Práxedes Mateo Sagasta

polític espanyol
(S'ha redirigit des de: Sagasta)

Práxedes Mateo Sagasta Escolar (Torrecilla en Cameros, La Rioja, 21 de juliol de 1825 - Madrid, 5 de gener de 1903) va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres (1871-1872) i President del Govern d'Espanya (1874-1874, 1881-1883, 1892-1895, 1897-1899 i 1902-1902) i reconegut orador.

Infotaula de personaPráxedes Mateo Sagasta
Práxedes Mateo Sagasta. Pintado por Casado del Alisal en 1884.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Práxedes Mariano Mateo Sagasta y Escolar Modifica el valor a Wikidata
21 juliol 1825 Modifica el valor a Wikidata
Torrecilla en Cameros (La Rioja) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 gener 1903 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó d'Homes Il·lustres de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg President del Consell de Ministres
15 novembre 1902 – 6 desembre 1902
← Práxedes Mateo SagastaFrancisco Silvela y de Le Villeuze →
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg President del Consell de Ministres
17 maig 1902 – 15 novembre 1902
← Práxedes Mateo SagastaPráxedes Mateo Sagasta →
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg President del Consell de Ministres
19 març 1902 – 17 maig 1902
← Práxedes Mateo SagastaPráxedes Mateo Sagasta →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
31 maig 1901 – 5 gener 1903
Circumscripció electoral: Zamora

Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg President del Consell de Ministres
6 març 1901 – 19 març 1902
← Marcelo Azcárraga y PalmeroPráxedes Mateo Sagasta →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
23 abril 1899 – 24 abril 1901
Circumscripció electoral: Zamora

Escudo de España (mazonado).svg Ministre de Foment d'Espanya
22 octubre 1898 – 10 febrer 1899
← Germán Gamazo y CalvoVicente Romero Girón →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
2 abril 1898 – 16 març 1899
Circumscripció electoral: Zamora

Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg President del Consell de Ministres
4 octubre 1897 – 4 març 1899
← Marcelo Azcárraga y PalmeroFrancisco Silvela y de Le Villeuze →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
12 maig 1896 – 26 febrer 1898
Circumscripció electoral: Zamora

Ministre d'Ultramar
4 novembre 1894 – 7 novembre 1894
← Manuel Becerra BermúdezBuenaventura Abarzuza Ferrer →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
5 juny 1893 – 8 juny 1893
Circumscripció electoral: Cuba

Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
10 març 1893 – 1r juliol 1895
Circumscripció electoral: Zamora

Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg President del Consell de Ministres
11 desembre 1892 – 23 març 1895
← Antonio Cánovas del CastilloAntonio Cánovas del Castillo →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
7 febrer 1891 – 5 gener 1893
Circumscripció electoral: districte electoral de Logronyo

Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg President del Consell de Ministres
21 gener 1890 – 5 juliol 1890
← Práxedes Mateo SagastaAntonio Cánovas del Castillo →
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg President del Consell de Ministres
11 desembre 1888 – 21 gener 1890
← Práxedes Mateo SagastaPráxedes Mateo Sagasta →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
12 abril 1886 – 29 desembre 1890
Circumscripció electoral: districte electoral de Logronyo

Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg President del Consell de Ministres
27 novembre 1885 – 11 desembre 1888
← Antonio Cánovas del CastilloPráxedes Mateo Sagasta →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
24 maig 1884 – 8 març 1886
Circumscripció electoral: districte electoral de Logronyo

Escudo del Congreso de España.svg President del Congrés dels Diputats
17 desembre 1883 – 31 març 1884
← José de Posada HerreraFrancisco de Borja Queipo de Llano →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de la Governació
6 setembre 1881 – 22 setembre 1881
← Venancio González y FernándezVenancio González y Fernández →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
29 agost 1881 – 31 març 1884
Circumscripció electoral: Zamora

Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg President del Consell de Ministres
8 febrer 1881 – 13 octubre 1883
← Antonio Cánovas del CastilloJosé de Posada Herrera →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
28 abril 1879 – 25 juny 1881
Circumscripció electoral: Zamora

Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
18 febrer 1876 – 30 desembre 1878
Circumscripció electoral: Zamora

Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de la Governació
3 setembre 1874 – 31 desembre 1874
← Práxedes Mateo SagastaFrancisco Romero Robledo →
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg President del Consell de Ministres
3 setembre 1874 – 31 desembre 1874
← Práxedes Mateo SagastaAntonio Cánovas del Castillo →
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg President del Consell de Ministres
29 juny 1874 – 3 setembre 1874
← Juan Zavala de la PuentePráxedes Mateo Sagasta →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de la Governació
13 maig 1874 – 3 setembre 1874
← Eugenio García RuizPráxedes Mateo Sagasta →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre d'Estat
3 gener 1874 – 13 maig 1874
← José Carvajal HuéAugusto Ulloa y Castañón →
Escudo de España (mazonado).svg Ministre d'Hisenda
3 gener 1874 – 4 gener 1874
← Manuel Pedregal y CañedoJosé Echegaray y Eizaguirre →
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
1r maig 1872 – 28 juny 1872
Circumscripció electoral: Sevilla

Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
29 abril 1872 – 28 juny 1872
Circumscripció electoral: Girona

Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de la Governació
20 febrer 1872 – 26 maig 1872
← Práxedes Mateo SagastaFrancisco de Paula Candau Acosta →
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg President del Consell de Ministres
20 febrer 1872 – 26 maig 1872
← Práxedes Mateo SagastaFrancisco Serrano Domínguez →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de la Governació
21 desembre 1871 – 20 febrer 1872
← Francisco de Paula Candau AcostaPráxedes Mateo Sagasta →
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg President del Consell de Ministres
21 desembre 1871 – 20 febrer 1872
← José Malcampo y MongePráxedes Mateo Sagasta →
Escudo del Congreso de España.svg President del Congrés dels Diputats
3 octubre 1871 – 6 gener 1872
← Manuel Ruiz ZorrillaSalustiano de Olózaga Almandoz →
Escudo de España (mazonado).svg Ministre d'Hisenda
10 juliol 1871 – 24 juliol 1871
← Segismundo Moret y PrendergastServando Ruiz Gómez →
Escudo de España (mazonado).svg Ministre de Foment d'Espanya
23 maig 1871 – 25 juny 1871
← Manuel Ruiz ZorrillaManuel Ruiz Zorrilla →
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
14 abril 1871 – 24 gener 1872
Circumscripció electoral: Madrid

Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg President del Consell de Ministres
13 març 1871 – 19 març 1871
← Francisco Serrano DomínguezFrancisco Serrano Domínguez →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de la Governació
4 gener 1871 – 24 juliol 1871
← Práxedes Mateo SagastaManuel Ruiz Zorrilla →
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg President del Consell de Ministres
29 desembre 1870 – 2 gener 1871
← Joan Prim i PratsJuan Bautista Topete →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de la Governació
25 desembre 1870 – 4 gener 1871
← Nicolás María RiveroPráxedes Mateo Sagasta →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre d'Estat
25 desembre 1870 – 27 desembre 1870
← Práxedes Mateo SagastaJuan Bautista Topete →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre d'Estat
9 gener 1870 – 25 desembre 1870
← Cristino Martos BalbiPráxedes Mateo Sagasta →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de la Governació
18 juny 1869 – 9 gener 1870
← Práxedes Mateo SagastaPráxedes Mateo Sagasta →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de la Governació
25 febrer 1869 – 18 juny 1869
← Práxedes Mateo SagastaPráxedes Mateo Sagasta →
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
16 febrer 1869 – 2 gener 1871
Circumscripció electoral: Madrid

Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
16 febrer 1869 – 3 març 1869
Circumscripció electoral: Zamora

Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
16 febrer 1869 – 3 març 1869 – José Olózaga Almandoz →
Circumscripció electoral: districte electoral de Logronyo

Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de la Governació
8 octubre 1868 – 22 febrer 1869
← Luis González Brabo y López de ArjonaPráxedes Mateo Sagasta →
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
6 desembre 1858 – 12 agost 1863
Circumscripció electoral: districte electoral de Logronyo

Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
13 novembre 1854 – 2 setembre 1856
Circumscripció electoral: Zamora

Dades personals
FormacióUniversitat Politècnica de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEnginyer de camins i polític
PartitPartit Liberal
Membre de
Família
CònjugeÁngela Vidal Herrero (1885–1897) Modifica el valor a Wikidata
ParesClemente Mateo-Sagasta y Díaz Antoniana Modifica el valor a Wikidata  i Valentina Esperanza Escolar Saenz del Prado Modifica el valor a Wikidata
ParentsBernardo Mateo Sagasta y Echevarría (cosí germà)
Fernando Merino Villarino (gendre) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Firma de Práxedes Mateo Sagasta.svg Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of Práxedes Mateo Sagasta.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 10483851 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

 
Clemente Sagasta, pare de Práxedes, de J. Laurent.

