Germán Gamazo y Calvo

polític espanyol

Germán Gamazo y Calvo (Boecillo, província de Valladolid 27 de maig de 1840 - Madrid, 22 de novembre de 1901)[1][2] fou un advocat i polític espanyol. Va ser ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XII, cartera que tornaria a ocupar al costat de les d'Hisenda i d'Ultramar durant la regència de Maria Cristina d'Àustria.

Infotaula de personaGermán Gamazo y Calvo
Germán Gamazo.jpg
Retrat de Germán Gamazo, per Francesc Maura i Montaner. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 maig 1840 Modifica el valor a Wikidata
Boecillo (Valladolid) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 novembre 1901 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Foment
9 de gener de 1883 – 13 d'octubre de 1883

18 de maig de 1898 – 22 d'octubre de 1898
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Ultramar
27 de novembre de 1885 – 10 d'octubre de 1886
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Hisenda
11 de desembre de 1892 – 12 de març de 1894
Dades personals
FormacióUniversitat de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal
Membre de
Família
FillsJuan Antonio Gamazo Abarca Modifica el valor a Wikidata
PareTimoteo Gamazo Modifica el valor a Wikidata
GermansConstancia Gamazo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsAntoni Maura i Montaner (cunyat)
César de la Mora (fillastre)
Germán de la Mora y Abarca (en) Tradueix (fillastre)
Sixto Pérez Calvo (cosí) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Firma de Germán Gamazo.svg Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Després d'estudiar Dret a la Universitat de Valladolid es va traslladar a Madrid on va exercir d'advocat en els bufets de Manuel Silvela i Manuel Alonso Martínez per a després independitzar-se i muntar un despatx propi. Militant de la Unió Liberal, iniciarà la seva carrera política sent elegit diputat per Valladolid a les eleccions de 1871, escó que tornaria a obtenir en els dos següents processos electorals, allunyant-se de la vida política el 1873 enproclamar-se la I República.

 
Gamazo, posant junt a Práxedes Mateo Sagasta, fotografia de Zenón Quintana.

Amb la restauració borbònica torna a ser escollit a les eleccions de 1876 com a membre d'un grup centralista dirigit per Manuel Alonso Martínez i participà en els treballs de redacció de la Constitució de 1876. Després d'incorporar-se a les files del Partit Liberal de Sagasta, participarà en les successives eleccions celebrades fins a 1901 sempre per la circumscripció val·lisoletana. Defensor dels interessos del proteccionisme del blat del camp castellà. Cunyat d'Antonio Maura, van ser aliats polítics.

Va ser ministre de Foment entre el 9 de gener i el 13 d'octubre de 1883 en un govern de Sagasta, període en el qual va haver de plantar cara a la gran revolada política que va provocar la seva decisió de suprimir unes taxes en les tarifes ferroviàries. També ocuparia la cartera de ministre d'Ultramar entre el 27 de novembre de 1885 i el 10 d'octubre de 1886 amb el mateix president de govern, abolint durant el seu mandat el patronat de les Antilles, una forma de semiesclavitud. Gamazo es va distanciar de Sagasta en el període de 1887-1888 quan diverses faccions liberals van deixar d'estar sota el control del president.

No va arribar a trencar amb ell, participant en el "ministeri de notables" com ministre d'Hisenda entre l'11 de desembre de 1892 i el 12 de març de 1894, mentre que el seu cunyat Maura ocupava la cartera d'Ultramar. En aquesta etapa es va produir la Gamazada, revolta institucional i popular de Navarra contra la seva pretensió de suprimir el seu règim fiscal foral, assimilant-lo al general. Aquesta supressió no es va arribar a aplicar perquè Gamazo i Maura van sortir del govern per la reactivació de la guerra a Cuba en 1894. Llavors ja formava un grup clarament constituït amb Maura, que promovien el proteccionisme, el sanejament de la Hisenda i mesures autonòmiques per a Cuba. Tanmateix va acceptar tornar al govern amb Sagasta ocupant entre el 18 de maig i el 22 d'octubre de 1898 novament la cartera de Foment.

Separat definitivament del Partit Liberal, va fundar el periòdic El Español, dirigit per Sánchez Guerra. Abans de morir estava preparant amb Maura la fusió del seu partit amb el Partit Conservador de Francisco Silvela. El seu cunyat Maura va ser continuador de la seva obra ideològica.

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germán Gamazo y Calvo
Càrrecs públics
Precedit per:
José Luis Albareda y Sezde
José Álvarez de Toledo y Acuña
Ministre de Foment
 

1883
1898
Succeït per:
Ángel Carvajal y Fernández de Córdoba
Vicente Romero Girón
Precedit per:
Manuel Aguirre de Tejada
Ministre d'Ultramar
 

1885 - 1886
Succeït per:
Víctor Balaguer i Cirera
Precedit per:
Juan de la Concha Castañeda
Ministre d'Hisenda
 

1892 - 1894
Succeït per:
Amós Salvador Rodrigáñez
Precedit per:
Manuel Silvela y de Le Vielleuze
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1885
Succeït per:
José Carvajal Hué