a successor seu.

Vida intel·lectual i personal

Silvela també va ser un destacat assagista i escriptor que va editar obres històriques, jurídiques, assajos i va col·laborar en publicacions com La Época, La Revista de España, El Imparcial i El Tiempo. Va pertànyer a les Reials Acadèmies Espanyola, de Ciències Morals i Polítiques i de Jurisprudència i Legislació.

Es va casar amb la malaguenya Amalia Loring y Heredia (filla del primer marquès de Casa Loring i d'Amalia Heredia Livermore), van tenir alguns fills. El 1915 li concedirrn el títol nobiliari de marquesa de Silvela, amb Grandesa d'Espanya, en honor dels mèrits del seu marit difunt.

Obres

• Cartas de la Venerable Sor María de Agreda y El Señor Rey Don Felipe IV. (1885)
• Sin Pulso. Periódico El Tiempo (1898)
• La Filocalia, o arte de distinguir a los cursis de los que no lo son - en colaboración con Santiago Liniers - (1868)

Bibliografia

• Maestre Rosa, Julio «Francisco Silvela y su liberalismo regeneracionista». Revista de estudios políticos, 187, 1973, pàg. 191-226. ISSN: 0048-7694.
• Portero, Florentino «Francisco Silvela, jefe del conservadurismo español». Revista de historia contemporánea, 2, 1983, pàg. 146-166. ISSN: 0212-4416.

Francisco Silvela y de Le Vielleuze
Càrrec de govern
Precedit per: Práxedes Mateo Sagasta (President del Govern)	President del Govern (Llista de Presidents del Consell de Ministres) (1889-1899)	Succeït per: Marcelo Azcárraga Palmero (President del Govern)
Precedit per: Práxedes Mateo Sagasta (President del Govern)	President del Govern (Llista de Presidents del Consell de Ministres) (1902-1902)	Succeït per: Raimundo Fernández Villaverde (President del Govern)

Premis i fites
Precedit per: Mariano Roca de Togores y Carrasco	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira K 1893-1905	Succeït per: Cristóbal Pérez Pastor
Precedit per: Pascual de Gayangos y Arce	Reial Acadèmia de la Història Medalla 5 1898-1905	Succeït per: Francesc Barado i Font
Precedit per: Justo Pelayo de la Cuesta Núñez	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 9 1899-1905	Succeït per: Manuel Sales i Ferré
Precedit per: José Carvajal Hué	President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1888-1889	Succeït per: Vicente Romero Girón