Nascut a la localitat logronyesa de Torrecilla en Cameros, va ser un dels tres fills de Clemente Sagasta y Díaz amb Esperanza Escolar. Titulat en enginyeria de camins, canals i ports per l'Escola d'Enginyers de Camins de Madrid el 1849, és destinat a la prefectura d'Obres Públiques de Zamora, on se li encomana la construcció de la carretera de Zamora a Ourense per Padornelo i de la Canda. El 1852 se li va encomanar l'estudi del ferrocarril del Nord, entre Valladolid i Burgos, amb 121 km de traçat.

Amb trenta-dos anys, el 1857 és nomenat professor-enginyer de la recentment creada Escola d'Ajudants d'Obres Públiques, on impartí les classes de Topografia i Construcció durant nou anys. Va ser nomenat sotsdirector el 1858, compaginant la docència amb l'activitat parlamentària. No obstant això, el 1866, arran de la revolta de la caserna de San Gil és destituït del seu càrrec de professor de l'Escola d'Ajudants i separat del Cos d'Enginyers de Camins. A la seva tornada de l'exili el 1868, després de la Revolució passa a dedicar-se plenament a l'activitat política.

Inici de l'activitat políticaModifica

Durant els seus estudis d'enginyeria de Camins, Canals i Ports el 1848 fou l'únic alumne de l'Escola que es va negar a signar un manifest en suport de la reina Isabel II.

Va iniciar la seva vida política a Zamora, el 1854, on havia estat nomenat cap d'Obres Públiques. Allí rep el càrrec de president de la Junta Revolucionària de la ciutat, i aquest mateix any és elegit diputat de les Corts constituents. El 1858 torna a ser elegit diputat i manté l'escó fins a 1863.

En els seus inicis polítics va ser de vital importància la seva amistat amb Pedro Calvo Asensio amb qui es va conèixer el maig de 1848, durant les revolucions de 1848 que a Espanya es van centrar a intentar enderrocar el president conservador Narváez. Els dos van ser des de llavors bons amics i companys al Partit Progressista, fins al punt de debutar els dos com a diputats en les mateixes eleccions generals constituents de 1854, Sagasta per la província de Zamora i Calvo Asensio per Valladolid.[1][2] Més tard, el 1857, Sagasta es va incorporar en la redacció del periòdic La Iberia, de la mà de Pedro Calvo, el seu director, per més tard, després de la mort de Calvo Asensio, passar a comprar les seves accions de La Iberia a la seva vídua i dirigir el periòdic.

A partir de 1865 col·labora en activitats revolucionàries amb el general Joan Prim el 1866, participa en la revolta de la caserna de San Gil, motí organitzat amb l'objectiu de destronar Isabel II. Per la seva participació en la citada revolta va ser detingut, jutjat i condemnat a mort, però aconsegueix fugir i exiliar-se a França.

 
Sagasta dempeus en la cantonada esquerra, amb el Govern provisional de 1869 D'esquerra: Figuerola, Ruiz Zorrilla, Sagasta, Joan Prim, Serrano, Topete, Adelardo López de Ayala, Lorenzana i Antonio Romero Ortiz (foto de J. Laurent).
 
Sagasta presidint un consell de ministres. D'esquerra a dreta: Segismundo Moret y Prendergast, Práxedes Mateo Sagasta, Juan Montilla y Adán, Valerià Weyler, Cristóbal Colón de la Cerda, Félix Suárez Inclán, Amós Salvador Rodrigáñez, i el comte de Romanones. Fotografia de Christian Franzen de 1902.

Període del Sexenni DemocràticModifica

Article principal: Sexenni Democràtic

Torna a Espanya després de la Revolució de 1868, que va suposar el destronament de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic. En el govern provisional presidit pel general Serrano, és nomenat ministre de la Governació.

El 1871, durant el regnat d'Amadeu de Savoia, és nomenat president del Consell de Ministres.

Va presidir el Consell de Ministres per segona vegada des de setembre de 1874 fins al final d'aquest any, en els mesos previs a la Restauració Borbònica, durant la dictadura del general Serrano. En tot aquest període, immers en nombroses crisis socials i polítiques, va ser el cap del Partit Constitucional, una escissió del progressisme.

Restauració borbònica de 1874Modifica

Després de la restauració borbònica a la corona d'Espanya, en la persona d'Alfons XII, Sagasta funda el 1880 el Partit Liberal, partit que al costat del Partit Conservador de Cánovas del Castillo va constituir el sistema bipartidista amb alternança al govern que caracteritzaria el sistema de la Restauració durant el tram final del segle xix i la primera part del segle xx. Durant aquest període, Sagasta va arribar a presidir el govern en cinc ocasions. Des del partit Liberal va prendre algunes mesures avançades entre les quals destaca la reimplantació definitiva, el 1890, del sufragi universal (exclusivament masculí).

El 24 de novembre de 1885, en vigílies de la mort del rei Alfons XII, Sagasta, com a líder del partit Liberal, va signar amb Cánovas del Castillo, cap del partit Conservador, l'anomenat Pacte del Pardo, amb el propòsit de donar suport a la regència de Maria Cristina (embarassada del futur rei Alfons XIII) i garantir així la continuïtat de la monarquia davant la situació creada per la prematura mort del monarca. En aquest pacte es va sancionar el torn de govern entre les dues formacions, i Cánovas es va comprometre a cedir el poder als liberals de Sagasta a canvi que aquests acatessin la Constitució de 1876.

L'assassinat de Cánovas el 1897 el va retornar al poder i durant el conflicte hispano-estatunidenc, conegut com la «Guerra de Cuba», va decidir intervenir militarment malgrat que era conscient de la completa supremacia dels Estats Units. El tractat de París de 1898 va representar la pèrdua d'aquestes darreres restes de l'imperi colonial espanyol (Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam) i l'opinió pública el va fer el gran responsable de la desfeta.

Dominat l'alçament de Badalona en favor de Carles de Borbó i Àustria-Este, el govern de Sagasta respongué amb una campanya de repressió contra el carlisme: l'estructura militar fou desarticulada i es prohibiren els seus periòdics, els locals on es reunien els cercles i altres organismes del partit carlí.[3]

Vida intel·lectual i personalModifica

 
Mausoleu de Sagasta a Madrid

Fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, coronel honorari del Regiment de Cavalleria de Camajuani i Comandant del Batalló d'Enginyers de la Milícia Nacional. Fill predilecte de Logronyo i fill adoptiu d'Osca i Màlaga. Sagasta va ser un destacat maçó. Va arribar a aconseguir el grau 33 i com a tal el de gran mestre del Gran Orient d'Espanya, fins que el gener de l'any 1885 decideix apartar-se de la maçoneria de forma privada. El 14 de novembre de 1894 en defensa de les seves pròpies creences i de la monarquia, manifesta de forma pública davant el Congrés dels Diputats la seva definitiva separació de la Maçoneria.

Es va casar a l'església de San Sebastián el 18 de febrer de 1885 amb Ángela Juana Vidal Herrero, dama de l'Orde de Santa Isabel de Portugal, nascuda a Medina de Rioseco el 27 de desembre de 1828, amb la que va tenir dos fills, José Mateo-Sagasta y Vidal, tronc dels comtes de Torrecilla de Cameros, i Victoria Esperanza Mateo Sagasta y Vidal, primera comtessa de Sagasta.

La seva esposa va morir el 3 de febrer de 1897 d'hemorràgia cerebral; va ser enterrada al cementiri de San Lorenzo y San José.

Sagasta va morir el 5 de gener de 1903, al seu domicili del número 53 de la Carrera de San Jerónimo, a causa d'una broncopneumònia senil i insuficiència tricúspide. Va ser enterrat al Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid.

CondecoracionsModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Práxedes Mateo Sagasta
  1. Rivas, 1932, p. 15-16.
  2. Ollero Vallés, 2006, p. 116-117.
  3. Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 84, entrada: "Badalona, alçament de". ISBN 84-297-3521-6. 

Càrrecs políticsModifica

Práxedes Mateo Sagasta
Càrrec de govern
Precedit per:
José Malcampo y Monge
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1871 - 1872)
Succeït per:
Francisco Serrano Domínguez
(President del Govern)
Càrrec de govern
Precedit per:
Juan Zavala de la Puente
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1874 - 1874)
Succeït per:
Antonio Cánovas del Castillo
(President del Govern)
Càrrec de govern
Precedit per:
Antonio Cánovas del Castillo
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1881 - 1883)
Succeït per:
José de Posada Herrera
(President del Govern)
Precedit per:
José de Posada Herrera
(President del Congrés)
President del Congrés dels Diputats d'Espanya
(1883-1884)
Succeït per:
Francisco de Borja Queipo de Llano
(President del Congrés)
Precedit per:
Antonio Cánovas del Castillo
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1892 - 1895)
Succeït per:
Antonio Cánovas del Castillo
(President del Govern)
Precedit per:
Marcelo Azcarraga Palmero
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1897 - 1899)
Succeït per:
Francisco Silvela y de Le Villeuze
(President del Govern)
Precedit per:
Marcelo Azcarraga Palmero
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1902 - 1902)
Succeït per:
Francisco Silvela y de Le Villeuze
(President del Govern)
Premis i fites
Precedit per:
Ildefonso Sierra y Orantes
Acadèmic numerari de la
Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
(Medalla 25)
 

4 de juliol de 1883-5 de gener de 1903
Succeït per:
José Marvá y Mayer